Tureng Tepe
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Golestan (Iran) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Període | neolític, eneolític, edat del bronze, edat del ferro, Sassànides i islam | |||
.jpg)
Tureng Tepe (persa: تورنگ تپه, "Turó dels faisans")[1] és un jaciment arqueològic del neolític i calcolític situat a la plana de Gorgan,[2] al nord-est de l'Iran.[3][4] A prop hi ha un poble de Turang Tappeh.
Descripció i excavacions
[modifica]El jaciment de Tureng Tepe està conformat per un grup de turons intercalats amb estanys i cursos d'aigua. La zona arqueològica sencera té uns 800 – 900 m de diàmetre. La majoria dels turons s'eleven entre 11 i 15 m per sobre del nivell del pla circumdant, tot i que el turó central, més escarpat, marcat com a "A" en el pla d'excavació de Wulsin, té més de 30 m d'alçada i domina tot el lloc.
Les restes més antigues del jaciment daten dels períodes neolític i calcolític. El nivell d'assentament pertanyent a l'Edat del Bronze data d'aproximadament el 3100-2900 aC, fins al 1900 aC. El 1841 part del material trobat a Tureng Tepe (incloent-hi vaixella d'or) es va enviar al xa Muhammad Xah Qajar; també va ser examinat per Clement Augustus (C.A.) de Bode, despertant així l'interès pel el lloc.[5][1]
Les primeres excavacions modernes les va fer Frederick Wulsin el 1931, sota el patrocini del Museu de Belles Arts d'Atkins. S'hi va trobar i estudiar ceràmica grisa.[6] El 1959, Jean Deshayes (1924–1979)[7] va redescobrir el jaciment, i les excavacions regulars van començar poc després fins al 1980.[8]
Figuretes
[modifica]
Les figuretes de Tureng Tepe són força notables. Es tracta tant de figuretes fetes de terracota com de pedra.[9]
Pel que fa a les figuretes de pedra, hi ha moltes similituds entre Tureng i els llocs propers de Shah Tepe, Tepe Hisar i Gohar Tappeh. Contràriament, les figuretes de terracota no tenen igual a cap altre lloc proper. Aquestes figuretes de fang cuit troben el seu paral·lelisme estilístic en jaciments més llunyans, al Turkmenistan i a la vall de l'Indus. Fins i tot se n'han suggerit paral·lelismes a Mesopotàmia.[9]
.jpg)
A partir dels patrons que emergeixen de l'excavació, sembla evident que Tureng Tepe era un assentament d'especial importància dins la seva regió immediata.
Cronologia del jaciment
[modifica]Neolític i calcolític
[modifica]- Tureng IA (Període neolític - se suposa que aquestes capes es troben per sota del nivell freàtic. Des d'aquest horitzó es produeixen fragments semblants a Djeitun, incorporats en maons fets en períodes posteriors)
- Tureng IB (període del Neolític final - de nou presumiblement per sota del nivell freàtic)
- Tureng IIA (període calcolític primerenc)
Edat del Bronze
[modifica]- Tureng IIB (ca. 3100–2600 aC)
- Tureng III A / B (ca. 2600–2100 aC). A aquest període pertany una enorme terrassa alta de maons de fang, construïda al centre de l'assentament i que potser representa el primer exemple d'arquitectura monumental d'aquesta regió.[10]
- Tureng III C (aproximadament 2100 -? aC)
Edat del Ferro
[modifica]- Tureng IV A (Edat del Ferro, possiblement segle VII aC)
- Tureng IV B edat del ferro, possiblement segle VI aC)
- Tureng VA (segle II aC)
Temps històric
[modifica]- Tureng VB (segle I aC)
- Tureng VC / D (segles I-II dC)
- Tureng VI Imperi Sassànida (segles III-V dC)
- Tureng VI B final de l'Imperi Sassànida (possiblement segles VI-VII)
- Tureng VII A/B Ocupació islàmica al cim del turó A (segles X-XI dC)
- Tureng VIII algunes restes islàmiques situades a la part sud-oest del jaciment (possiblement del segle xiii)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Rostovtzeff, M. The Sumerian Treasure of Astrabad, in The Journal of Egyptian Archaeology, Vol. 6, No. 1 (Jan., 1920), 1920, p. 4-27.
- ↑ VVAA, 1988, p. 124-126.
- ↑ «The pioneer of pre-history» (en anglès). The National, 12-10-2009. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ Potts, 1997, p. 269.
- ↑ Coon, 2008, p. 221.
- ↑ «CERAMICS ix. The Bronze Age in Northeastern Persia» (en anglès). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ Perrot, 1979, p. 7.
- ↑ Leriche, 1994, p. 239.
- ↑ 9,0 9,1 Olson, 2012.
- ↑ Deshayes, 1977, p. 95-111.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Coon, Carleton Stevens. Caravan - The Story of Middle East (en anglès). Read Books, 2008, p. 412. ISBN 9781443728898.
- Deshayes, Jean. «A propos des terrasses hautes de la fin du IIIe millénaire en Iran et en Asie centrale». A: Le Plateau iranien et l'Asie Centrale des origines à la Conquête islamique (en francès). París: Editions du CNRS, 1977. ISBN 978-2222020479.
- Leriche, Pierre «Fouilles de Tureng Tepe I (Review)». Syria, 71, 1, 1994, pàg. 257.
- Olson, Kyle «The Figurines of Tureng Tepe: Ceramic Bodies and Social Life at a Bronze Age site in northeastern Iran». academia.edu, 2012.
- Perrot, J. «Jean Deshayes (1924-1979)». Paléorient, 5, 1979, pàg. 310.
- Potts, Daniel T. Mesopotamian Civilization: The Material Foundations (en anglès). A&C Black, 1997, p. 366. ISBN 9780485930016.
- Rostovtzeff, M., in, Vol. 6, No. 1 (Jan., 1920), M. «The Sumerian Treasure of Astrabad». The Journal of Egyptian Archaeology, 6, 1, 1920, pàg. 4-27. DOI: https://doi.org/10.2307/3853717.
- VVAA. Achaemenid history (en anglès). Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, 1988, p. 228. ISBN 9789062584031.