Tvrdýita
 Tvrdýita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe2+Fe3+₂ Al₃(PO₄)₄(OH)₅(H₂O)₄·2H₂O |
| Epònim | Jaromír Tvrdý (en)  |
| Localitat tipus | Huber stock, Krásno, Districte de Sokolov, Regió de Karlovy Vary, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 20,564(4) Å; b = 5,101(1) Å; c = 18,883(4) Å; β = 93,68(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b |
| Color | platejat un verd oliva-grisenc |
| Exfoliació | distingible/bona - {100} |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | blanc grisenc |
| Densitat | 2,834 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,650(2) nβ = 1,671(1) nγ = 1,677(1) |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Angle 2V | mesurat: 56° (1) |
| Dispersió òptica | forta (r > v) |
| Impureses comunes | Zn, As, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-082 |
| Any d'aprovació | 2014 |
| Símbol | Tvr |
| Referències | [1] |
La tvrdýita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la beraunita. Rep el nom en honor de Jaromír Tvrdý (n. 1959) de Liberec, a la República Txeca, per les seves contribucions a la mineralogia i la geologia econòmica.
Característiques
[modifica]La tvrdýita és un fosfat de fórmula química Fe2+Fe3+₂ Al₃(PO₄)₄(OH)₅(H₂O)₄·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2014, sent publicada per primera vegada el 2016. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. És isoestructural amb la beraunita. Químicament és semblant a la cacoxenita, la childrenita, la ferrivauxita, la metavauxita, la paravauxita, la sigloïta, la matulaïta i la vauxita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, amb el número de catàleg: p1p 11/2014.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al Huber stock de Krásno, al districte de Sokolov (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). També ha estat descrita a Krušná Hora, a la Bohèmia Central, també a la República Txeca, i a les pegmatites de Hagendorf, a la regió de Baviera (Alemanya). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]