Txàssiv Iar
Часів Яр (uk) | ||||
Tipus | ciutat d'Ucraïna | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Ucraïna | |||
Óblast | óblast de Donetsk | |||
Raion | raion de Bakhmut | |||
Comuna | Municipi de Txazoviarsk | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 12.500 (2023) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 230 m | |||
Identificador descriptiu | ||||
Fus horari | ||||
Identificador KOATUU | 1410370600 | |||
Lloc web | chasovrada.gov.ua |
Txàssiv Iar (en ucraïnès Часів Яр, en rus Часов Яр) és una ciutat de l'óblast de Donetsk a Ucraïna. Fins al 2014 formava part del municipi de Bakhmut. El 2021 tenia 12.557 habitants.
Història
[modifica]A finals del segle xix s'estableix al voltant d'un jaciment d'argila refractària un assentament de població per als treballadors, tot i que ja el 1859 hi havia població a Gruzke.
Juntament al jaciment es desenvolupà una indústria de material refractari, principalment maons, destinat a les foneries de la Societat Novorossisk fundada per John Hughes el 1876 i així es fundà Txàssiv Iar. A començaments del segle xx hi havia fins a 20 mines per a l'extracció d'argila refractària i sorres d'emmotllament que subministraven matèria primera a una dotzena de fàbriques de refractaris que destinaven la seva producció a plantes metal·lúrgiques de Rostov, Volgograd i Sant Petersburg.
El 1900 a l'estació de ferrocarril de Txàssiv Iar es mogueren 4,5 milions de lliures de diverses càrregues, sobretot productes refractaris i argiles. El desembre de 1917, després de la Revolució d'Octubre, s'implanta el poder soviètic al poble. Entre el 1932 i el 1933 a la ciutat moriren 387 persones com a conseqüència de la fam, l'època coneguda com Holodomor.[1] Txàssiv Iar rebé l'estatus d'assentament urbà el 1938.[2]
Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat quedà ocupada per les tropes alemanyes el 21 d'octubre de 1941, que no foren capaces de posar en marxa la indústria. El 5 de setembre de 1943, durant l'operació Donbàs, la ciutat fou alliberada per unitats de la 279a Divisió de Fusellers del 32è Cos de Fusellers de l'Exèrcit Roig.[3][4]
Després de la guerra, es va reconstruir la ciutat i la seva indústria. El 1957 la ciutat comptava amb quatre escoles secundàries, dues escoles de set anys, una escola FZO, dos palaus de cultura, 14 biblioteques, quatre clubs i dos estadis esportius, a més de la seva indústria d'argiles refractàries i de producció de productes refractaris.[5] Aquell any començà la construcció de la planta Gidrojelezobeton, que era necessària per a la construcció del canal Siverski Donets-Donbàs i el 1959 la planta de productes refractaris es fusionà amb l'Administració Minera de Txassovoiarsk en una sola empresa: la planta refractària de Txassovoiarsk. Més endavant, a la seva seu s'ubicaria un museu d'història local. El 1985 estava en funcionament la planta de productes refractaris Gidrojelezobeton, i la ciutat comptava amb un forn de pa, una escola vocacional, cinc escoles secundàries, un hospital, un dispensari, un palau de cultura, vuit biblioteques i cinc clubs.
El maig de 1995, el Gabinet de Ministres d'Ucraïna aprovà la decisió de privatitzar la Planta de Materials Refractaris Txassovoiarski i el Departament de Construcció i Instal·lació No. 5.[6][7] L'any 2018 la planta de Gidrojelezobeton deixà de produir i fou desmantellada.
Durant Guerra al Donbàs, la ciutat de Txàssiv Iar quedà sota control del govern ucraïnès i s'hi establí el 65è hospital mòbil militar de les Forces Armades d'Ucraïna.[8]
El 24 de febrer de 2022, Rússia, després de reconèixer uns dies abans la República Popular de Donetsk i signar-hi un acord de defensa, iniciant la invasió russa d'Ucraïna. Després que les tropes russes avancessin en direcció a Bakhmut, Txàssiv Iar també fou atacada. El 9 de juliol de 2022 les forces armades russes bombardejaren amb coets les instal·lacions ferroviàries, destruint l'estació de tren i fent malbé parcialment un edifici residencial.[9][10] El 10 de juliol, almenys 19 persones moriren en un bloc d'apartaments de cinc pisos atacat per un llançacoets russos Uragan, i 11 se'n salvaren.[11]
El 9 de setembre del 2023 hi van morir la cooperant catalana Emma Igual i el canadenc Anthony «Tonko» Ihnat, i dos cooperants més van patir ferides greus.[12]
Referències
[modifica]- ↑ «Мартиролог. Донецька область, ст. 191—201». Arxivat de l'original el 24 червня 2016. [Consulta: 12 червня 2016].
- ↑ Часов Яр // Украинская советская энциклопедия. том 12. Киев, «Украинская советская энциклопедия», 1985. стр.181
- ↑ Освобождение городов: Справочник по освобождению городов в период Великой Отечественной войны 1941—1945. М. Л. Дударенко, Ю. Г. Перечнев, В. Т. Елисеев и др. М.: Воениздат, 1985. 598 с.
- ↑ Исаев А. В. От Дубно до Ростова. — М.: АСТ; Транзиткнига, 2004.
- ↑ Часов Яр // Большая Советская Энциклопедия. / редколл., гл. ред. Б. А. Введенский. 2-е изд. том 47. М., Государственное научное издательство «Большая Советская энциклопедия», 1957. стр.57
- ↑ «Перелік об'єктів, що підлягають обов'язковій приватизації у 1995 р.» (en ucraïnès). [Consulta: 15 desembre 2022].
- ↑ «Перелік об'єктів, що підлягають обов'язковій приватизації у 1995 році» (en ucraïnès). [Consulta: 15 desembre 2022].
- ↑ «Архівована копія». Arxivat de l'original el 27 жовтня 2020. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Удары по Часову Яру: рассказы жителей разрушенного дома» (en rus), 11-07-2022. [Consulta: 15 desembre 2022].
- ↑ «Russian strikes on Donetsk region: a man taken from under the rubble, and a railway station burned down». Ukrainska Pravda, 09-07-2022.
- ↑ «Angriff auf Tschassiw Jar: Opferzahl auf 19 gestiegen» (en alemany). [Consulta: 15 desembre 2022].
- ↑ «S'ha mort una cooperant catalana arran d'un atac rus a Ucraïna». [Consulta: 10 setembre 2023].