Txeliabinskita
 Txeliabinskita | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
| Fórmula química | (Ca,Mg)₃(SO₄,CO₃)₂[Si(OH)₆]·9H₂O (?) |
| Localitat tipus | conca de carbó de Txeliàbinsk; Urals, (Rússia) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DG.45  |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DG.45 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 19,01 Å, b = 20,93 Å, c = 22,45 Å |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | sedosa, terrosa |
| Índex de refracció | nα = 1,475 nβ = 1,495 nγ = 1,508 |
| Birefringència | δ = 0.033 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral hipotètic (H) |
| Any d'aprovació | Rebutjada per la IMA l'any 1986 |
| Referències | [1] |
La txeliabinskita és una espècie mineral no aprovada per la IMA. La classificació de Nickel-Strunz classifica el mineral com a sulfat. La txeliabinskita és una substància d'origen antropogènic (escombreres de carbó que cremen). Les regles actuals de l'IMA no accepten substàncies d'aquestes característiques com a mineral, és per això que va ser rebutjada com a tal l'any 1986; a més a més, és possible que sigui identica a la thaumasita. Presenta fluorescència blava sota llum ultraviolada i bull intensament en HCl, tot deixant un residu silicic. Va ser descrita per primer cop a la conca de carbó de Txeliàbinsk als Urals (Rússia).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Chelyabinskite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].