Vés al contingut

Txusa Padrones

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTxusa Padrones
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Jesús Padrones San Juanes Modifica el valor a Wikidata
1961 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Barakaldo (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Juntes Generals de Bizkaia
2015 – 2019
Circumscripció electoral: Encartaciones

Regidora Barakaldo
2011 – 2015
Secretària general Autodeterminaziorako Bilgunea
2003 – 2003
Regidora Barakaldo
1995 – 1999
Dades personals
Altres nomsTxusa Padrones Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarakaldo Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaEsquerra abertzale Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del País Basc - Història i Geografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, mestra d'escola, geògrafa, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAsti Leku Ikastola Modifica el valor a Wikidata
PartitEuskal Herria Bildu (2012–)
Sortu (2011–)
Autodeterminaziorako Bilgunea (2003–2003)
Euskal Herritarrok (1998–2003)
Herri Batasuna (1978–2001) Modifica el valor a Wikidata
Membre de


X: TxusaPadrones Modifica el valor a Wikidata

Maria Jesús Padrones San Juanes (Baracaldo, 1961), coneguda com Txusa Padrons, és una historiadora, geògrafa i política basca.[1] Des de 2015 és membre de les Juntes Generals de Biscaia per Euskal Herria Bildu i professora d'història, economia i geografia a Asti-Leku Ikastola.

Biografia

[modifica]

Va estudiar Llicenciatura en Geografia i Història en la Universitat del País Basc. Professora per vocació, imparteix classes des de 1989 a Asti-Leku Ikastola, una escola de Biscaia..

Trajectòria política

[modifica]

Considerada una dirigent històrica del moviment associatiu i de l'esquerra abertzale, que són partits o organitzacions d'ideologia nacionalista i independentista basca d'esquerres, sempre ha advocat per millorar la situació del basc, la lluita social, el feminisme i la igualtat en la societat.[2][3][4]

Padrones va ser la candidata a l'alcaldia de Baracaldo pel partit polític Herri Batasuna a les eleccions municipals d'Espanya de 1995.[5] També ho va ser al Parlament Basc per Biscaia, d'Herri Batasuna, a les eleccions al Parlament Basc de 1994.

El 2003 va ser la candidata del partit polític Autodeterminaziorako Bilgunea a les Juntes Generals de Biscaia, com a candidata a Diputada General, a les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2003.[6]

Durant el mandat 2011-2015 va ser regidora de l'Ajuntament de Baracaldo i després va ser candidata en les llistes d'Euskal Herria Bildu a les Juntes Generals de Biscaia, sent escollida el 2015.[7][8][9] Actualment també és la portaveu de la Comissió d'Euskera i Cultura de les Juntes Generals de Biscaia.[10]

Va participar en diferents plataformes feministes i a principis de 2018 va rebutjar, juntament amb altres grups polítics, "l'app per a avisar d'agressions masclistes", per presentar a la dona com a "víctima", "feble" i "necessitada de protecció", i va demanar que la Diputació Foral de Biscaia fes amb les organitzacions feministes una anàlisi i un pla "integral", dotat amb el pressupost suficient, per a "acabar amb la societat patriarcal que sotmet a la dona".[11]

A la fi de 2017, va ser l'encarregada de defensar davant el ple del Parlament Foral de Biscaia una proposició no de llei per a crear un museu de la indústria de Grans Molins Bascos a Zorrotza que mostri el passat industrial del marge esquerre.[12]

Referències

[modifica]
  1. PPLL. «Los 51 apoderados de las Juntas Generales de Bizkaia» (en castellà), 26-05-2015. [Consulta: 30 desembre 2024].
  2. LLAMAS, SERGIO. «Recuperar la casa torre del barrio baracaldés de Zubileta costará 188.000 euros» (en castellà), 04-01-2017. [Consulta: 30 desembre 2024].
  3. PRESS, EUROPA. «Dirigentes de Sortu asisten al acto de homenaje a Periko Solabarria en el que se subraya su "lucha política y social"» (en castellà), 28-06-2015. [Consulta: 30 desembre 2024].
  4. 20minutos. «Dirigentes de Sortu asisten al acto de homenaje a Periko Solabarria en el que se subraya su "lucha política y social"» (en castellà), 28-06-2015. [Consulta: 30 desembre 2024].
  5. «Emakunde, elecciones municipales de España de 1995». Arxivat de l'original el 2022-05-23. [Consulta: 15 març 2023].
  6. «Candidatos». Libertad Digital.
  7. «Barakaldo Digital: Elecciones | EH Bildu recupera para la lista a históricos de la izquierda 'abertzale'». Barakaldo Digital. [Consulta: 2 setembre 2017].
  8. «Juntas Generales de Bizkaia». jjggbizkaia.eus. [Consulta: 2 setembre 2017].
  9. «Juntas Generales de Bizkaia». jjggbizkaia.eus. [Consulta: 17 febrer 2018].
  10. , 03-03-2017.
  11. «Bizkaia rechaza la app para avisar de agresiones machistas. Deia, Noticias de Bizkaia». [Consulta: 17 febrer 2018].
  12. Press, Europa. «Juntas Generales de Bizkaia instan a crear un museo de la industria en el edificio de Grandes Molinos Vascos en Zorroza», 23-10-2017. [Consulta: 30 desembre 2024].