Vés al contingut

U-133 (1941)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: U-133)
Infotaula de vaixellU-133
DrassanaBremer Vulkan Modifica el valor a Wikidata
Número assignat per la drassana12 Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Autoritzat
7 agost 1939
Col·locació de quilla
21 agost 1939
Avarament
28 abril 1941
Assignació
5 juliol 1941
Naufragi
14 març 1942

mar Mediterrània
37° 50′ N, 23° 35′ E / 37.83°N,23.58°E / 37.83; 23.58 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s

DestíEnfonsat l'11 de març de 1944 per avions estatunidencs[1]
Característiques tècniques
TipusU-Boot Modifica el valor a Wikidata
ClasseSubmarí alemany de tipus VIIC Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament769 tones
Desplaçament en immersió871 tones
Eslora67,10m (o/a)
50,5m (casc de pressió)
Mànega6,20m (o/a)
4,7m (casc de pressió)
Calat4,74m
Propulsió
Potència2,800–3,200 PS (2,100–2,400 kW; 2,800–3,200 bhp) (dièsels)
750 PS (550 kW; 740 shp) (elèctric)
Velocitat17,7 nusos (32.8 km/h)
Velocitat en immersió7,6 nusos (14.1 km/h)
Profunditat230m
Es calculava que el màxim que podria submergir-se era a 250-295m)
Autonomia8.500 nmi (15.700 km) a 10 nusos en superfície
80 nmi (150 km) submergit a 4 nusos
Tripulació4 oficials i 40–56 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Armament
* 5 tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (4 a proa i 1 a popa)
Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

El submarí alemany U-133 va ser un submarí tipus VIIC construït per a la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Disseny

[modifica]
Tall en secció d'un submarí Tipus VIIC

Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-113 tenia un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit.[2] Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del casc a pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats de sis cilindres i quatre temps MAN M6V 40/46, produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte Brown, Boveri & Cie GG UB 720/8 que produïen un total de 750 cavalls de potència (75500 kW); shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).[2]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph).[2] Quan estava submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); mentre que a la superfície podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph).

L'U-133 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació de d'entre 44 i 60 oficials i mariners.[2]

Història

[modifica]

Posat en servei el 5 de juliol de 1941, l'U-133 va rebre la seva formació a Kiel dins de la 7. Unterseebootsflottille fins al 30 de setembre de 1941, després va ser assignat a una formació de combat a Sant-Nazaire, encara a la 7. Unterseebootsflottille. Es va unir a la 23. Unterseebootsflottille a l'illa de Salamina des de1 de gener de 1942.

L'U-133 va realitzar la seva primera patrulla, sortint del port de Kiel el 22 d'octubre de 1941 as les ordres del Kapitänleutnant Hermann Hesse i tornà a Saint-Nazaire el 26 de novembre de 1941, després de 36 dies al mar.

L'U-133 va dur a terme tres patrulles en què va enfonsar un vaixell mercant de 1.920 tones durant els seus 72 dies al mar. El 17 de gener enfonsà el destructor HMS Gurkha mentre que protegia un comboi dirigit a Malta.

L'U-133 salpà de Salamina a la Mediterrània el 14 de març de 1942 sota el comandament del Kapitänleutnant Eberhard Mohr. Va ser enfonsat per una mina el mateix dia davant de l'illa de Salamina a la posició geogràfica de 37° 50′ N, 23° 35′ E / 37.833°N,23.583°E / 37.833; 23.583.

Els 45 tripulants van morir en l'enfonsament.

El derelicte

[modifica]

El 1986 els bussejadors professionals Efstáthios "Státhis" Baramátis i Theófilos Klímis van veure per casualitat un naufragi a una profunditat de 74 metres que va ser identificat com un submarí alemany desconegut.[3] Gairebé deu anys més tard, a mitjans dels anys 90, els submarinistes grecs van identificar el mateix naufragi com l'U-133 .

Comandants

[modifica]

Flotillas

[modifica]

Patrulles

[modifica]
Comandant Sortida Arrivada Dies Èxits
1 Kptlt. Hermann Hesse 22 d'octubre de 1941 Kiel 26 de novembre de 1941 Saint-Nazaire 36 dies
2 Kptlt. Hermann Hesse 16 de desembre de 1941 Saint-Nazaire 26 de desembre de 1941 Messina 11 dies
Kptlt. Hermann Hesse 28 de desembre de 1941 Messina 29 de desembre de 1941 Messina 2 dies
Kptlt. Hermann Hesse 1 de gener de 1942 Messina 22 de gener de 1942 Salamina 22 dies 1.920t
3 Kptlt. Eberhard Mohr 14 de març de 1942 Salamina 14 de març de 1942 Enfonsat 1 dia
Total 72 dies 1.920 tones

Llopades

[modifica]

L'U-133 va formar part de les següents llopades:

Nom De A
Stosstrupp 30 d'octubre de 1941 4 de novembre de 1941
Raubritter 5 de novembre de 194 17 de novembre de 1941
Störtebecker 17 de novembre de 194 22 de novembre de 194

Resum de l'historial d'atacs

[modifica]
Data Nom Nationalitat Tonatge[Note 1] Destí [4]
17 de gener de 1942 HMS Gurkha  Royal Navy 1,920 Enfonsat

Notes

[modifica]
  1. Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones brutes de registre. Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament.

Referències

[modifica]
  1. Kemp, 1999, p. 176.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Gröner, 1991, p. 43-46.
  3. Newspaper Mesimvrini 04.03.1991.
  4. Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U-133». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 30 setembre 2014].

Bibliografia

[modifica]
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6. 
  • Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von September 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999. ISBN 3-8132-0514-2. 
  • Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. London: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4. 
  • Galon, Dimitri. The U-133 / The Life and Death of a Historic German Submarine. 21. High Springs, Florida, 32643: Global Underwater Explorers, 2021. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Helgason, Guðmundur. «The Type VIIC boat U-133». German U-boats of WWII - uboat.net. [Consulta: 9 desembre 2014].
  • Hofmann, Markus. «U 133» (en alemany). Deutsche U-Boote 1935-1945 - u-boot-archiv.de. [Consulta: 9 desembre 2014].