Vés al contingut

U-Boot tipus I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellU-Boot tipus I
U-25, un U-Boot tipus I, patrullant Modifica el valor a Wikidata
ConstructorsDeutsche Schiff- und Maschinenbau Modifica el valor a Wikidata
Cost4.500.000 Reichsmarks Modifica el valor a Wikidata
Període de servei1936 Modifica el valor a Wikidata –  1940 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   Kriegsmarine Modifica el valor a Wikidata
Unitats
Planificades2
Completades2 Modifica el valor a Wikidata
Perdudes2
Característiques tècniques
Tipussubmarí de flota Modifica el valor a Wikidata (classe de submarí) Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament862 t
982 t (en immersió) Modifica el valor a Wikidata
Eslora72,39 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega6,21 m Modifica el valor a Wikidata
Calat4,3 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
2 motor dièsel (2.270 kW)
2 motor-generator (en) Tradueix (740 kW) Modifica el valor a Wikidata
Velocitat18.6 kn
8.3 kn (en immersió) Modifica el valor a Wikidata
Profunditat200 m Modifica el valor a Wikidata
Autonomia7900 mn a 10 kn Modifica el valor a Wikidata
Capacitat4
39 Modifica el valor a Wikidata
Característiques militars
Armament

l' U-boot Tipus I va ser un intent de la Kriegsmarine Alemanya per produir un U-boot oceànic. Només se'n van produir dos (U-25 i U-26), botats el 1936, per les drassanes AG Weser de Bremen. Es va trobar que tenien una pobra estabilitat, un temps d'immersió lent, una pobra maniobrabilitat sota l'aigua i una mecànica poc fidel.

No gens menys, ambdós van tenir cert èxit en els primers mesos de la Segona Guerra Mundial. L'U-25 va enfonsar vuit vaixells i en danyà un; L'U-26 en va enfonsar onze i en danyà dos.[1]

L'U-25 va topar amb una mina britànica en el Mar del Nord l'1 d'agost de 1940. Tota la tripulació es va perdre.[1] L'U-26 va ser enfonsat per la seva tripulació l'1 de juliol de 1940, en ser inutilitzat per les càrregues de profunditat llençades des de la corbeta britànica Gladiolus i un Sunderland flying boat australià, i no va poder submergir-se. La totalitat de la tripulació va ser rescatada.[1]

Característiques generals [2]

[modifica]

Desplaçament: 862 tones (en superfície); 920 tones (submergit)
llarg: 72,39 m
ample: 6,21 m
calat: 4,3 m
propulsió en superfície: 2 motors dièsel MAN de 8-cilindres; màxima potència 3.080 shp (2.300 MW), 18,6 nusos (34,4 km/h)
propulsió submergit: 2 motors elèctrics BBC; màxima potència 1.060 ehp (790 kw), 8,3 nusos (15,4 km/h)
Bateries: 2 de 62 cel·les (9.620 ampers-hora)
Armament: un canó de coberta de 105 mm, un canó antiaeri de 20 mm, sis tubs llança torpedes de 533 mm torpede (quatre a proa, dos a popa), 14 torpedes o 28 mines TMA
tripulació: 44-46
Màxima profunditat d'immersió: 200 m

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: U-Boot tipus I
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. German Warships 1815–1945 (en anglès). Londres: Conway Maritime Press, 1991, p. 39. ISBN 1841768723. 
  2. ↑ «Tipo I» (en castellà). U-historia. [Consulta: 2 març 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=U-Boot_tipus_I&oldid=34074195»