Vés al contingut

UNE

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Norma UNE».
Infotaula d'organitzacióUne TV
Història
Creació2002
Data de dissolució o abolició2007
Activitat
ÀmbitEspanya
Governança corporativa
Propietat deVocento

Lloc webwww.telecinco.es/

UNE era una xarxa de televisions locals d'Espanya pertanyent al grup Telecinco.[1][2] La seva activitat va començar a desenvolupar-se el 2002 i emetia programes d'entreteniment -alguns de producció pròpia-, actualitat i telesèries. La programació d'UNE es distribuïa a través de fins a 66 emissores locals de tot Espanya.[3] Qualsevol emissora local podia contractar aquest servei de televisió d'Atlas. Però a partir de 2004, les emissores locals pertanyents a Vocento (la participació empresarial de la qual en Telecinco era d'un 13%) que no tenien relació amb UNE, van començar la seva activitat conjunta amb la xarxa d'Atlas Telecinco.

El 2005, Vocento va trencar la relació amb UNE i va crear la seva pròpia xarxa de televisions locals, Punto TV. Les emissores locals de Vocento que van ser, en certa manera, obligades a emetre UNE, ara estan de la mateixa manera, obligades a pertànyer a Punto TV, pel que UNE ara només es distribuirà a qualsevol emissora de televisió local no pertanyent a Vocento que contracti amb Atlas Telecinco l'esmentat servei de producció audiovisual.

Finalment, el febrer de 2007, potser a causa de la impulsió dels canals de la TDT, Telecinco decideix cessar l'emissió d'UNE, el senyal del qual es distribuïa a les emissores locals clients a través del satèl·lit Hispasat.

Programació

[modifica]

En els seus inicis, la programació era de dilluns a diumenge de 16.00 a 20.00 h més endavant, els caps de setmana es va ampliar pels matins de 10.00 a 11.30 h de 16.00 a 18.30 h i per les nits, de 22.00 a 0.30 h

Finalment, la programació es va retallar de dilluns a diumenge de 16.00 a 19.30 h

Comptava amb sèries produïdes per Telecinco, com a "Médico de Familia" o "Periodistas", i programes com "El buscador", "TNT", "Código Rojo" (Successos amb Paco Pérez Abellán) "Los caballeros" (Entrevistes a famosos), "Nunca es tarde" (Magazine amb Idioa Bilbao), "Latidos del corazón" (Premsa rosa), dibuixos animats, programes musicals i cinema.

Referències

[modifica]
  1. Enrique Bustamante. Alternativas en los medios de comunicación digitales: Televisión, radio, prensa, revistas culturales y calidad de la democracia. Editorial GEDISA, 25 novembre 2008, p. 62–. ISBN 978-84-9784-429-1. 
  2. Fernando Vilar Moreno. Radio y televisión en el ámbito local. Publicacions de la Universitat Jaume I, 2003, p. 554–. ISBN 978-84-8021-454-4. 
  3. López Cantos, Francisco. «La conformación del modelo actual de TVL». A: La situación de la televisión local en España. Universitat de València, 2018. ISBN 8437095778.