Vés al contingut

U d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: U Andromedae)
Infotaula objecte astronòmicU d'Andròmeda
TipusVariable Mira, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M6e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)4,16 (banda J)[2]
3,187 (banda H)[2]
2,657 (banda K)[2]
9,144333 (banda G)[3]
8,49 (banda R)[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,5691 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−7,467 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)9,275 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 15m 29.6992s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)40° 43' 8.379''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

U d'Andròmeda (U Andromedae) és una estrella variable a la constel·lació d'Andròmeda, a una distància aproximada de 2.200 anys llum. És una estrella de tipus espectral M6e i es classifica com a variable Mira.

U d'Andròmeda és la designació variable d'aquesta estrella. La seva brillantor varia en diverses magnituds amb un període mitjà de 347,7 dies, tot i que la longitud exacta de cada cicle és una mica variable. De la mateixa manera, la magnitud de cada màxim i mínim varia. La magnitud aparent mitjana és d'11,6, amb una magnitud màxima mitjana de 9,9.[6] Els màxims més brillants registrats són a la magnitud 9,0 i els mínims més dèbils a la magnitud 15,0.[7] La pujada a la brillantor màxima és més ràpida que la caiguda a la mínima, ocupant de mitjana el 40% del període.[8]

La gran amplitud, llarg període i forma de la corba de llum fan que U d'Andròmeda es classifique com a variable Mira, un tipus d'estrella de la branca asimptòtica de les gegants (AGB) polsant.[7] La seua variabilitat va ser observada per primera vegada per Thomas D. Anderson durant el 1894 i el 1895.[9][10] Les estrelles AGB han esgotat tant l'hidrogen com l'heli en els seus nuclis i no són prou massives per fusionar carboni i oxigen, de manera que fusionen erròniament closques d'heli i d'hidrogen fora del nucli.[11]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  4. «Long-period High-amplitude Red Variables in the KELT Survey». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 4-2020, pàg. 15. DOI: 10.3847/1538-4365/AB6BDB.
  5. Afirmat a: General Catalogue of Stellar Radial Velocities. Indicat a la font segons: SIMBAD. Editorial: Carnegie Institution for Science. Data de publicació: 1953. Autor: Ralph Elmer Wilson.
  6. Clayton, M. L.; Feast, M. W. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 146, 4, 1969, pàg. 411–421. Bibcode: 1969MNRAS.146..411C. DOI: 10.1093/mnras/146.4.411 [Consulta: free].
  7. 7,0 7,1 U And, database entry, Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.), N. N. Samus, O. V. Durlevich, et al., CDS ID II/250.
  8. «U Andromedae». The International Variable Star Index. [Consulta: 17 setembre 2019].
  9. Anderson, Thomas D. Astronomische Nachrichten, 139, 1895, pàg. 117. Bibcode: 1895AN....139Q.117A.
  10. Chandler, S. C. The Astronomical Journal, 16, 1896, pàg. 145. Bibcode: 1896AJ.....16..145C. DOI: 10.1086/102484.
  11. Woźniak, P. R.; Williams, S. J.; Vestrand, W. T.; Gupta, V. The Astronomical Journal, 128, 6, 2004, pàg. 2965. Bibcode: 2004AJ....128.2965W. DOI: 10.1086/425526.