Ucraïnesos de Romania
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
Els ucraïnesos (ucraïnès: Українці, en romanès: Ucraineni) són la tercera minoria ètnica més gran de Romania. Segons el cens romanès de 2011, són 51.703 persones, cosa que representa el 0,3% de la població total. Els ucraïnesos afirmen que el nombre és realment de 250.000 a 300.000. Viuen principalment al nord de Romania, a zones properes a la frontera ucraïnesa. Més del 60% de tots els ucraïnesos romanesos viuen al comtat de Maramureș (31.234), on representen el 6,77% de la població.
També es troben poblacions considerables d’ucraïnesos al comtat de Suceava (5.698 persones), al comtat de Timiș (5.953), al comtat de Caraș-Severin (2.600), al comtat de Satu Mare (1.397), al comtat de Tulcea (1.317) i al comtat d’Arad (1.295). Els ucraïnesos constitueixen una majoria a set comunes del comtat de Maramureș (Bistra, Bocicoiu Mare, Poienile de sub Munte, Remeți, Repedea, Rona de Sus i Ruscova) i tres al comtat de Suceava (Bălcăuți, Izvoarele Sucevei i Ulma) com a Știuca, Timiș i Copăcele, Caraș-Severin.
Segons el cens del 2002, el 79% dels ucraïnesos eren ortodoxos orientals, organitzats en el vicariat ortodox ucraïnès Sighetu Marmației; 10% pentecostal; Un 2,8% greco-catòlic, organitzat en el vicariat grec-catòlic ucraïnès Rădăuți; 2,1% adventista del setè dia; Un 1,2% dels ortodoxos lipovans i un 2,9% van declarar pertànyer a "una altra religió".
Un segon grup d'ucraïnesos a Romania viu a la regió de la Dobruja, al delta del Danubi. Es tracta de descendents de cosacs zaporoges que van fugir del govern rus al segle xviii. El 1830 comptaven amb 1.095 famílies.[1] Al llarg dels anys, se'ls va unir altres camperols que fugien de la servitud a l'Imperi rus. El 1992, els seus descendents comptaven amb quatre mil persones segons les estadístiques oficials romaneses [2] mentre que la comunitat local afirma que són 20.000. Coneguts com a Rusnaks,[3] continuen seguint el tradicional estil de vida cosac de caça i pesca.
Altres ucraïnesos van seguir la política de romanització després del col·lapse d'Àustria-Hongria sobre tota la Bucovina i la renúncia de l'Imperi rus sobre Bessaràbia el 1918; les polítiques de romanització van comportar el tancament de les escoles públiques ucraïneses (totes aquestes escoles es van tancar fins al 1928) i la supressió de la majoria de les institucions culturals ucraïneses (rutenes). El mateix terme "ucraïnesos" estava prohibit de l'ús oficial i alguns romanesos d'ètnia ucraïnesa se'ls deia que eren "ciutadans de Romania que van oblidar la seva llengua materna" i es van veure obligats a canviar els seus cognoms per uns que sonessin més romanès.[4] Entre els romanitzats hi havia descendents de romanesos assimilats a la societat ucraïnesa en el passat.
Com a minoria ètnica reconeguda oficialment, els ucraïnesos tenen un escó reservat a la Cambra de Diputats de Romania. Ștefan Tcaciuc va ocupar l'escó des de 1990 fins a la seva mort el 2005, quan va ser substituït per Ștefan Buciuta.
Després del 1989, un nombre important de ciutadans ucraïnesos (inclosos els romanesos d'ètnia ucraïnesa) van començar a emigrar a Romania (estudiants, treballadors migrants, empresaris, refugiats). A partir de 2019, hi ha almenys 18.000 persones d'origen ucraïnès que viuen a Romania, la majoria d'elles a grans ciutats, com Bucarest, Cluj-Napoca o Timișoara.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Union of Ukrainians in Romania website Arxivat 2008-12-30 a Wayback Machine.
- ↑ Calculated from statistics for the counties of Tulcea and Constanța from «Populația după etnie la recensămintele din perioada 1930–2002, pe judete» (pdf) (en romanès) p. 5–6, 13–14. Guvernul României — Agenția Națională pentru Romi. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 2 maig 2007].
- ↑ «Dobrudja». Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 21 desembre 2006].
- ↑ Oleksandr Derhachov (editor), "Ukrainian Statehood in the Twentieth Century: Historical and Political Analysis", Chapter: "Ukraine in Romanian concepts of the foreign policy", 1996, Kiev ISBN 966-543-040-8
- ↑ «Immigrant and emigrant populations country origin and destination». Migration Policy. [Consulta: 26 març 2021].