Uiedinenia
| ||||
| Tipus | illa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Rússia | |||
| Krai | krai de Krasnoiarsk | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (0 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 20 km² | |||
| Mesura | 5,2 ( ) × 11,5 ( ) km | |||
| Banyat per | oceà Àrtic | |||
| Altitud | 30 m | |||
Uiedinenia (rus: О́стров Уедине́ния, óstrov Uiedinénia; en noruec: Ensomheden) és una illa situada a la part central del mar de Kara, aproximadament a mig camí entre Nova Terra i la Terra del Nord. Sovint és anomenada illa Einsamkeit, Lonely Island o Solitude Island als mapes anglesos.[1] Pertany al krai de Krasnoiarsk de la Federació Russa.
Geografia
[modifica]L'illa és àrida i gelada durant els mesos d'hivern, però a l'estiu hi creix una mica de vegetació de tundra. Fa 18,5 quilòmetres de llargada i té una superfície de 20 km². En comparació amb altres illes àrtiques és plana i baixa, amb alguns pantans i petits llacs i un llarg cordó litoral a la costa nord-est. El seu punt més alt és de tan sols 30 msnm.[2]
A causa de la seva ubicació extrema al nord, el temps és desolador i sever i el mar que envolta Uedineniya està cobert de gel a l'hivern. Els bancs de gel es troben habitualment fins i tot a l'estiu.
Les masses terrestres més properes són les illes Izvesti TSIK, situades a uns 150 km al sud-sud-est, mentre que la Sibèria continental es troba a uns 280 quilòmetres al sud-sud-est.
Història
[modifica]L'illa va ser descoberta el 26 d'agost de 1878 per l'explorador noruec Edvard Holm Johannesen, que la va anomenar illa Ensomheden —"solitud" en noruec —a causa del seu aspecte desolat i la seva ubicació aïllada a l' Àrtic.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Nicholas II Land, Bulletin of the American Geographical Society Vol. 46, No. 2 (1914), pp. 117-120
- ↑ «Ostrov Uyedineniya». Mapcarta. [Consulta: 9 novembre 2016].
- ↑ Nordenskiöld, Adolf Erik. The voyage of the Vega round Asia and Europe: with a historical review of previous journeys along the north coast of the Old world. London: Macmillan and Co., 1881, p. 335.
