Ukaeb
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Palau  |
| Detalls | |
| Tipus | cranc farcit |
L'ukaeb és un plat de la gastronomia de la República de Palau i, especialment, una preparació típica de l'illa de Peleliu.[1][2] Consistix en un cranc terrestre del qual se'n buida la carn per a cuinar-la i picar-la. Després, aquesta mateixa carn picada es barreja amb llet de coco cremosa i es torna a introduir dins la closca; se servix d'una sola peça i la closca fa de recipient en què l'ukaeb és consumit.[3]
Es tracta d'una delicadesa pròpia de banquets i celebracions especials, àpats en els quals se'n poden arribar a consumir fins a centenars.[1] L'ukaeb és sobretot consumit en el període procliu de caça del cranc, és a dir, entre l'abril i el juny. I com moltes altres de les preparacions tradicionals de Palau, té un component clau en la subsistència econòmica de les dones palauaianes, tot i que és una activitat productiva que col·lidix amb la situació de regressió ecològica de diverses espècies de crancs terrrestres a Peleliu.[2][4] Els tipus de crancs més caçats i venuts com a ukaeb són Cardisoma hirtipes (popularment en palauès, rekung el beab), Cardisoma carnifex (rekung el daob), Eriphia sebana (cheoich; si bé no és un cranc com a tal) i, en grau més baix perquè a voltes genera reaccions al·lèrgiques, Gecarcoidea lalandii (kesuar).[1][5]
L'ukaeb és una menja similar al pång’lao, propi de l'illa de Guam, i que també té similituds quant a un cranc sencer farcit. De fet, tant Palau com les Filipines són exportadors importants de crancs ja farcits atés el temps i expertesa que es necessita per a caçar-los, purgar-los de les toxines que acumulen i cuinar-los adequadament.[6] De fet, tot i que el 1994 es van prohibir les exportacions d'aquests crancs perquè ja existien indicis clars del seu declivi, el factor econòmic en la sustentació femenina i que es tracta d'un producte de valor afegit fan que encara se'n permeti el comerç en forma d'ukaeb i com a menjar preparat.[1] Conscients de la situació, moltes d'estes dones —que a mitjan dècada del 2000 podien guanyar fins a 1.000 $ mensuals en esta activitat—,[2] conscients de la fragilitat de l'ecosistema, advoquen per a mides mínimes de recol·lecció (només quan els crancs són prou grossos), zones no habilitades, l'opció de la piscicultura o fins i tot prohibir la caça d'eixos espècimens amb ous.[1]
Vegeu també
[modifica]- Casquinha de siri, un plat brasiler també fet de carn picada de cranc i presentat dins la closca
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Matthews, Elizabeth «Learning about land crabs in Palau» (
PDF) (en anglès). SPC Women in Fisheries Information Bulletin, núm. 11, 11-2002, pàg. 15-16 [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Holm, Tarita; Ridep-Morris, Alma «Republic of Palau: National Assessment Report - Barbados Programme of Action + 10 Review» ( PDF) (en anglès). Ministry of Resources and Development in Partnership with other Ministries, Agencies and Organizations [Maurici], 1-2005 [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ «A Taste of Palau: Dive into a Fusion of Flavors from Land and Sea!» (en anglès). Palau Visitors Authority, n.d. [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ Olkeriil i Matthews, 2003, p. 18.
- ↑ Cameron, James N. «Brief introduction to the land crabs of the Palau islands: Stages in the transition to air breathing» ( PDF
De subscripció o mur de pagament) (en anglès). Journal of Experimental Zoology, 218, 1, 10-1981, pàg. 1–5. DOI: 10.1002/jez.1402180102. ISSN: 0022-104X.
- ↑ «Pång’lao: Stuffed Land Crab» (en anglès). Guampedia (Universitat de Guam i Fons d'Atracció Turística del Govern de Guam), 1r juliol 2024. [Consulta: 23 agost 2024].
Bibliografia
[modifica]- Olkeriil, Ilebrang; Matthews, Elizabeth. Land Crabs of Peleliu (en anglès). Palau Conservation Society, 2003.