Ulric I de Caríntia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 1100  |
| Mort | 7 abril 1144 (34/44 anys) |
| Sepultura | abadia de Rosazzo |
 Duc Ducat de Caríntia | |
| ← Engelbert de Caríntia – Enric VII de Caríntia → | |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi de Verona Duc |
| Família | Casa de Sponheim |
| Cònjuge | Judit von Baden |
| Fills | Herman I de Caríntia, Enric VII de Caríntia, Pellegrino I of Aquileia |
| Pares | Engelbert de Caríntia i Uta van Passau |
| Germans | Matilde de Caríntia Rapoto I, Count of Ortenburg Engelbert III d'Ístria Hartwig II |
Ulric I († 7 abril 1144) de la casa de Sponheim, fou duc de Caríntia i marcgravi de Verona (1135-1144)
Era el fill gran del duc Engelbert i d'Uta de Passau. Va rebre el seu nom pel seu poderós avi Engelbert I d'Ístria († 1096).
El 1135 es trobava a la dieta de Bamberg amb l'emperador Lotari III. Després que el seu pare va renunciar, l'emperador investir el fill amb el ducat de Caríntia. El 1136/1137 va viatjar a Itàlia amb l'emperador. A partir del 1138 va tenir disputes amb les grans famílies nobles de Caríntia, els arquebisbes de Salzburg i els bisbes de Bamberg.
Va morir el 1144 i està enterrat al monestir Rosazzo. El va succeir a Caríntia el seu fill Enric V de Sponheim i VII de Caríntia.
Núpcies i descendents
[modifica]Ulric estava casat amb Judit, suposada filla del marcgravi Herman II de Baden. Van tenir com a fills:
- Enric VII († 1161), duc de Caríntia
- Herman (II) († 1181), I duc de Caríntia
- Ulric († abans de 1161), comte de Laibach
- Godofreu († abans de 1144), monjo
- Pilgrim/Pelegrí († 1161), suposat patriarca d'Aquileia (1131/32-1161)
Bibliografia
[modifica]- Friedrich Hausmann: Die Grafen zu Ortenburg und ihre Vorfahren im Mannesstamm, die Spanheimer in Kärnten, Sachsen und Bayern, sowie deren Nebenlinien, a: Ostbairische Grenzmarken – Passauer Jahrbuch für Geschichte Kunst und Volkskunde, Nr. 36, Passau 1994
- Dr. Eberhard Graf zu Ortenburg-Tambach: Geschichte des reichsständischen, herzoglichen und gräflichen Gesamthauses Ortenburg, Das herzogliche Haus in Kärnten, Vilshofen 1932