Vés al contingut

Un autre homme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUn autre homme
Fitxa
DireccióLionel Baier Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióLionel Baier Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLionel Baier Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePauline Gaillard Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Estrena2009 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióVallée de Joux (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt1280553 FilmAffinity: 329930 Allocine: 140295 Letterboxd: another-man Allmovie: v468494 TMDB.org: 131420 Modifica el valor a Wikidata

Un autre homme és una pel·lícula suïssa dirigida per Lionel Baier, estrenada l'any 2009.

Argument

[modifica]

François i la seva companya Christine s'instal·len a la Vall de Joux on François descriu en un petit periòdic local, la vida dels seus habitants. Escriu igualment a la rúbrica de cinema, la crònica dels films que es passen a l'única sala de cinema del poble. Però com no és ni periodista, ni crític de cinema, redacta copiant de la revista Travelling, el parer d'uns altres crítics. François s'apassiona pel cinema i en una reunió a Lausana, coneix Rosa Rouge, una crítica de cinema reconeguda. Una relació perversa s'instaura entre ells.[1]

Repartiment

[modifica]
  • Robin Harsch: François
  • Natacha Koutchoumov: Rosa Rouge
  • Elodie Weber: Christine
  • Georges-Henri Dépraz: l'impressor
  • Bulle Ogier: Bulle Ogier

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

El film ha estat rodat amb poc mitjans, ja que només ha costat 500.000 francs suïssos (aproximadament 332.000 euros).

Crítica: "Comet la gosadia de descobrir un món interior darrere de l'arquetip. (...) La seva condició d'esquiva heterodòxia és inqüestionable i les seves reflexions sobre l'ofici tenen suc." [2]

Referències

[modifica]
  1. «Un autre homme». Allociné.
  2. Costa, Jordi «El crítico como artista». El País.