Un descens al Maelström
| (en) A Descent into the Maelström (fr) Une descente dans le maelstrom (es) Un descenso por el Maelström (it) Una discesa nel Maelstrom (pl) Malstrom  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Edgar Allan Poe |
| Llengua | anglés |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica, 1841 1841 |
| Dades i xifres | |
| Tema | remolí |
| Gènere | conte de ciència-ficció |
Un descens al Maelström ("A Descent into the Maelström", en anglés) és un relat curt de l'escriptor nord-americà Edgar Allan Poe publicat al 1841. S'ha agrupat aquest relat entre els contes de raciocini o els de temàtica marinera de l'autor.
Argument
[modifica]Està inspirat en el fenomen del Maelström, un remolí que es produeix a les costes de Noruega, format per la conjunció dels forts corrents que travessen l'estret de Moskenstraumen i la gran amplitud de les marees. El conte inclou una història dins d'una altra història, explicada des de l'alt d'un abisme. La narra un ancià que afirma no ser-ho, malgrat la seua aparença: "Només en un dia se'm transformaren els cabells negres en blancs, se m'afebliren els membres i se'm destrossaren els nervis." El narrador explica que un dia es feu a la mar amb dos germans, quan es deixatà un terrible huracà, que atrapà el vaixell al vòrtex. Els dos germans hi moriren, mentre que el narrador queia al centre del remolí i es quedava meravellat del que hi veia. Es llançà a l'aigua, i se subjectà a un barril. Al cap d'un temps imprecís, fou alçat a la borda d'un vaixell de coneguts seus que no el reconegueren.
Temes principals
[modifica]- El raciocini, per la manera en què és explicat el relat (com en El misteri de Marie Rogêt i La carta robada).
- El relat mariner (com en La narració d'Arthur Gordon Pym, Manuscrit trobat en una ampolla i La caixa oblonga).
Fonts
[modifica]La història esmenta un tal Jonas Danilssonn Ramus, noruec que escrigué sobre el fenomen associat al Maelström: el Saltstraumen. La cita que obri el conte pertany al pensador Joseph Glanvill, l'obra del qual Poe valorava molt.
Julio Cortázar cita quatre fonts d'aquest relat. La més important provindria d'un conte publicat en un diari francés il·lustrat, Le Magasin Universel, al 1836, que l'en prengué d'un altre aparegut en el Fraser's Magazine de 1834. Poe aprofitaria el tema —la caiguda en el remolí i l'expulsió posterior— per elaborar la seua teoria explicativa del fenomen. També n'esmenta com a font l'Enciclopèdia Britànica.[1]
Publicació
[modifica]La història aparegué a l'abril de 1841 en el Graham's Magazine. Poe s'hagué d'afanyar a acabar-la, i més tard en reconegué que el final era imperfecte.[2] Com en altres aventures marineres (La narració d'Arthur Gordon Pym i El diari de Julius Rodman, en el seu moment es pensà que aquest conte era verídic i un dels seus passatges fou imprés en l'Encyclopædia Britannica. Irònicament, aquest passatge està pres d'una edició anterior de la mateixa enciclopèdia.
Adaptació
[modifica]El 1986, el compositor Philip Glass escrigué una peça inspirada en aquest conte per encàrrec de l'Australian Dance Theatre.
En la cultura popular
[modifica]El 1970, l'escriptor txec Ludvík Vaculík feu moltes referències a aquest relat, així com també a l'obra El gat negre, en la seua novel·la The Pigs.
Referències
[modifica]- ↑ Poe, Edgar Allan: Cuentos I y Cuentos II. Intr. Julio Cortázar. Alianza Editorial. Madrid, 1975-1977. ISBN 84-206-1989-2. Tomo II, p. 495)
- ↑ Meyers, Jeffrey. Edgar Allan Poe: His Life and Legacy. New York: Cooper Square Press, 1992. p. 125. ISBN 0-8154-1038-7
Enllaços externs
[modifica]