Un divan a Tunis
Un divan à Tunis  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Manele Labidi |
| Protagonistes | |
| Guió | Manele Labidi |
| Fotografia | Laurent Brunet |
| Muntatge | Yorgos Lamprinos |
| Distribuïdor | Vertigo Média |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Tunísia |
| Estrena | 4 setembre 2019 |
| Durada | 88 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Pressupost | 2.000.000 € |
| Recaptació | 3.168.289 € |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia |
| Tema | psicoanàlisi, societat, Cultura de Tunísia, autodescobriment i remigració |
| Lloc de la narració | Tunísia |
| Època d'ambientació | dècada del 2010 |
     
| |
Un divan a Tunis (títol original en francès: Un divan à Tunis) és una comèdia dramàtica franco-tunisiana dirigida per Manele Labidi i estrenada l'any 2019. S'ha doblat i subtitulat al català.[1]
Argument
[modifica]Després d'haver passat gran part de la seva vida a França, Selma, jove psicoanalista, torna al seu país d'origen, Tunísia i obre el seu gabinet a Ezzahra, als afores de Tunis. L'endemà de la revolució, els tunisians es pregunten sobre el futur polític i econòmic del seu país, en plena reconstrucció després d'un llarg període de dictadura. Mentre Selma comença a trobar les seves marques, xoca amb l'administració bancal del país assabentant-se que li manca una autorització indispensable per exercir el seu ofici.[2][3]
Repartiment
[modifica]- Golshifteh Farahani: Selma Derwish
- Majd Mastoura: Naïm, l'inspector de policia
- Hichem Yacoubi: Raouf, pacient de Selma i forner
- Ramla Ayari: Amel, tia de Selma
- Najoua Zouhair: Nour, la secretària del Ministeri de Salut Pública
- Jamel Sassi: Fares, l'iman
- Aïsha Ben Miled: Olfa, neboda de Selma
- Feriel Chamari: Baya, la propietària de la perruqueria
- Moncef Ajengui: Mourad, oncle de Selma
- Zied Mekki: Amor, un policia
- Oussama Kochkar: Chokri, l'altre policia
- Amer Arbi: Haroun
- Mhadheb Rmili: Ferid
- Rim Hamrouni: Meriem
- Yosra Bouzalene: Hafifa
- Atef Ben Chedly: Lobna
- Mourad Meherzi: Kamel
- Neji Hassouna: Freud, el conductor del cotxe
- Bahri Rhali: Ezzedine, l'avi
- Dalila Meftahi: Hajer, la tia de l'avi[4]
Distincions
[modifica]- 2019: Setmana Internacional de Cinema de Valladolid
- 2019: Premi del públic al Festival Internacional de Cinema de Venècia
- 2021: César a la millor primera pel·lícula
Referències
[modifica]- ↑ «Un divan a Tunis». Goita què fan, ara!. [Consulta: 1r octubre 2024].
- ↑ (1943-....)., Couret, Florence. Greiner, Dominique. Marguerat, Daniel. Ce que Jésus a vraiment dit : amour, pouvoir, femmes, pardon.... Bayard Presse, 2014.
- ↑ André Duchesne. «Un divan à Tunis : avec Freud, sur le divan» (en francès), 31-07-2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ Plantilla:Allociné titre