Vés al contingut

Un enemic del poble (teatre)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesUn enemic del poble
En Folkefiende Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra dramàtica Modifica el valor a Wikidata
AutorHenrik Ibsen Modifica el valor a Wikidata
Llenguanoruec Modifica el valor a Wikidata
Creació1882 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació28 novembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesDoctor Thomas Stockmann (en) Tradueix, Peter Stockmann (en) Tradueix, Morten Kiil (en) Tradueix, Mrs. Katrine Stockmann (en) Tradueix, Hovstad (en) Tradueix, Billing (en) Tradueix, Captain Horster (en) Tradueix, Aslaksen (en) Tradueix, Petra Stockmann (en) Tradueix, Ejlif Stockmann (en) Tradueix i Morten Stockmann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena13 gener 1883 Modifica el valor a Wikidata
TeatreTeatre Christiania i Oslo Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica21a Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 1549 Modifica el valor a Wikidata

Un enemic del poble (en noruec, En Folkefiende) és un drama polític del dramaturg Henrik Ibsen publicat el 1882 i estrenat el 1883 a Oslo. Aquesta obra, Casa de nines i Hedda Gabler són les tres més conegudes de l'autor. Es considera una de les obres més significatives del repertori universal del teatre anarquista del tombant del segle xix al XX.[1][2]

Aquesta peça, traduïda al català, es va estrenar al febrer del 2003 al Teatre Rialto de València i al mes de novembre del mateix any es va estrenar en el Teatre Romea de Barcelona, dirigida per Carme Portaceli. La companyia mallorquina Teatre de Què la va representar l'any 2005. Posteriorment, una versió de Juan Mayorga i Miguel del Arco, que inclou cançons originals basades en poemes d'Ibsen, es va estrenar al Teatre Lliure de Barcelona el 23 de gener de 2014.[3]

Es tracta d'una obra que ha estat utilitzada al llarg dels anys per a fer activisme polític o qüestionar-se si n'hi ha prou amb tenir un règim democràtic si el sistema polític i social continua basat en criteris purament econòmics. Per exemple; una versió que Thomas Ostenmeier en va fer a Berlín el 2013 parlava de la situació actual d'Europa i substituïa les aigües del balneari pels bancs.[4]

Argument

[modifica]
L'actor noruec Egil Eide caracteritzat de doctor Stockmann el 1915

El doctor Thomas Stockmann denuncia que les aigües del balneari, que és la font principal d'ingressos al poble, esdevenen un problema per a la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denúncia del solitari doctor davant de tot un poble. Les postures dels personatges evolucionen a mesura que el conflicte econòmic i sanitari s'agreuja. L'obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se n'hagin d'anar del poble.

Temes

[modifica]

El tema principal és el qüestionament de si una societat ha de regir-se pel criteri del màxim benefici econòmic, com una empresa, o pel màxim benefici social, i quins serien i on n'estan els límits. També sobre el "bé comú" i la individualitat.

D'altra banda, l'obra precedent d'Ibsen, Espectres, referenciava implícitament la malaltia de la sífilis. El fet que hi aparegués una malaltia, contagiosa, i per contacte sexual, va provocar reaccions molt agressives per part d'alguns conservadors puritans i va posar de manifest la hipocresia d'una certa comunitat. Això va inspirar Ibsen a centrar el tema de la seva següent obra, Un enemic del poble, precisament en una malaltia i les actituds i reaccions de la societat envers aquesta.

Versions cinematogràfiques

[modifica]

N'existeix una versió en pel·lícula, estrenada el 1978, dirigida per George Schaefer i que va protagonitzar Steve McQueen. El 1989, se'n va estrenar una versió índia, i en la qual la trama ocorre en aquest país, del director Satyajit Ray.

Influència a Catalunya

[modifica]
Portada d'un número de la revista Un Enemic del Poble

Ibsen va tenir influència en el teatre i en els mitjans del modernisme català.[5] En concret, aquesta peça teatral va donar nom a la revista anarquista Un enemic del poble, amb el subtítol de full de subversió espiritual, publicada per Joan Salvat-Papasseit.[6][7][8]

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Henrik Ibsen, Un enemic del poble, editat per Teatres de la Generalitat Valenciana, 2003. ISBN 9788448235109 (català).
  • Monserrat Deulofeu i Fontanillas, Un enemic del poble: Henik Ibsen, editat per la Generalitat de Catalunya, 2007 (català).

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Un enemic del poble
  1. ↑ Xavier Fàbregas, Ibsen i la rebel·lia individual, a Teatre català d'agitació política. Edicions 62, 1969. Digitalitzat el 14 de setembre de 2007 per la Universitat de Michigan. (català)
  2. ↑ Francesc Foguet i Boreu, Teatre, guerra i revolució, L'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 9788484157236 (català)
  3. ↑ "UN ENEMIC DEL POBLE", de HENRIK IBSEN, versió lliure de JUAN MAYORGA i MIGUEL DEL ARCO, direcció MIGUEL DEL ARCO (català)
  4. ↑ Víctor Molina i John London, El desig teatral, Punctum, 2013. ISBN 9788494198724 (català)
  5. ↑ Henrik Joahn Ibsen Enciclopèdia Catalana (català)
  6. ↑ L'arxiu d'Un enemic del Poble es troba digitalitzat i disponible en línia.
  7. ↑ RIBAS TUR, Antoni, L'enemic del poble que es feia amb pintors d'avantguarda, Diari Ara, 22/12/2010.
  8. ↑ NOPCA, Jordi, Salvat-Papasseit entra al museu, Diari Ara, 22/12/2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Un_enemic_del_poble_(teatre)&oldid=31456567»