Una dona es rebel·la
| A Woman Rebels | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Mark Sandrich |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Van Nest Polglase |
| Producció | Pandro S. Berman |
| Dissenyador de producció | Van Nest Polglase  |
| Guió | Anthony Veiller i Ernest Vajda adaptació de la novel·la Portrait of a Rebel de Netta Syrett |
| Música | Roy Webb |
| Fotografia | Robert De Grasse |
| Muntatge | Jane Loring |
| Vestuari | Walter Plunkett |
| Productora | RKO |
| Distribuïdor | RKO Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1936 |
| Durada | 88 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Itàlia |
       
| |
Una dona es rebel·la (original: A Woman Rebels) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mark Sandrich, estrenada el 1936 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Pamela és una dona anglesa de finals del segle xix que té una idees molt avançades per la seva època. Entre altres coses, no pensa casar-se, sinó que desitja desenvolupar-se com a persona. Després de moltes dificultats per trobar feina, finalment troba un lloc a la típica revista de dones sobre cuina i feines de la llar. Quan l'editor emmalalteix, Pamela comença a tractar temes com la igualtat, l'atenció a la infantesa, les cures mèdiques, i la recerca de feina. Aviat es veu convertida en líder d'un moviment per aquests temes, i a més s'haurà d'enfrontar a la difícil tasca de criar un fill sola, un l'escàndol per a la societat.[2]
Repartiment
[modifica]- Katharine Hepburn: Pamela 'Pam' Thistlewaite
- Herbert Marshall: Thomas Lane
- Elizabeth Allan: Flora Anne Thistlewaite
- Donald Crisp: Juge Byron Thistlewaite
- Doris Dudley: Flora 'Floss', de jove
- David Manners: Tinent Alan Craig Freeland
- Lucile Watson: Betty Bumble
- Van Heflin: Lord Gerald Waring Gaythorne
- Molly Lamont (no surt als crèdits): La jove dona amb un bebè malalt
Crítica
[modifica]El realitzador d'alguns dels més famosos musicals de la parella Astaire-Rogers, va fer aquí un treball més seriós i va sortir-ne moderadament airós, amb un producte correcte dissenyat pel lluïment de la poc convencional Katharine Hepburn, intèrpret ideal de personatges inconformistes i amb independencia de criteri.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Una dona es rebel·la
- ↑ «A Woman Rebels». The New York Times.
- ↑ Calderon, pàg. 600
Bibliografia
[modifica]- Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.