Vés al contingut

Una gota de sangre para morir amando

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUna gota de sangre para morir amando
Murder in a Blue World Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEloy de la Iglesia Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Sue Lyon
Jean Sorel
Christopher Mitchum
Ramón Pons Santamaría
Antonio del Real
Paul Pavel
Fernando Sánchez Polack
Eduardo Calvo
Manuel Guitián
Fernando Hilbeck
Saturno Cerra Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJosé Frade Producciones Cinematográficas S.A.
Intercontinental Productions[1]
GuióJosé Luis Garci Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Garvarentz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé Luis Garci i Francisco Fraile (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Luis Matesanz Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena22 agost 1973 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació25.198.396 ₧ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ciència-ficció, cinema de ficció criminal, cinema distòpic i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0070126 FilmAffinity: 365457 Letterboxd: murder-in-a-blue-world Allmovie: v369814 TMDB.org: 29333 Modifica el valor a Wikidata

Una gota de sangre para morir amando, en la seva versió per Estats Units Clockwork Terror o To love, perhaps to die,[2] és una coproducció hispano-francesa dirigida per Eloy de la Iglesia. Estrenada en 1973 és una pel·lícula exploitation, enquadrada dins del gènere de la ficció científica deutor de La taronja mecànica de Stanley Kubrick.

En l'elaboració del guió, a més de col·laboradors habituals en la filmografia del director com Antonio Fos, també van participar cineastes com José Luis Garci.[3] El seu repartiment és encapçalat per Sue Lyon[4] qui va interpretar el paper protagonista a Lolita de Kubrick,[3] i hi figuren actors com Jean Sorel o Christopher Mitchum.

Sinopsi

[modifica]

En un futur distòpic, on la societat està governada per un estat neofeixista, una sèrie de crims terroritza als habitants d'una gran ciutat. Ana (Sue Lyon), una infermera que atén els seus pacients al Gran Hospital, observa com gradualment s'incrementen les víctimes d'un assassí a qui les autoritats no poden detenir. Les víctimes presenten sempre un perfil concret: són joves problemàtics.

Un dia David (Christopher Mitchum), un jove delinqüent, coneix casualment Ana i entre tots dos comença a sorgir una relació. Els espectadors seran conscients que és Ana l'executora dels assassinats: sedueix als joves per després d'haver mantingut una trobada sexual, assassinar-los.

Repartiment

[modifica]

Anàlisi

[modifica]

La pel·lícula pren algunes pistes de La taronja mecànica de Stanley Kubrick fins al punt que fins i tot es va llançar al VHS del Regne Unit dels anys 80 com a Clockwork Terror.[5] Com la seva font d'inspiració, la pel·lícula es troba en un món distòpic del futur proper on les bandes sàdiques ataquen, violen i roben a persones innocents al carrer i a casa seva.[6] Per elaborar la pel·lícula, es reprodueix la tècnica Ludovico del seu predecessor, ja que un govern neofeixista intenta combatre aquests crims mitjançant la realització de sinistres experiments de control mental sobre criminals capturats. Aquest tractament finalment es dispara amb resultats sagnants al final de la pel·lícula, on els subjectes tractats es tornen incòmodes i es maten entre ells.[7][8]

L'estètica de ciència-ficció de la pel·lícula és més pronunciada en comparació amb la pel·lícula de Kubrick, amb un entorn retro-futurista que recorda també les d'altres pel·lícules de ciència-ficció dels anys setanta com Soylent Green i Rollerball.[9] Tanmateix, la pel·lícula no és una simple còpia de l'obra mestra de Kubrick, ja que també té la sensació i la construcció (pel que fa al desenvolupament de la història) de les pel·lícules italianes giallo de l'època, així com el grau bàsic d'aquestes pel·lícules d'escenes d'assassinat horribles.[10][11] També s'ha argumentat que la violència gràfica de la pel·lícula va influir en algunes de les pel·lícules de Paul Verhoeven.[12]

Edició casolana

[modifica]

El 1986 la pel·lícula es va estrenar al Regne Unit en vídeo VHS per Empire Video amb el nom de Clockwork Terror i de nou per Pagan Films com a Murder in a Blue World amb aquest segon títol en anglès també utilitzat per als seus llançaments en DVD britànics el 2004 i 2009 per Hanzibar Films i HB Films respectivament.[13][14][15] La versió original en castellà té una durada de 100 minuts i, quan la pel·lícula es va estrenar per primera vegada a VHS del Regne Unit com a Clockwork Terror (durada - 96:42 minuts), tenia dues escenes de vídeos expositius afegits, però el BBFC va tallar 2:06 minuts d'escenes violentes que van quedar intactes més tard en els llançaments posteriors de vídeos casolans amb el nou títol de Murder in a Blue World (durada: 98:21 minuts); al seu torn, faltaven les dues escenes de diàleg exposicional en aquestes darreres versions.[16][17] Fins al dia d'avui no s’ha estrenat tota la pel·lícula sense tallar en vídeo domèstic a Espanya, el Regne Unit, els Estats Units o cap altre lloc, però si es mira el VHS britànic de la pel·lícula del 1986 i es compara amb els seus darrers llançaments de vídeo i DVD (que inclouen el mateix temps de reproducció de la pel·lícula impresa) pel que fa a les escenes eliminades de cada versió, es pot compondre com seria tota la pel·lícula no editada.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lázaro-Reboll, Antonio. Spanish Horror Film. Edinburgh: Edinburgh University Press, 20 novembre 2012, p. 131. ISBN 9780748636402 [Consulta: 23 setembre 2019]. 
  2. ↑ , <http://www.imdb.com/title/tt0070126/releaseinfo?ref_=tt_dt_dt#akas>
  3. ↑ 3,0 3,1 «Una gota de sangre para morir amando (1973) - Cinemalamorte» (en castellà). , 31-03-2016 [Consulta: 17 juliol 2017]. Arxivat 2017-07-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-07-27. [Consulta: 1r desembre 2020].
  4. ↑ Eduardo Nabal Aragón. «Una gota de sangre para morir amando. La joya perdida de Eloy de la Iglesia.» (en espanyol europeu), 18-07-2015. [Consulta: 17 juliol 2017].
  5. ↑ Lázaro-Reboll, Antonio. Spanish Horror Film. Edinburgh: Edinburgh University Press, 20 novembre 2012, p. 146. ISBN 9780748636402 [Consulta: 23 setembre 2019]. 
  6. ↑ Mira, Alberto; Gubern, Román. The Cinema of Spain and Portugal. Londres: Wallflower Press, 2005, p. 165–166. ISBN 1904764444 [Consulta: 23 setembre 2019]. 
  7. ↑ Kerekes, David. Headpress: Journal of Sex, Religion, Death, Issues 18-20. Manchester: Headpress, maig 2000 [Consulta: 23 setembre 2019]. 
  8. ↑ Lázaro-Reboll, Antonio. Spanish Horror Film. Edinburgh: Edinburgh University Press, 20 novembre 2012, p. 151. ISBN 9780748636402 [Consulta: 23 setembre 2019]. 
  9. ↑ «Bal du Vaudou, Le». [Consulta: 21 setembre 2019].
  10. ↑ «Murder in a Blue World». [Consulta: 21 setembre 2019].
  11. ↑ «Murder in a Blue World». [Consulta: 21 setembre 2019].
  12. ↑ «Murder In A Blue World (Region 0 - Free/PAL)». [Consulta: 21 setembre 2019].
  13. ↑ «Clockwork Terror on Empire Video (United Kingdom Betamax, VHS videotape)». [Consulta: 27 setembre 2019].
  14. ↑ «Murder In A Blue World DVD». [Consulta: 24 setembre 2019].
  15. ↑ «Murder in a Blue World DVD». [Consulta: 24 setembre 2019].
  16. ↑ «Murder in a Blue World AKA Clockwork Terror AKA Una gota de sangre para morir amando (1973)». [Consulta: 24 setembre 2019].
  17. ↑ «MURDER IN A BLUE WORLD (UNA GOTA DE SANGRE PARA MORIR AMANDO)». [Consulta: 26 setembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Una_gota_de_sangre_para_morir_amando&oldid=32686335»