Unió Bubi
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | Dreta política, separatisme bubi | ||||
Història | |||||
Creació | 1966-1967 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1970 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Edmundo Bossio Dioko | ||||
La Unió Bubi va ser un grup sociopolític i després partit polític creat per representar els interessos dels bubis de l'illa de Bioko.
Història
[modifica]Conferència Constitucional
[modifica]Creat per a la seva participació en la Conferència Constitucional de Guinea Equatorial de 1967, on hi foren els seus representants Mariano Ganet, Teófilo Bieveda, Gaspar Copariate Muebaque (aquests dos últims van ser també membres del MONALIGE) i Francisco Douga Mendo (antic Secretari General del MONALIGE a Fernando Poo).
Pretenia la incorporació de l'illa de Bioko a Espanya, o altrament una administració per a l'illa de Bioko diferent de la de Riu Muni.[1][2]
Eleccions de 1968 i entrada al govern
[modifica]Transformat en partit polític, a les eleccions generals de Guinea Equatorial de 1968, el seu líder, Edmundo Bossio Dioko, va obtenir 5.000 vots (5'5%) en la primera volta per a la seva candidatura com a president, i 7 diputats en l'Assemblea Nacional.[3] Per a la segona volta presidencial, va donar el seu suport a Francisco Macías Nguema, que es presentava a través del partit Idea Popular de Guinea Equatorial.
Altres noms importants van ser el de Gustavo Watson Bueco, deixeble de Gregorio Marañón a la Universitat Complutense de Madrid i metge del seminari de Banapá, que era un dels set diputats de la Unió Bubi en l'Assemblea Nacional i el d'Enrique Gori Molubela, qui havia participat com a vicepresident de l'Assemblea General en la Conferència Constitucional de Madrid de 1967-1968, mostrant-se contrari a la independència unificada de les nacions bubi i fang,[4][5][6] i que va demanar suport al SI en el Referèndum sobre la Constitució de Guinea Equatorial de 1968.[7]
Dissolució
[modifica]Després de la independència de Guinea Equatorial i la crisi diplomàtica amb Espanya, els seus líders van ser perseguits; Enrique Gori va ser jutjat i executat al juny de 1972, Gustavo Watson va morir també en 1972. Edmundo Bossio Dioko va ser investigat pels Serveis d'Informació equatoguineans a la fi de 1974. Va ser sotmès a arrest domiciliari i assassinat sota la dictadura de Francisco Macías Nguema, al febrer de 1975.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ El Laberinto Guineano. Escrito por Emiliano Buale Barikó, páginas 87, 88 y 89.
- ↑ Conflictos étnicos y gobernabilidad: Guinea Ecuatorial. Escrito por Muakuku Rondo Igambo, páginas 75, 76 y 77.
- ↑ Elections in Equatorial Guinea African Elections Database
- ↑ Guinea Ecuatorial: El pensamiento socio-político del pueblo bubi, Gerardo Behori Sipi Botau, 2009.
- ↑ «Conferencia Constitucional - ACTA DE LA SEXTA SESIÓN PLENARIA. SEGUNDA FASE». Arxivat de l'original el 2022-05-28. [Consulta: 10 febrer 2016].
- ↑ La España por venir: Una interpretación histórica de España, Miguel Argaya Roca,
- ↑ Diari La Vanguardia. Edició del dissabte, 03 agost 1968, página 5