Unió d'Arràs
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Estat | Bèlgica | |||
| Conflicte | Guerra dels Vuitanta Anys | |||
La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.[1] Alguns dels territoris que formaven aquestes províncies formen part de França des de 1659.
Els punts acordats en la unió van ser els següents:
- Expulsió de les tropes estrangeres.
- Organització del Consell d'Estat de la mateixa manera en què estava durant el regnat de Carles V.
- Dos terços dels membres del Consell d'Estat havien de ser acceptats per tots els membres.
- Tots els privilegis vigents abans de la rebel·lió s'havien de tornar a instaurar.
- El catolicisme era l'única religió. El calvinisme havia de ser perseguit.
Les parts signatàries de la unió van ser:
Les províncies de Namur, Luxemburg i el Ducat de Limburg, malgrat ser favorables a la unió d'Arràs, no van signar l'acord. La resposta de les províncies que es mantenien rebels va ser la unió d'Utrecht signada uns dies més tard.
Referències
[modifica]- ↑ Possoz, Alexis. Mgr Jean Vendeville, évêque de Tournai, 1587-1592 (en francès). Lille: L. Lefort Imprimeur-Librairie, p. 1862.