Vés al contingut

Uniforme Mao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniforme Mao

Modifica el valor a Wikidata
EpònimMao Zedong i Sun Yat-sen Modifica el valor a Wikidata

El Zhongshan Zhuang (xinès simplificat: 中山装, pinyin: Zhōngshān Zhuāng), és el vestit xinès que va popularitzar el fundador de la República de la Xina, Sun Zhongshan,[1] encara que a Occident se l'associa normalment amb Mao Zedong, fet pel qual és conegut com a vestit Mao.[2][1]

Fou utilitzat per l'exèrcit xinès i també com vestit oficial entre el funcionariat, i fou la vestimenta més comuna a la Xina fins a la dècada del 1980.[1] Avui dia, a la Xina aquest uniforme s'utilitza com vestit de gala en ocasions de gran solemnitat.[1]

A nivell internacional, trobem durant la dècada de 1930, un vestit semblant, però inspirat en la túnica francesa, l'Stalinka, que va tenir certa popularitat a la Unió Soviètica.[3] El vestit Mao va tenir popularitat als cercles intel·lectuals esquerrans europeus pels volts del maig del 68.[1]

Sun Yat-sen amb el seu uniforme.

Descripció

[modifica]

El vestit va ser creat per Sun Zhongshan, inspirant-se en un uniforme militar japonès.[4]

La jaqueta va cordada amb una renglera vertical de cinc botons,[5] té quatre butxaques cordades amb botó,[1] i una escletxa a la butxaca superior esquerra per a la ploma, representant la importància que els intel·lectuals havien de tindre.[6] Els colors més comuns eren el blau o el verd, però també n'hi havia de color gris o de vegades beix (un pel ataronjat); actualment els uniformes de gala solen ser d'un teixit d'alta qualitat de color negre i fins i tot, s'ha arribat a portar combinat amb botes de muntar.[1][7]

Les quatre butxaques representen els quatre valors del Yijing,[1][8] i els botons els cinc principis de govern.[9][8]

Història

[modifica]

D'una forma efectiva, va ser amb l'establiment de la República de la Xina, a l'Acadèmia Militar Whampoa, quan el Zhongshan es va començar a utilitzar imitant les jaquetes dels cadets de les acadèmies militars de Prússia.

El vestit comença a popularitzar-se als anys 20, després de la mort de Sun, primer a Xangai i després a la resta del país.[6]

Una vegada es va convertir en sinònim d'occidentalització i progrés, el vestit va experimentar una enorme difusió, arribant a ser un vestit molt hegemònic entre la població durant el període de la Gran Revolució Cultural,[10] ja que altre tipus de vestimenta podria ser problemàtica si els Guàrdies Rojos la consideraven massa burgesa.[1] Des del naixement de la República Popular fins als anys 70, els vestits inspirats en el Zhongshan, amb poques variacions, van ser l'estàndard de la moda masculina xinesa.[6]

Als anys seixanta i setanta, es va posar de moda entre els socialistes i intel·lectuals d'Europa occidental, Austràlia i Nova Zelanda, conegut com a vestit Mao.[1]

Símbol de sobirania nacional

[modifica]
Noia xinesa amb el vestit durant la Revolució Cultural.

El vestit es porta a les cerimònies més formals com a símbol de la sobirania nacional. Els caps importants de la Xina sempre el vesteixen per a desfilades militars a Pequín, tot i que el vicepresident i altres responsables del Politburó xinés utilitzen vestits de negoci occidentals.[1] És habitual que els líders xinesos el vesteixin quan assisteixin als sopars d'estat.[11][12] En aquesta situació, el vestit serveix com a forma de vestit d'etiqueta, equivalent a un uniforme militar per a un monarca o un esmòquing per a un president.[13]

Tot i que des del govern de Jiang Zemin, l'ús del vestit occidental va guanyar popularitat, Xi Jinping va recuperar el Zhonshan i l'ha fet servir en nombroses ocasions.[1]

El vestit també serveix com a uniforme diplomàtic. Encara que els ambaixadors xinesos solen portar vestits de negoci occidentals, molts ambaixadors xinesos decideixen usar un Zhongshan quan presenten les seves credencials al cap d'Estat.[14][15] La cerimònia de presentació simbolitza el reconeixement diplomàtic que existeix entre els dos països, de manera que comporta un major nivell de formalitat que altres reunions diplomàtiques.[16]

Influència

[modifica]
Lenin i Stalin, amb el vestit Lenin i l'Stalinka, semblants al Zhongshan.

Kim Jong-il, que va morir el 2011, portava normalment un abans dels anys noranta. A la dècada de 1990, encara apareixia sovint amb un uniforme Mao de color caqui, però, en els anys posteriors, apart de les reunions formals amb caps d'estat russos i xinesos, l'aparició de Kim Jong-il vestit amb el Zhongshan va passar a ser molt poc freqüent. Tanmateix, Kim Jong-un, l'hereu de Kim Jong-il, sol aparèixer en públic amb un "uniforme de gala" de color negre, destacant-se com "hereu de la tradició revolucionària".[cal citació]

Nicolás Maduro, president de Veneçuela, ha popularitzat des del 2017 l'ús d'un vestit semblant, anomenat liqui liqui.[17] Es tracta d'un vestit tradicional al país i a parts de Colòmbia des del segle xix.[18]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Clarissa Sebag Montefiore «From Red Guards to Bond villains: Why the Mao suit endures». BBC, 02-11-2015.
  2. ↑ Lu, Hanchao. Beyond the Neon Lights: Everyday Shanghai in the Early Twentieth Century. University of California Press, 2004-09-30, p. 253. ISBN 978-0-520-24378-1. 
  3. ↑ Cole, Mike. «Tangled Threads: Why a Mao Suit Isn't a Stalin Suit», 09-02-2020. [Consulta: 2 maig 2020].
  4. ↑ Lu, Hanchao. Beyond the Neon Lights: Everyday Shanghai in the Early Twentieth Century. University of California Press, 2004-09-30. ISBN 978-0-520-24378-1. 
  5. ↑ M, Lauren Mack Lauren Mack studied; Beijing, arin Chinese in; Taipei; International, has written for Newsweek; Girl, Elle; Tribune, the Chicago. «The History Behind the Chinese Version of a Business Suit» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Lu, Hanchao. Beyond the Neon Lights: Everyday Shanghai in the Early Twentieth Century. University of California Press, 1999-09-27. ISBN 978-0-520-93167-1. 
  7. ↑ Breward, Christopher. The Suit: Form, Function and Style. Reaktion Books, 2016-04-15. ISBN 978-1-78023-558-5. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Breward, Christopher. The Suit: Form, Function and Style. Reaktion Books, 2016-04-15. ISBN 978-1-78023-558-5. 
  9. ↑ «The History Behind the Chinese Version of a Business Suit». [Consulta: 22 abril 2019].
  10. ↑ «Mao suit continued choice of China's top leaders for National Day ceremony». Renmin Ribao, 01-10-2009. Arxivat de l'original el 2020-02-21. [Consulta: 2 maig 2020].
  11. ↑ «China State Dinners». [Consulta: 30 gener 2016].
  12. ↑ «White House State Dinner for the President of China Arxivat 2017-02-18 a Wayback Machine.».
  13. ↑ The New York Times «A Chinese-Style Suit for Xi Jinping’s European Trip». Sinosphere. The New York Times, 25-03-2014. «El President Xi Jinping el portà a Amsterdam..»
  14. ↑ «H.E. Ambassador Zhang Weidong Presents Credentials to the President of Iceland», September 30, 2014.
  15. ↑ «Ambassador to Sweden Chen Yuming Presents Credentials to His Majesty the King of Sweden», December 10, 2013.
  16. ↑ «Ambassador to Iran Pang Sen Presents Credentials to President Hassan Rouhani of Iran», June 23, 2014.
  17. ↑ Beyer, Frank. «Sartorial Sycophancy». Los Angeles Review of Books, 15-02-2019. [Consulta: 2 maig 2020].
  18. ↑ Marco, Daniel García «Cómo es y qué simboliza el liquiliqui, el traje tradicional de Venezuela que (también) divide a gobierno y oposición». BBC News Mundo, 30-03-2017.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uniforme Mao
  • China People's Liberation Army (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Uniforme_Mao&oldid=33199618»