Unitat d'anàlisi
La unitat d'anàlisi és l'entitat que emmarca allò que s'està mirant en un estudi, o és l'entitat que s'està estudiant en el seu conjunt. En la investigació en ciències socials, a nivell macro, la unitat d'anàlisi més referenciada, considerada com a societat, és l'estat (polity) (és a dir, país). A nivell meso, les unitats comunes d'observació inclouen grups, organitzacions i institucions, i a nivell micro, persones individuals.
Unitat d'anàlisi vs nivell d'anàlisi
[modifica]La unitat d'anàlisi està estretament relacionada amb el terme nivell d'anàlisi, i alguns estudiosos els han utilitzat de manera intercanviable, mentre que d'altres defensen la necessitat de distinció.[1] Ahmet Nuri Yurdusev va escriure que "el nivell d'anàlisi és més una qüestió relacionada amb el marc/context de l'anàlisi i el nivell en què es realitza l'anàlisi, mentre que la qüestió de la unitat d'anàlisi és una qüestió de l'"actor" o l'"entitat" a estudiar".[1] Manasseh Wepundi va assenyalar la diferència entre "la unitat d'anàlisi, és a dir, el fenomen sobre el qual s'han de fer generalitzacions, el que representa cada "cas" del fitxer de dades i el nivell d'anàlisi, és a dir, la manera en què les unitats d'anàlisi es pot ordenar en un continu des dels nivells molt petits (micro) fins a molt grans (macro).[2]
Unitat d'anàlisi vs unitat d'observació
[modifica]Tampoc s'ha de confondre la unitat d'anàlisi amb la unitat d'observació. La unitat d'observació és un subconjunt de la unitat d'anàlisi. Un estudi pot tenir una unitat d'observació i una unitat d'anàlisi diferents: per exemple, en la investigació comunitària, el disseny de la investigació pot recollir dades a nivell d'observació individual, però el nivell d'anàlisi pot ser a nivell de barri, dibuixant conclusions sobre les característiques del barri a partir de dades recollides de persones. En conjunt, la unitat d'observació i el nivell d'anàlisi defineixen la població d'una empresa de recerca.[3]
Els països com a unitats d'anàlisi
[modifica]La teoria de la dependència i l'anàlisi dels sistemes-món van qüestionar la idea que els països són societats o unitats aïllades que es desenvolupen per etapes des de l’agricultura a la indústria, de l’autoritarisme a la democràcia, del subdesenvolupament al progrés, basant-se en evidències històriques. El desenvolupament d’una divisió internacional del treball (economia mundial) revela factors causals que determinen els canvis interns dels països, mostrant que els països s’integren en una societat o sistema social històric més gran amb patrons sistèmics que expliquen la desigualtat global.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Yurdusev, A. Nuri (en anglès) Millennium, 22, 1, 01-03-1993, pàg. 77–88. DOI: 10.1177/03058298930220010601. ISSN: 0305-8298.
- ↑ Manasseh Wepundi. Small Arms & Human Security Research: A Manual for Researchers in the Great Lakes Region, the Horn of Africa and Bordering States. RECSA, 2010, p. 27–28. ISBN 978-9966-7200-5-4.
- ↑ Blalock, Hubert M., Jr.. Social Statistics. New York: McGraw–Hill, 1972. ISBN 0-07-005751-6.