Vés al contingut

Unitats de longitud històriques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquest article aborda les unitats de longitud històriques. Les unitats de longitud següents ja no s'utilitzen o es fan servir molt poc, ja que s'han substituït pel Sistema Internacional d'Unitats

Sistema tradicional japonès

[modifica]
Ri Cho Ken Shaku Sun Bu Metre
Ri 1 36 2160 12.960 129.600 1.296.000 3927,273
Chō 1 60 360 3600 36.000 109,091
Ken 1 6 60 600 1,818
Shaku 1 10 100 0,303
Sun 1 10 0,030
Bu 1 0,003

Sistema del Regne de Nàpols

[modifica]

Les unitats de longitud del Regne de Nàpols van ser formalitzades en 1480 per un decret del rei Ferrante:[1]

  • milla = 1/60 del grau de latitud
  • catena = 1/100 de la milla
  • passo = 1/1000 de la milla
  • pam = 1/7 del passo

Aquest sistema es va mantenir en vigor fins al segle XIX. A l'Officina di Pesi i Missoure de Nàpols es conservava un patró del pam tradicional que mesurava 263,77 mil·límetres, valor molt proper al determinat pels astrònoms de l'època, que era de 264,55 mm.[1]

Sistema tradicional maia

[modifica]

Longitud:

  • paatan = 1/20 de k'an (aprox.).
  • sab = 1/10 k'an = 2 paatans (aprox.).
  • k'an (mecate) = 20 metres (aprox.).
  • nak = 20 "k'aanes" o "mecates" = 400 metres (aprox.).
  • lab = 20 "nakes" = 400 k'anes = 8000 metres (aprox.).

Superfície:

  • k'an (mecate) = 20 metres x 20 metres = 400 metres quadrats (aprox.).

Altres unitats

[modifica]
Vegeu també: Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia
  • Milla romana
  • Peu (unitat mètrica): el peu romà mesurava 29,5 cm, el peu castellà mesurava 27,86 cm de mitjana.
  • Estadi: Mesura de longitud de Grècia, Egipte, Macedònia i Roma, equivalent a 174 metres, amb variants d'entre 134 i 172 metres. Eratòstenes la va usar per calcular la circumferència de la Terra amb un error de 400 km (1%).
  • Cana, de Catalunya, equivalia a 1,555 m.[2]
  • Pam de Barcelona: 19,43 cm[2]
  • Colze: la mesura del colze varia, segons l'origen, entre 41,8 cm (colze comú) i 83,87 cm (colze major).
  • Alna: Mesura catalana equivalent a 4 pams.[2]
  • Vara La vara castellana, o de Burgos, mesurava 0,8359 m, i estava dividida en dos colzes, tres peus o quatre pams.[3]
  • Llegua: la mesura de la llegua varia, segons l'origen, entre 4 km i 5 km.[4]
  • Estadal superficial. Usada a Catalunya i Castella. Correspon a 16 vares quadrades (11,117 m²).
  • Toesa: [5] una antiga mesura de longitud francesa que equivalia a 1,946 m.
  • Quarta: 20,89 cm, similar al pam d'Astúries.
  • Versta (de Rússia): 1066,8 m.
  • Ana: és una unitat de longitud, que es va usar antigament a Aragó, València i Catalunya, d'aproximadament un metre,[6] més o menys llarga segons regions. Dos anes són una aba.
  • Empan: mesura de longitud babilònica, igual a 0,27 metres.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Cartography in the Kingdom of Naples during the Early Modern Period». A: Cartography in the European Renaissance. University of Chicago Press, p. 940-974. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral, Equivalencias de Pesas y Medidas. Madrid, 1886
  3. ↑ Bourdon, P.L.M.: Elementos de Aritmética, Librería de los señores viuda e hijos de Calleja, 1843. [1]
  4. ↑ Reial Acadèmia de la Història: http ://books.google.cat/books? id = dYqIS6jKmwMC & pg = PA49 Antiguitats segles XVI-XX pàgs. 49-51.
  5. ↑ Diccionari de la Reial Acadèmia http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=toesa
  6. ↑ Diccionari de la Reial Acadèmia http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta? TIPO_BUS = 3 & LEMA = ana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unitats_de_longitud_històriques&oldid=34191595»