Les unitats de mesura de l'antic Egipte es van utilitzar, almenys, des de les primeres dinasties. N'hi havia de longitud, superfície, volum, pes i temps. S'han trobat molts documents de comptabilitat a papir, ja que els escribes tenien com a tasca comptabilitzar la collita, censar bestiar, acarar el nivell màxim anual del riu Nil (per al càlcul dels impostos) i registrar les àrea es de les superfícies de les parcel·les, per poder restaurar els límits i demarcar les terres agrícoles que la inundació del Nil desdibuixava cada any.
Pesos i mesures del Antic Egipte. Colze egipci: meh . Segle xiv aC, Louvre.
La principal unitat de mesura lineal es coneix com a Colze Reial i fa 523,5 mm de longitud, es subdividia en set pams de quatre dits cada un, donant 28 dits . Aquesta unitat de mesura s'ha utilitzat des de, almenys, 2700 a. C. Han perdurat molts exemplars de colze, alguns dels quals es van elaborar com a unitats de mesura cerimonials que es conservaven en els temples.
Cap a l'any 600 a. C., durant la dinastia XXVI, s'introdueix una important reforma per unificar diverses mitjanes. Desapareix el colze curt i s'instaura l'anomenat colze reformat, equivalent a l'antic colze real.
La unitat de capacitat era el heqat, representat com l'Ull d'Horus. Era emprat per mesurar, fonamentalment, el blat i l'ordi; equivalia a uns 4,8 litres. El Henua o hin, és la unitat de volum que habitualment s'utilitzava per a la mesura de líquids com la cervesa, el vi, la llet o l'aigua; equivalia a uns 0,48 litres. Per mesurar líquids (de molt poc contingut) s'emprava el des i el Sech per a la cervesa; per al vi es feia servir el hebenet i per a l'encens el men i el hebenet.[2]
La unitat de pes fonamental era el deben (literalment: anell de metall), que equivalia a 13,6 grams durant l'Imperi Antic, 91 g des de l'Imperi Mitjà; en l'Imperi Nou, es divideix en deu qite, o qedety, d'aproximadament 9,1 g, que era la desena part d'un deben. El Shat (o anell) equivalia a mig deben.[3] El pes inferior al kite s'expressava mitjançant fraccions.
El deben, normalment, equivalia a grams de coure, encara que el valor d'alguns productes podia aparèixer expressat en deben d'or o plata. Durant gran part de la història de Antic Egipte, s'estimava que un deben de plata equivalia a cent deben de coure.
Al calendari egipci, l'any tenia 365 dies repartits en tres estacions de quatre mesos, més cinc dies epagòmens. Cada mes tenia exactament trenta dies, repartits en tres degans. El dia es va dividir en 24 hora s, dotze diürnes més dotze nocturnes d'igual durada.
Unitats de temps
Nom
equivalència
temps
jeroglífic
Translit.
trancrip.
Renpet ( any )
12 mesos
rnp.t
renpet
Ajet ( inundació )
4 mesos
1/3 any
*
ȝ ht
Ajet
Peret ( sembra )
4 mesos
1/3 any
prt
Peret
Shemu ( recollida )
4 mesos
1/3 any
SMU
shemu
Abed ( mes )
30 dies
1/12 any
ȝ bd
Abed
Heru ( dia )
24 hores
1/30 mes
hru
heru
Unut ( hora )
1/24 dia
unu.t
unut
At ( instant )
ȝ. T
at
Rellotge de sol portàtil egipci.
Per mesurar i regular el temps, els egipcis van utilitzar el setjat (un rellotge de sol portàtil), el rellotge d'aigua (clepsidra) i el merjet per conèixer les hores nocturnes.
