Universitat de Khàrkiv

Universitat de Khàrkiv
	(uk) Імператорський Харківський університет; (uk) Вільна академія теоретичних знань; (uk) Харківський національний університет імені В. Н. Каразіна; (uk) Харківський інститут народної освіти; (uk) Харківський державний університет імені О. М. Горького; (uk) Харківський державний університет; (ru) Императорский Харьковский университет; (ru) Академия теоретических знаний; (ru) Харьковский институт народного образования; (ru) Харьковский государственный университет; (ru) Харьковский государственный университет имени Максима Горького; (ru) Харьковский национальный университет имени В. Н. Каразина
	;
Lema	Cognoscere, Docere, Erudire
Epònim	Maksim Gorki i Vasily Karazin (en)
Dades
Nom curt	ХНУ ім. В. Н. Каразіна
Tipus	universitat ; institució educativa ; editor en accés obert
Història
Creació	17 gener 1805 (Julià)
Activitat
Membre de	Associació Internacional d'Universitats
Nombre d'estudiants	15.630
Governança corporativa
Seu	plaça de la Llibertat (Ucraïna);
Rector	Vil' Savbanovitch Bakirov (en) ; Tetiana Kahanovska (en) ; temps d'inici (1998–2021)
Format per	Kharkiv museum of nature (en)
Altres
	Premis Orde de l'Amistat dels Pobles; Orde de la Bandera Roja del Treball; Orde de la Revolució d'Octubre ;
Lloc web	karazin.ua

La Universitat Nacional Vasili Karazin de Khàrkiv (en ucraïnès: Харківський національний університет імені В. Н. Каразіна) és una universitat pública situada a la ciutat de Khàrkiv, a Ucraïna. És la segona universitat més antiga del país després de la Universitat de Lviv.

Història

La Universitat de Khàrkiv va ser fundada el 29 de gener de 1804 pel professor de matemàtiques Vasili Karazin, que prèviament havia estat el professor particular del tsar (decret del tsar de fundació oficial de 17 de gener de 1805). Va recollir entre la població local de Khàrkiv els fons suficients per a construir la universitat.^[1]

El 1805 la universitat comptava amb tan sols 57 alumnes, encara que trenta anys més tard la xifra augmentaria considerablement, fins a acollir a 263 estudiants, en la seva majoria cursant la facultat de medicina i de dret. El 1807 es va obrir una secció dedicada a l'estudi zoològic i botànic, que en l'actualitat és el Museu de la Natura Nuch de Khàrkiv.

Durant la creació de la Unió Soviètica, Khàrkiv es va convertir en una important ciutat universitària, sent una de les més importants de l'est del país. Durant l'època soviètica, es va ampliar el complex i es van afegir vuit nous departaments: Matemàtiques, Física, Geologia i geografia, Econòmiques, Història, Filologia, Idiomes, Ciències i Formació universitària.

Després del desmembrament de l'URSS, el president d'Ucraïna, Leonid Kutxma, va indicar que, "la contribució que la Universitat del Khàrkiv ha fet al país, ha permès la formació d'especialistes qualificats i el desenvolupament de la ciència a Ucraïna". Kutxma va concedir l'estatus d'universitat nacional i posteriorment va ser canviada de nom amb el nom del seu fundador el 2004. L'Estat també va finançar un segon edifici batejat com a "Acadèmia Govorov".^[2]

Facultats

Nom	Pàgina web
Facultat de Biologia	[1]
Facultat de Química	[2]
Facultat d'Electrònica	[3]
Facultat d'Ecologia	[4]
Facultat d'Econòmiques	[5] Arxivat 2020-10-12 a Wayback Machine.
Facultat de Relacions Internacionals i Turisme	[6]
Facultat d'Idiomes	[7]
Facultat de Medicina	[8]
Facultat de Geologia i geografia	[9]
Facultat d'Història	[10]
Facultat de Matemàtiques	[11]
Facultat de Dret	[12] Arxivat 2016-04-28 a Wayback Machine.
Facultat de Física	[13]
Facultat de Filologia	[14]
Facultat de Filosofia	[15]
Facultat de Psicologia	[16] Arxivat 2016-04-27 a Wayback Machine.
Facultat de Mecànica	[17] Arxivat 2020-09-01 a Wayback Machine.
Facultat de Radiofísica	[18]
Facultat de Sociologia	[19] Arxivat 2015-05-12 a Wayback Machine.

Alumnes notables

Serguei Aleksandrovski, poeta i traductor rus.
Oksana Ivanenko traductora i escriptora infantil
Sant Joan de Shanghai i Sant Francesc, sant de l'Església ortodoxa.
Simon Kuznets, economista rus-estatunidenc, guanyador del Premi en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel el 1971.
Lev Landau, físic i matemàtic soviètic, guanyador del Premi Nobel de Física el 1962.
Ilià Métxnikov, microbiòleg rus, guanyador del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1908.
Jerzy Neyman, matemàtic polonès.
Józef Piłsudski, militar i cap d'Estat de la[Segona República de Polònia.
Alekséi Pogorélov, matemàtic rus.
Henryk Siemiradzki, pintor polonès.

Referències

↑ Goldthwaite, Richard; Abramovitz M. «Association Notes: In Memoriam: Frederic C. Lane 1900-1984, Simon Kuznets 1901-1985». The Journal of Economic History, 46, 1, 1986, pàg. 239–246. JSTOR: 2121281.
↑ Weyl, E. Glen. «Simon Kuznets: Cautious Empiricist of the Eastern European Jewish Diaspora» (PDF) p. 8. Harvard University Society of Fellows; Toulouse School of Economics, 2007. Arxivat de l'original el 17 d'octubre de 2013. [Consulta: 4 febrer 2012].

[1] Goldthwaite, Richard; Abramovitz M. «Association Notes: In Memoriam: Frederic C. Lane 1900-1984, Simon Kuznets 1901-1985». The Journal of Economic History, 46, 1, 1986, pàg. 239–246. JSTOR: 2121281.

[2] Weyl, E. Glen. «Simon Kuznets: Cautious Empiricist of the Eastern European Jewish Diaspora» (PDF) p. 8. Harvard University Society of Fellows; Toulouse School of Economics, 2007. Arxivat de l'original el 17 d'octubre de 2013. [Consulta: 4 febrer 2012].

[1]

[2]