Uranofana
 Uranofana | |
|---|---|
 Mineral de la col·lecció del departament de geologia de la Bringham Young University, Utah  | |
| Fórmula química | CaH₂[(UO₂)(SiO₄)]₂·5H₂O |
| Epònim | urani |
| Localitat tipus | Miedzianka, Districte de Jelenia Góra, monts Rudawy Janowickie, Baixa Silèsia, Polònia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AK.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AK.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.14 |
| Dana | 53.3.1.2 |
| Heys | 14.16.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls com a agregats d'agulles estelades, com a crostes fibroses, i de manera massiva |
| Estructura cristal·lina | a = 15.85 Å, b = 6.98 Å, c = 6.64 Å; β = 97.45°; Z = 2 |
| Grup puntual | Monoclínica esfenoïdal |
| Grup espacial | grup espacial 4 |
| Massa molar | 586.36 |
| Color | groc llimona, groc verdós |
| Exfoliació | {100} perfecta |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | vítria, les formes terroses son mats |
| Color de la ratlla | groguenca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Gravetat específica | 3.81 - 3.90 |
| Densitat | 3.78 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.643 nβ = 1.666 nγ = 1.669 |
| Birefringència | δ = 0.026 |
| Pleocroisme | feble; X = incolor; Y = groc canari pàl·lid; Z = groc canari |
| Angle 2V | 32° a 45°, mesurat |
| Fluorescència | feble groc-verdosa sota raigs UV d'ona curta i llarga |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1853 |
| Símbol | Urp |
| Referències | [1][2] |
La uranofana, o uranòtil, és un mineral que pertany al grup dels silicats (nesosilicats). És dimorf de la uranofana-β. Amb la uranofana-β, la boltwoodita i natroboltwoodita forma part del grup de la uranofana.[3] Fins al mes de setembre de 2022 s'anomenava uranofana-α, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uranofana pertany a «09.AK: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), uranil nesosilicats i polisilicats» juntament amb els següents minerals: soddyita, cuprosklodowskita, oursinita, sklodowskita, boltwoodita, kasolita, natroboltwoodita, uranofana-β, swamboïta, haiweeïta, metahaiweeïta, ranquilita, weeksita, coutinhoïta, ursilita, magnioursilita, calcioursilita i uranosilita.
Als territoris de parla catalana tan sols ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[5]
Referències
[modifica]
- ↑ «Uranophane». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Handbook of Mineralogy
- ↑ «Uranophane Group». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 6 febrer 2024].