Uranopolicrasa
 Uranopolicrasa | |
|---|---|
| Fórmula química | (U⁴⁺,Y)(Ti,Nb)₂O₆ |
| Epònim | urani i policrasa-(Y)  |
| Localitat tipus | Fonte del Prete, San Piero in Campo, Campo nell'Elba, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DG.05 |
| Dana | 8.3.8.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,51(1) Å; b = 5,558(5) Å; c = 5,173(4) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | space group 60 (en)  |
| Color | marró-vermell |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | adamantina |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Th, Mn, Ca, Nd, TR |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-046 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Uplc |
| Referències | [1] |
La uranopolicrasa és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom com l'anàleg d'urani de la policrasa-(Y).
Característiques
[modifica]La uranopolicrasa és un òxid de fórmula química (U⁴⁺,Y)(Ti,Nb)₂O₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls euèdrics, allargats al llarg de [001], tabulars en {100}, amb {100},{010} i {011}, de fins a 0,15 mil·límetres, intercrescuda amb policrasa-(Y) urànica.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uranopolicrasa pertany a «04.DG: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: euxenita-(Y), fersmita, kobeïta-(Y), loranskita-(Y), policrasa-(Y), tanteuxenita-(Y), itrocrasita-(Y), β-Fergusonita-(Y), β-fergusonita-(Nd), β-fergusonita-(Ce), itrotantalita-(Y), foordita, thoreaulita i raspita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1990 a Fonte del Prete, a San Piero in Campo, a l'illa d'Elba (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita a diversos indrets més d'Itàlia, a Eslovàquia, Suïssa i els Estats Units.
Referències
[modifica]- ↑ «Uranopolycrase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Uranopolycrase» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 agost 2016].