Vés al contingut

Uranopolicrasa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralUranopolicrasa
Fórmula química(U⁴⁺,Y)(Ti,Nb)₂O₆
Epònimurani i policrasa-(Y) Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusFonte del Prete, San Piero in Campo, Campo nell'Elba, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DG.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.DG.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana8.3.8.5
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 14,51(1) Å; b = 5,558(5) Å; c = 5,173(4) Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacialspace group 60 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colormarró-vermell
Duresa5 a 6
Lluïssoradamantina
Diafanitatopaca
Impureses comunesTh, Mn, Ca, Nd, TR
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1990-046
Any d'aprovació1990
SímbolUplc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La uranopolicrasa és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom com l'anàleg d'urani de la policrasa-(Y).

Característiques

[modifica]

La uranopolicrasa és un òxid de fórmula química (U⁴⁺,Y)(Ti,Nb)₂O₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1990. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls euèdrics, allargats al llarg de [001], tabulars en {100}, amb {100},{010} i {011}, de fins a 0,15 mil·límetres, intercrescuda amb policrasa-(Y) urànica.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uranopolicrasa pertany a «04.DG: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: euxenita-(Y), fersmita, kobeïta-(Y), loranskita-(Y), policrasa-(Y), tanteuxenita-(Y), itrocrasita-(Y), β-Fergusonita-(Y), β-fergusonita-(Nd), β-fergusonita-(Ce), itrotantalita-(Y), foordita, thoreaulita i raspita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1990 a Fonte del Prete, a San Piero in Campo, a l'illa d'Elba (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita a diversos indrets més d'Itàlia, a Eslovàquia, Suïssa i els Estats Units.

Referències

[modifica]
  1. «Uranopolycrase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
  2. «Uranopolycrase» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 agost 2016].