Uranoscòpids
Uranoscopidae | |
---|---|
Kathetostoma laeve | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Uranoscopiformes |
Família | Uranoscopidae Bonaparte, 1832 |
Els uranoscòpids (Uranoscopidae) constitueixen una família de peixos teleostis de l'ordre dels perciformes.[1]
Morfologia
[modifica]Dimensions mitjanes: des de 18 cm fins als 90 de Kathetostoma giganteum. Cos subcònic. Tenen 24-26 vèrtebres. Sense escates o amb petites escates llises. Cap gros i cúbic. Boca tallada obliquament i oberta (cap amunt). Ulls totalment dorsals. Dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular. Aleta caudal no escotada. Aleta anal moderadament llarga. Línia lateral alta. Opercle proveït de fortes i agudes espines, les quals comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides (àdhuc la mort d'un ésser humà). Presenten òrgans elèctrics, darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts. Algunes espècies tenen un petit filament vermiforme a la part inferior de la boca per atraure llurs preses.[2][3][4]
Reproducció
[modifica]No és prou coneguda, però hom suposa que no protegeixen llurs cries.[3]
Alimentació
[modifica]Es nodreixen de peixos i invertebrats bentònics.[3]
Hàbitat
[modifica]Distribució geogràfica
[modifica]Es troben a l'Atlàntic[5] (incloent-hi la Mediterrània),[6] l'Índic i el Pacífic.[3]
Gèneres
[modifica]- Astroscopus (Brevoort, 1860)[7]
- Genyagnus (Gill, 1861)[8]
- Genyagnus monopterygius (Schneider, 1801)
- Gnathagnus (Gill, 1861)[8]
- Ichthyscopus (Swainson, 1839)[9]
- Kathetostoma (Günther, 1860)[10]
- Pleuroscopus (Barnard, 1927)[11]
- Pleuroscopus pseudodorsalis (Barnard, 1927)
- Selenoscopus
- Selenoscopus turbisquamatus (Okamura & Kishimoto, 1993)
- Uranoscopus (Linnaeus, 1758)[12]
- Xenocephalus (Kaup, 1858)[13]
- Xenocephalus australiensis (Kishimoto, 1989)
- Xenocephalus elongatus (Temminck & Schlegel, 1843)[14][15][16][17][18][19][20]
Referències
[modifica]- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ «Uranoscòpids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
- ↑ «Uranoscopidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 8 de març 2012. [Consulta: 13 d’agost 2010].
- ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
- ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
- ↑ Gill T. N., 1860. Notes on the nomenclature of North American fishes. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 12. 19-21.
- ↑ 8,0 8,1 Gill T. N., 1861. Synopsis of the uranoscopoids. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 13. 108-117.
- ↑ Swainson W., 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
- ↑ Günther A., 1860. Catalogue of the Acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 2. Squamipinnes, Cirrhitidae, Triglidae, Trachinidae, Sciaenidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Trichiuridae, Scombridae, 'Carangidae, Xiphiidae. Londres. Cat. Fishes v. 2. i-xxi + 1-548.
- ↑ Barnard K. H., 1927. Diagnoses of new genera and species of South African marine fishes. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 9) v. 20 (núm. 115). 66-79.
- ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
- ↑ Kaup J. J., 1858. Uebersicht der Familie Gadidae. Arch. Naturgeschichte v. 24 (núm. 1). 85-93.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ AQUATAB (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ World Register of Marine Species (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ ITIS (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)