Vés al contingut

Urinari femení

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Una fila d'urinaris femenins a Malàisia separats per mampares de privadesa

Un urinari femení, és un urinari dissenyat per a l'anatomia femenina per facilitar-ne l'ús per part de dones i nenes. Diferents models permeten orinar en postures dempeus, o a la gatzoneta, però generalment sense contacte corporal directe amb l'urinari. També hi ha models per fer-ho assegut, i estan dissenyats per un contacte del cos amb el urinari.[1][2]

Hi ha urinaris unisex també comercialitzats per diverses empreses, que poden ser utilitzats pels dos sexes.

La marca danesa Pollee ven un urinari femení portàtil per a esdeveniments públics a l'aire lliure.

Fons

[modifica]

Avantatges davant dels vàters

[modifica]

Els urinaris per a usuàries podrien tenir alguns dels mateixos avantatges que els urinaris per a usuaris masculins, en comparació dels vàters de tassa clàssics (únicament per a orinar): [3]

  • ús més ràpid
  • cost més baix
  • manteniment més senzill
  • requisits d'espai més petits (es poden instal·lar dos urinaris muntats a la paret en l'espai ocupat per un sol vàter)
  • consum d'aigua reduït per a la descàrrega en comparació dels vàters de seient (amb consum "0" dels urinaris sense aigua)
  • procés de micció més higiènic i sense contacte (sense risc de contacte amb restes orgàniques d'usuaris anteriors)
  • s'evita contagi per contacte ja que no hi pot haver orina al seient "inexistent" de l'urinari
  • possibilitat de facilitar el reciclatge de nutrients com a fertilitzant ja que pel forat petit de sortida només hi passa líquid.[4]

Per raó d'un nombre més gran d'unitats en la mateixa quantitat d'espai, hi sol haver una cua més ràpida i curta per als urinaris públics; fins a un 30 % més de persones poden utilitzar els urinaris alhora.[5]

Els urinari femenins possiblement podrien ser adequats per al seu ús en banys públics que es fan servir molt durant les hores escaig i que probablement atreguin un gran nombre de visitants, especialment en llocs com teatres, estadis, escoles, universitats, discoteques, centres comercials i instal·lacions de transport públic. A més, s'han desenvolupat urinaris femenins mòbils temporals per utilitzar-los en esdeveniments i festivals a l'aire lliure, així com unitats independents per a espais públics.[6]

Disseny i implantació

[modifica]
Anunci d'urinaris de dones davant d'un bany públic a Frankfurt am Main, Alemanya

S'estan desenvolupant urinaris que poden ser utilitzats pels dos sexes. Si bé els urinaris per a homes i nens es poden trobar a gairebé tot arreu als banys públics, els urinaris unisex i femenins segueixen sent productes de nínxol. Moltes persones senten que això és satisfactori a causa de les diferències anatòmiques que fan que l'ús d'un urinari sigui més convenient per a la població masculina que no pas per a la població femenina. Segons Mete Demiriz, professora de tecnologia sanitària a la Universitat de Ciències Aplicades de Westfàlia a Gelsenkirchen, les consideracions econòmiques i les convencions socials també impedeixen la instal·lació més àmplia d'urinaris femenins en banys públics.

Els models d'urinaris femenins que s'ofereixen avui dia són conceptualment similars entre ells i segueixen la forma i el disseny dels urinaris masculins, però s'adapten més a l'anatomia femenina . Una diferència és que la majoria de les dones van triar aturar-se d'esquena a l'urinari i adoptar una posició mitjà a la gatzoneta, que de vegades també s'anomena "postura de l'esquiador" o "postura flotant". Això es basa en la postura que les dones generalment adopten als banys públics convencionals si estan bruts i quan no es desitja el contacte físic, però en fer-ho pot quedar orina a la bufeta i pot no ser bo per als músculs pèlvics.

Els urinaris femenins també es poden trobar com a recipients de ceràmica a nivell del terra. Aquest tipus de urinari s'usaria en una posició a la gatzoneta completa per evitar esquitxades d'orina. En el passat, els models que s'usaven en una posició a la gatzoneta completa (similar als vàters d'estil asiàtic a la gatzoneta) es van desenvolupar fins a l'etapa de prototip o es van llançar al mercat, com el Peeandgo de Chen-Karlsson, però aquests no van assolir un èxit comercial. A partir del 2017, tots els urinaris femenins disponibles al mercat occidental es munten a la paret per a ser utilitzats en una posició d'esquena a la paret.

Referències

[modifica]
  1. «Compass». uridan waterless solutions. Arxivat de l'original el 4 de maig de 2019. [Consulta: 21 febrer 2019].
  2. Ad for unisex urinal in Norwegian Magazine Norsk Hytteliv nr 3 2011 - Reklame for unisex-urinal mentioning sit-down model
  3. Kyriakou, D., & Jackson, J. (2011): We Know Squat About Female Urinals. Plumbing Connection, (Autumn 2011), 54 (PDF-document Arxivat 2020-05-09 a Wayback Machine.)
  4. Jönsson. «Guidelines on the Use of Urine and Faeces in Crop Production. 35p.». Ecological Sanitation Research of the Stockholm Environment Institute, 2004. [Consulta: 20 maig 2018].
  5. «Researchers study lengths of restroom queues». Phys.org, 17-07-2017.
  6. Etherington, Rose. «Pollee by UiWE». dezeen, 15-07-2011.

Enllaços externs

[modifica]