Usuària:ARCavallé/proves 3
Marcel Pey
[modifica]Marcel Pey i Puig(Cardona, 1948) és un poeta i artista visual català que viu i treballa a Tarragona.[1] Influènciat pel Pop Art i per l'Underground americà dels quals adopta la repetició d'icones i l'ús d'imatges de la societat de consum. Tracta temàtiques de violència, erotisme, guerra i abús de poder. És autor de treballs plàstics basats en el llenguatge fotogràfic, ha creat films experimentals, vídeos i instal·lacions artístiques multimèdia.[2]
Cinema i vídeo
[modifica]Pey se situa entre els artistes adscrits a l'art conceptual català que van fer cinema experimental en super8, com Juan Bufill, Benet Rossell, Manel Huerga, Antoni Muntadaso el cineasta i teòric Eugeni Bonet. La seva inspiració té un important referent en el cinema underground, concretament en Andy Warhol, Philippe Garrel o Dwoskin.[3]Va realitzar llargmetratges experimentals en super8 com The Film(1975), Overkill(1976) o L'ull Cibernètic(1979) que s'han projectat en festivals i exposicions sobre cinema alternatiu, especialment a l'estranger. L'any 1999 va començar a produir vídeos curts amb filmacions d'imatges nocturnes a grans ciutats, o d'altres amb seqüències d'interiors amb figures femenines i objectes com pistoles, símbols sectaris, navalles i punyals que denoten perill o misteri: Visage(1999), Next Trance(2008), View Wien(2011) o International Guns(2012).[4]
Poesia i llibres d'artista
[modifica]Ha creat poesia escrita, poesia visual i llibres d'artista. El 1992, va recollir en el volum Vae Victis. Poemes 1972/1990, la seva poesia discursiva. En el pròleg s'afirma que el terme poesia és l'únic que pot abastar la seva obra global i que en ella hi ha sempre la relació de l'art visual amb la literatura. Influenciat pels autors de la generació Beat, la seva poesia s'endinsa en la tradició apocalíptica, representa la unió entre sensualitat i misticisme, el somni de la realitat usurpada pel consumisme. [5]
| « | Els poemes esdevenen un seguit d'imatges on el realisme es distorsiona, es deforma i capta informacions tant inexplicables com imprescindibles. Tot parteix d'una mena d'estat d'hipnosi on l'espiritualitat és la suggestió de les representacions, on la il·lusió forma part del xoc de la paraula i la imatge.
David Castillo |
» |
Entre 1972 i 1998, va publicar una trentena de llibres d'artista en edicions de format alternatiu. Els textos van incorporar imatges i van adoptar la forma de poemes visuals i de llibres experimentals. Els llibres d'artista comencen amb Blind Machine(1973) i continuen amb Red Movie(1976), Slow Motion(1977), ZZZ The Last Film(1980), Tenebrae(1983) i A Speed of Death (1995). L'últim llibre d'artista és Black Japan (Museu de Granollers, 1998). Tots estan ressenyats al catàleg M.Pey. Remastered (2016).[6]
En poesia escrita ha ediat els llibres de poemesː Fury in Hungry City(Tarragona, Épsilon,1978), Vae Victis(Barcelona, Empúries,1992), Falling Down.1993/1996.(Tarragona, Arola,1998), Schwarze Liebe(Tarragona, Arola, 2006) i The Liquid Dark (Tarragona, Arola,2015)[6].
Obra plàstica
[modifica]En els seus treballs plàstics és habitual trobar icones relacionades amb els mitjans de comunicació, la història del cinema o de l'art. La seva visió del món està feta d'apropiacions d'imatges, collages fotògràfics i missatges creuats. La foscor i els llums de neó acosten les seves exposicions al llenguatge cinematogràfic.[7]
| « | Construint imatges d'un film que -encara- no existeix, Marcel Pey recrea una història fragmentada que es desenvolupa des de la desestructuració del temps i de la imatge/temps; evoca un món fet de diferents mons reals, les seves poderoses fórmules visuals es converteixen en dispositius narratius que es desplacen cap a processos imparables de ficcionalització. | » |
| — Marina Vives | ||
L'obra plàstica va predominar durant la dècada dels 80 amb ampliacions de gran format, així com sèries de petites peces de fotografies polaroid. Es van començar a exhibir l'any 1983 a l'exposició «L'Âge d'Or», al Centre de Lectura de Reusi a la Sala Metrònom de Barcelona. Mostres a les quals van seguir exposicions individuals com ara «Beat of Blood», a la Sala Caixa Barcelona, Tarragona (1989), «Art is Hell», al Museu d'Art de Sabadell(1992), «515 West, 25th Street», a la Galeria Benet Costa, Barcelona (1992), «Re-inserts», a la Sala H de Vic (1996), «Black Japan», al Museu de Granollers(1998) o «Fatal Frames», a l'Antic Ajuntament de Tarragona (2005). Les obres d'aquestes exposicions i nous treballs s'han exposat en diferents certàmens col·lectius nacionals i internacionals, com els Rencontres Photografiques d'Arles(1989) dins la mostra «Nuits Blanches»; a l'exposició «Art Contemporani a Reus. La dècada dels vuitanta» (1995), al Museu de Reus.[8] El 2016 va participar a «Fotografia i Poesia Visual a Espanya», al Festival SCAN de Tarragona.[9] El Museu de Valls va produir l'exposició antològica «M. Pey Remastered», amb obra i documentació de les diferents etapes, formats i tecnologies. A destacar la mostra «Llegible- Visible» al Centre Arts Santa Mónica de Barcelona, on es plantejava la relació entre publicacions d'artista i obres audiovisuals.[10] El 2017, el Museu de Granollers el va incloure a «Utopies Persistents», obres del fons d'art contemporani comissariat per Manel Clot.[11] El 2018 va presentar «The Red Circle» a Juan Naranjo Galeria & Documentos de Barcelona i l'exposició «The Burning Blade» al Centre d'Art Tarragona, Espai Tinglado 2 .[12]
Ha realitzat instal·lacions multimèdia utilitzant fotografies, objectes, poemes, rètols lluminosos i projeccions, com per exemple «Cities of the red Night», al Priorat Centre d'Art (2011) o «Underworld», a la Capella Sant Roc de Valls (2016).[13]
Una part important de la seva obra plàstica es troba a la col·lecció de la Fundació Rafael Tous, creador de Metronom, la qual s'ha mostrat, entre d'altres exposicions, a «Proposta per a una col·lecció de fotografia contemporània» al MACBA.[14] També té obra al Fons de Fotografia del MNAC, al Museu de Valls, al Museu de Reus, a Fundació Vila Casas, al Museu de Granollers i a la Fundació Forvm.[6]
L'any 2016 va rebrer el Premi Lucius Anneus Florus a la creació, otorgat pel Consell Comarcal del Tarragonès.
"Eudald Carbonell i Marcel Pey, Premis Tarragonès" Infocamp de Tarragona. https://infocamp.cat/arxiu-seccio-cultura/item/9379-eudald-carbonell-i-marcel-pey-premis-tarragones