Usuària:Amina Armas/proves

Feminisme Dialògic:

Context Social

El feminisme dialògic es genera en un context social determinat, concretament en el procés de canvi de la societat industrial a la societat de la informació. En aquest procés de transformació, es donen pas a diversos canvis socials i culturals que a la vegada s'uneixen amb l'aparició d'una societat més dialògica, d'aquesta manera s'introdueix el diàleg en tots els àmbits, des de les relacions socials fins als àmbits més privats de la persona.

En el pas de canvi també es produeixen nous valors en la societat que tenen una propietat més dialògica que a la vegada són impulsats per aquesta mateixa característica. Per tant, el diàleg comença a agafar força i protagonisme, de tal manera que s'introdueix en el dia a dia de la població, creant així diverses realitats dialògiques i noves pràctiques per resoldre diverses situacions de la nostra quotidianitat. Els diversos objectius que es determinen en utilitzar el diàleg, en les diferents circumstàncies, poden ser molt variats de tal manera, que no hi ha res establert i es malinterpreta com un mètode el qual no va més enllà d'unes exposicions de principis que realment no es posen en marxa.

Llavors, ens situem amb aquesta societat que es torna dialògica, on les dones sense estudis superiors es troben amb una doble situació discriminatòria; en primer lloc són discriminades pel fet de ser dones i en segon lloc rebutjades per la seva falta de coneixements acadèmics, en un context on cada vegada més es prioritza el nivell d'ensenyament. Aquí és on també agafa molt més protagonisme l'educació que va dirigida cap a les persones adultes, que entre els seus objectius, busca donar resposta a les necessitats d'aquelles dones que formen part del sector popular i que han de fer front a les exigències i formalitats de la societat actual, la mateixa que eludeix les habilitats i competències adquirides en la seva vida quotidiana.

Encara així, les dones populars continuaran excloses en molts àmbits culturals i educatius com també els laborals, ja que, professionalment s'exigeix cada vegada més una qualificació acadèmica molt més elevada, per altra banda, també han de fer front a uns prejudicis cap a les seves capacitats i habilitats com a dones per poder introduir-se i adaptar-se a un àmbit formal i social.

Inclusió de totes les dones

En aquest context, apareix l'aprenentatge dialògic que buscarà donar resposta a aquestes carències i que suposarà el pilar principal del feminisme dialògic i que s'utilitzarà com a eina en l'educació per poder desenvolupar una societat que deixi de banda l'exclusió a les dones sense formació acadèmica.

El feminisme dialògic, doncs, es caracteritzarà per ser universal i per mantenir una lluita constant per aconseguir una societat més igualitària i d'iguals oportunitats entre totes les dones, sempre respectant les diferencies d'aquestes, l'englobació de la diversitat en les dones és un dels atributs principals d'aquest feminisme que busca una cabuda per a qualsevol dona, per tant, totes hi són presents. A més, entre altres característiques, el feminisme dialògic manté un respecte cap a la identitat i les vivències de cada dona, donant importància a les aportacions que puguin donar. Per portar a terme aquesta proposta, es mantindrà un treball conjunt, entre dones acadèmiques i dones no acadèmiques, que voldran visibilitzar l'exclusió de les dones sense nivell d'estudis. L'exclusió d'aquestes ve donada per una priorització dels continguts acadèmics propis d'una part de la societat dominant, que tampoc té en compte les diverses habilitats que han anat desenvolupant al llarg de la seva vida en diferents terrenys no acadèmics ni formals.

Així la seva inclusió en un mateix feminisme que entengui que aquest no ha de pertànyer a un col·lectiu en concret ni a unes elits acadèmiques sinó en creure que és una lliure de totes, on les seves diferències tenen cabuda i les seves propostes i reflexions no queden excloses del discurs públic. Les veus de dones acadèmiques i no acadèmiques s'uneixen en diàleg, el qual dóna pas a debats igualitaris en espais on aquestes veus arriben i en els quals es crea la teoria feminista.

Referents teòrics

Paulo Freire: Té un paper primordial en la pedagogia del sigle XX, va desenvolupar endurant els anys seixanta una concepció de l'aprenentatge basada en el diàleg. Freire proposa un diàleg en el qual estigui present tota la comunitat educativa, és a dir, no és només, un procés limitat al professorat i alumnat, sinó que inclou a la família, alumnat, professorat i tots aquells que estiguin presents en l'entorn educatiu de l'infant i que per tant, tenen una influència.

El diàleg que proposa, s'entén com una eina per organitzar el coneixement que porta a terme una posició més crítica, és un procediment interactiu que utilitza el llenguatge i que requereix dur-se a terme des d'una posició igualitària en la qual les intervencions són validades per l'argumentació de les persones que dialoguen. Igualment, el que proposa Freire és un diàleg igualitari basat en la importància del contingut de les diferents veus i no en una relació de poder, jerarquia o en el saber, és totalment horitzontal. La finalitat d'aquest aprenentatge dialògic, és poder transformar les relacions i l'entorn per trencar el discurs imposat amb la cooperació i l'englobació de tots i tots els agents participants en el diàleg.

Habermas (1987-1989): Un altre dels referents és Jürgen Habermas que va desenvolupar la teoria de la competència comunicativa en la qual s'expressa que totes les persones tenen competències per comunicar-se que permeten comunicar-nos i actuar en l'entorn, a més demostra que a part de les habilitats acadèmiques també, cooperatives que donen lloc a un consens i per tant, a un diàleg.