Vés al contingut

Usuària:AnaGufe/Azza Soliman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Azza Soliman (1968) és una advocada i militant dels drets de les dones egípcies. Va fundar el Center for Egyptian Women’s Legal Assistance. Soliman ha estat diverses vegades arrestades i perseguides. En 2015, va atestar en el cas de la mort de la poeta Shaima el Sabag, assassinada per la policia egípcia en una manifestació al Caire. Soliman ha estat objecte de venjances, incloses mesures financeres.

Biografia

[modifica]

Nascuda en 1968, en una família de cinc germanes, va ser empesa pel seu pare a estudiar. Mai va ser obligada a portar el hijab. Convertida en advocada, és una de les personalitats que lluita pels drets humans a Egipte. En 1995, va fundar el Center for Egyptian Women’s Legal Assistance (CEWLA, o en espanyol: Centre d'Assistència Legal per a Dones Egípcies). A partir de 1997, el CEWLA va engegar programes de formació i de sensibilització jurídica sobre la qüestió de la igualtat dels sexes. Aquesta organització no governamental porta també estudis, i organitza esdeveniments, sobre assumptes tals com la violència contra les dones, els crims d'honor, la circumcisió, el khul, els noves interpretacions jurídiques de la sharia, l'estatus dels cristians, etc.[1]

Després de la revolució egípcia de 2011 la situació social i política va evolucionar ràpidament. Els canvis van tenir lloc en els més alts estaments de l'Estat i es va establir una estreta vigilància en aquest període, dificultant a les dones la participació en moviments als carrers. Reflecteix l'assetjament al que les dones estaven sofrint.[2]

Al gener de 2015, mentre es trobava en la terrassa d'un cafè, Soliman va ser testimoni d'un atac per policies emmascarats en una manifestació pacífica que commemorava el quart aniversari del moviment del 25 de gener de 2011 (la «jornada de la còlera» punt de sortida de la revolució de 2011). Va veure l'assassinat d'una manifestant, Shaima el Sabag de 31 anys, causada per un tret.[3] Després de presenciar aquest drama, va tornar voluntàriament al despatx del Fiscal per testificar sobre la mort de Shaima durant la dispersió de la manifestació per les forces de l'ordre. Soliman va subratllar la responsabilitat de la policia i va dipositar una queixa que acusava el ministre de l'Interior i a les forces de seguretat. Al final del seu testimoniatge, el fiscal la va interrogar i li va informar que també presentaria una queixa contra ella i altres quatre testimonis per "reunió il·legal" i "participació en una manifestació de seguretat pública", encara que no havia participat. El 23 de març de 2015, va ser formalment acusada juntament amb altres setze persones per "protestes no autoritzades" i "violació de la seguretat i l'ordre públic". El 23 de maig de 2015, el Tribunal va resoldre els càrrecs en contra seva, una sentència confirmada a l'octubre del mateix any pel Tribunal d'Apel·lacions, la Cort va apel·lar la primera decisió.[4]

El 19 de novembre de 2016, va començar un nou conjunt de mesures de represàlia en contra de Soliman. Mentre planejava viatjar a Jordània per rebre una formació en drets de les dones en l'Islam, la policia de l'aeroport li va prohibir abandonar el territori. Poc després, es va assabentar que el seu banc havia congelat els seus comptes, així com les del seu bufet d'advocats. El banc va afirmar que havia actuat seguint instruccions orals i per això no podia ensenyar-li cap document oficial emès per un jutge. Dues setmanes més tard, a principis de desembre, la policia la va detenir, la van portar a l'estació de policia i després a l'oficina d'un jutge d'instrucció per interrogar-la. Aquesta vegada la hi acusava de caure sota una nova llei sobre organitzacions no governamentals, que prohibeix que aquestes ONG rebin subvencions de l'exterior. Aquests càrrecs van ser confirmats per un tribunal el 14 de desembre de 2016, així com les mesures de prohibició de sortida del territori, la confiscació de béns mobles i immobles i la congelació dels seus actius al banc. Pel que es va organitzar un moviment de solidaritat per ajudar-la.[5][6]

Reconeixements

[modifica]

A l'abril de 2018, Soliman va rebre el Premi Pedro de Lemonauria, creat pel Col·legi de l'Advocacia de Bizkaia per distingir a aquelles persones, col·lectius o institucions que donen testimoniatge del seu compromís en defensa de la Justícia i la promoció dels valors que l'encoratgen.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hossain, Sara; Welchman. 'Honour': Crimes, Paradigms and Violence Against Women (en anglès). Zed Books, 2 de diciembre de 2005. ISBN 9781842776278. 
  2. ↑ .
  3. ↑ Kingsley, Patrick. «Female protester's death prompts rare condemnation in Egyptian state media» (en anglès). the Guardian, 26 enero 2015. [Consulta: 20 maig 2018].
  4. ↑ «Egypt: Acquittal of Ms. Azza Soliman, human rights lawyer and founder of the Centre for Egyptian Women Legal Aid (CEWLA)» (en francès). Worldwide Movement for Human Rights. [Consulta: 20 maig 2018].
  5. ↑ Michaelson, Ruth. «Arrest of leading Egyptian feminist Azza Soliman sparks anger» (en anglès). the Guardian, 7 diciembre 2016. [Consulta: 20 maig 2018].
  6. ↑ .
  7. ↑ «Entrega del Premio Pedro de Lemonauria a Azza Soliman en ICA Bizkaia». www.abogacia.es. [Consulta: 31 juliol 2018].

 

[[Categoria:Drets humans]] [[Categoria:Egipcies]] [[Categoria:Advocada]] [[Categoria:Defensora]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:AnaGufe/Azza_Soliman&oldid=26407605»