Vés al contingut

Usuària:Anna maria batalla/proves/Pinuccia Ginesu Maffei

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

FHH

[modifica]

F (Madrid, 1964) És un historiador espanyol, doctor en història contemporània per la Universitat Complutense de Madrid on exerceix com a professor.[1] Està especialitzat en Història social i pública, Repressió Franquista,[2] Franquisme i Transició, Història penitenciària i de les dones en contextos de Repressió política i de gènere.[3] També ha escrit assajos i llibres sobre la història de la OTAN i temas relacionats amb el Militarisme. [4][5][6]

El 2003, després de publicar «Mujeres encarceladas: La prisión de Ventas: de la República al Franquismo, 1931-1941» es va traslladar a Barcelona per treballar en la seva tesi doctoral, basada en les connexions entre la Presó de dones de Ventas de Madrid i la desepareguda Presó de dones de les Corts. En aquell període, va entrevistar nombroses ex preses del Franquisme. A partir del 2006, juntament amb ACME (Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya) va obrir un portal multimèdia sobre la Presó de dones de les Corts. [7]

El 2010 va defensar la tesi «La prisión militante, las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid, 1939-1945» que va ser publicada virtualmentde el 2011 i guardonada el 2012 amb el VI premi AEIHM a tesis doctorals.[8][9] Aquell mateix any, dins de les jornades d'Art públic i memòria, va comissionar l'exposició «La presó invisible»[10] amb material procedent de Marià Furà, fons d'arxius del districte de les Corts i fotografies cedides per ex preses.[11]

El 2013 l'equip liderat per Núria Ricart Ulldemolins, Fernando Hernández Holgado, Jordi Guixé Coromines (Eurom) amb ex preses, familiars i diverses entitats d'àmbit acadèmic i ciutadà, van consolidar el projecte participatiu de la Plataforma pel futur Monument de la presó de dones de les Corts.[12]

El 2014 en el decurs d'unes jornades, que van comptar amb participació nacional i internacional,[13] es va presentar un Espai provisional de memòria, situat a la confluència dels carrers Joan Güell-Europa.[14][15][16]

El juliol 2015 el projecte va ser distingit amb la menció especial del premi Aurora Gómez a la lluita feminista i, el novembre del mateix any, va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. [17][18] El 2019 va culminar el procés amb la inauguració del Monument definitiu, com a expressió de públic d'homenatge a les preses de les Corts i a llurs fills i filles.[19][20]

El novembre 2023, a Madrid, en el marc de la recuperació de la història pública i la memòria de les presons femenines del Franquisme,[21] Hernández Holgado va participar en la organització de les primeres jornades públiques dedicades a la Presó de Ventas, amb conferències, testimonis, tallers i ruta històrica als 21 centres de detenció que van funcionar a la capital entre el 1939-1945, actualment desapareguts.[22][23]

Una segona edició de les jornades va tenir lloc a Barcelona del 20 al 23 d'octubre de 2024, on es va revisar la història de la Presó de les Corts, el seu desmantellament i el posterior trasllat de recluses a la presó Model i a la presó de la Trinitat, durant el darrer Franquisme, amb conferències, documentals, testimonis i entrevistes a ex preses polítiques.[24][25]

En l'ámbit del militarisme, Hernández Holgado ha publicat diversos assajos i llibres sobre la repressió del primer Franquisme, la història de la Otan i el pensament militarista en les anomenades «guerres justes» o «intervencions humanitàries» [26]

Publicacions

[modifica]

Entre els nombrosos assajos, artícles i obres publicades destaquen:

  • Historia de la OTAN. De la guerra fría al intervencionismo humanitario. Madrid, Los libros de la Catarata. 2000
  • Soledad Real (1917) Madrid. Ediciones del Orto. 2001
  • Miseria del militarismo. Una crítica del discurso de la guerra. 2003. Barcelona, Virus Editorial. 2003
  • Mujeres encarceladas, La Prisión de Ventas: de la República al Franquismo. Marcial Pons. 2003
  • Presas de Franco (amb Sergio Galvez Biesca) Fundación de Investigaciones Marxistas. 2007
  • Morir en Madrid, los fusilamientos masivos del Franquismo en la capital, 1939-1044 (coeditor amb Tomás Montero) Machado Libros. 2020
  • Un lugar inacabado, Espacio de memoria, Monumento Cárcel de Mujeres de les Corts.(coautor amb Núria Ricart i Jordí Guixé) Universitat de València. 2022
  • El pensamiento militarista. "Sobre las guerras justas" Los Libros de la Catarata, Madrid, 2024

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Departamento de Historia Contemporánea». [Consulta: 23 desembre 2024].
  2. ↑ «Fernando hernández Holgado la repressión franquista video - Cerca de Google». [Consulta: 18 desembre 2024].
  3. ↑ «Entrevistas a presas Fernando hernández Holgado - Cerca de Google». [Consulta: 17 desembre 2024].
  4. ↑ donesenxarxa, Per. «Tot el que volies saber sobre les presons franquistes de dones», 09-02-2010. [Consulta: 15 desembre 2024].
  5. ↑ Alba. «L'EUROM coorganitza la presentació d'un llibre sobre les denominades "guerres justes"», 06-05-2024. [Consulta: 15 desembre 2024].
  6. ↑ «entrevista a fernando hernández holgado - Cerca de Google». [Consulta: 15 desembre 2024].
  7. ↑ «Procés | Presó de les Corts». [Consulta: 15 desembre 2024].
  8. ↑ «Fernando Hernández Holgado» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2024].
  9. ↑ «VI Premio AEIHM a tesis doctorales | AEIHM». [Consulta: 14 desembre 2024].
  10. ↑ «La prisión invisible – Fuentes de la Memoria». [Consulta: 18 desembre 2024].
  11. ↑ «Projecte "La Presó Invisible" | Presó de les Corts». [Consulta: 16 desembre 2024].
  12. ↑ «Procés | Presó de les Corts». [Consulta: 18 desembre 2024].
  13. ↑ «Hernández Holgado, Fernando, 1964- | UBtv». [Consulta: 18 desembre 2024].
  14. ↑ «Memòria de la presó de dones de Les Corts | Ample24 sccl». [Consulta: 14 desembre 2024].
  15. ↑ «Procés | Presó de les Corts». [Consulta: 14 desembre 2024].
  16. ↑ «Jornades Internacionals entorn al Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts | UBtv». [Consulta: 15 desembre 2024].
  17. ↑ «Menció Especial del Premi Aurora Gómez al Grup Impulsor del Futur Monunment a la Presó de Dones de Les Corts – Facultat de Belles Arts» (en castellà), 14-07-2015. [Consulta: 15 desembre 2024].
  18. ↑ «Medalla d'Honor de la ciutat per al grup promotor del Monument a la Presó de Dones de les Corts». [Consulta: 14 desembre 2024].
  19. ↑ Ricart,Guixé,Hernández, Núria,Jordi,Fernando. Un lugar inacabado. Espacio de memoria,Monumento Cárcel de mujeres de las Corts (en castellà). València: Universitat de Valéncia, 2022, p. 26-79. ISBN 978-84-118-091-7. 
  20. ↑ «L'Ajuntament de Barcelona inaugura l'espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts de Barcelona». [Consulta: 17 desembre 2024].
  21. ↑ «Cárcel de Ventas, historia de un proyecto de memoria nacido del 15M y dos ayuntamientos» (en local). [Consulta: 15 desembre 2024].
  22. ↑ Cruz, Luis de la. «Academia y sociedad civil se sientan a trabajar juntos en Lavapiés sobre la memoria de la cárcel de mujeres de Ventas» (en castellà), 18-09-2023. [Consulta: 14 desembre 2024].
  23. ↑ Ovelar, Maria. «Cómo 21 cárceles de Madrid fueron borradas de la memoria histórica» (en castellà), 13-03-2021. [Consulta: 17 desembre 2024].
  24. ↑ Independent, La. «Presons de Dones de Barcelona», 12-12-2024. [Consulta: 15 desembre 2024].
  25. ↑ «La presó de dones de la Trinitat (1963-1983)». [Consulta: 17 desembre 2024].
  26. ↑ «« El pensamiento militarista: sobre las “guerras justas” » - Le Monde diplomatique en español» (en castellà). [Consulta: 17 desembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:Anna_maria_batalla/proves/Pinuccia_Ginesu_Maffei&oldid=34414623»