Pre-Cinéma

Què hi havia abans del cinema? Com s'entretenia la gent abans?

Els espectacles d'Ombres

L'antecedent més antic del cinema són els espectacles d'ombres. Remuntem al s.XVIII i XIX, a l'Orient, i és la primera vegada que es veuen imatge en moviment sobre una pantalla.

Com es creen les ombres? Ens fa falta una llum, una pantalla i un objecte opac en mig.

És un espectacle molt antic i molt senzill. Es creu que segurament els prehistòrics també s'entretenien amb les ombres a les coves, amb la llum de la foguera.

Aquests espectacles d'ombres són coneguts com espectacles d'ombres xineses. Aquests espectacles es solien realitzar amb l'ajuda d'unes figures, que representaven déus i altres éssers, ja que solien tractar temàtica mitològica. Solien estar fetes amb pell d'animal. Fins i tot, hi havien figures que es decoraven tot pintant-ne la pell o bé foradant-ne per fer-ne així més bonica l'ombra. Aquestes figures podien ser petites de pam o bé grans a tamany de metre i mig d'alçada. Totes aquestes figures orientals eren articulades, per donar major expressivitat i moviment.

"El ramayana" és la reprentació del llibre sagrat de la Índia.

Aquests espectacles es van anar estenent en direcció a Occident. Al s.XVI a Grècia i Turquia es representaven històries còmiques amb l'aparició den Karagoz. Així que la temàtica també va anar canviant a gust de l'espectador.

Però no va ser fins al s.XVII que les ombres xineses van arribar a Occident, a Europa, i és llavors quan van rebre aquell nom (fent referència al lloc de procedència).

Al s.XIX s'estén com una moda l'Ombromania, la creació de figures mitjançant l'ombra de les mans. Al s.XX aquest espectacle perd interès degut a l'aparició de la llanterna màgica.

La llanterna màgica

Aquest va ser el primer projector d’imatges.

El seu funcionament es basa en l’ inversió la càmera obscura: una càmera on l’interior és fosc i la llum prové de l’exterior. Per tant la llanterna màgica es projecta en una sala obscura i la llum prové de dins la llanterna (a aquella època s’utilitzaven llànties d’oli i semblants). S’assembla al ja desfasat projector de diapositives. Però enlloc de projectar les diapositives, aquestes eren plaques de vidre pintades a mà amb una pintura especial.

Aquest invent va tenir un gran ressò, de manera que es mantingué inalterable 250 anys. Tot i que s’anaven perfeccionant. El s. XIX fou el segle d’or per la llanterna màgica.

Les imatges que es projectaven solien ser paisatges, animals exòtics...el seu ús podia ser entretenir però també educar. És a dir, amb la llanterna màgia s’explicaven contes, i fins i tot s’aprenien éssers mai vistos o plantes curioses del nostre entorn més llunyà. Fins que van aparèixer les fantasmagories.

Les fantasmagories, creades pel famós Robertson (Ètienne-Gaspart Robert). Aquestes eren històries de terror. Els seus espectacles feien ressuscitar els morts, aparèixer fantasmes, bruixes i dimonis. Aquestes històries de por es projectaven en antics convents, locals foscos, de parets negres, decorats amb teranyines, calaveres, espelmes, etc.

La projecció, es realitzava amb el Fantascopi, des de darrera la pantalla (això els espectadors no sabien d’ on sortien les imatges), i amb una mena de carrils el feia acostar-se o allunyar-se de manera que la imatge es feia gran (s’acostava) o es feia petita ( s’allunyava). Per crear més misteri, entre la pantalla i el fantascopi col•locava un braser, i el fum creava un efecte més misteriós.