Vés al contingut

Usuària:Ingridbonn/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Lesbofòbia

[modifica]

La lesbofòbia és la discriminació, aversió o por irracional contra les dones lesbianes en qualsevol de les seves expressions[1].[2]

Encreuaments amb les dimensions sexe/genere

[modifica]

La lesbofòbia es creua amb les dimensions sexe/genere provocant peculiars discriminacions lesbofòbiques dins de cadascún dels encreuaments.

  • La orientació sexual: Creure que tota dona sentirà atracció per l’home.
  • La identitat de gènere: Posar en dubte la identitat de gènere fruit del convenciment que l’heterosexualitat és l´única opció vàlida. Existeix el prejudici de pensar que una lesbiana en realitat és un home.
  • La posició de gènere: El poder i privilegi dels homes cap a les dones en totes les dimensions afecta també en el cas de les dones lesbianes. Inclouria l’objectivització de les dones i el pensar que aquestes estan al servei de la vida sexual dels homes. *Explicar com afecta en lesbianes.
  • L’expressió de gènere: La negació del propi cos o la voluntat de la normalització d’un cos que no és el propi amagant la ploma lèsbica o rebutjant la d’altri.

Tipus de lesbofòbia

[modifica]

El lesbianisme suposa una ruptura tant amb els rols de gènere(dona/home) com amb la sexualitat esperada (heterosexualitat). Aquest trencament pot provocar rebuig o odi que pot venir d’un mateix (lesbofòbia interioritzada) o d’altri:

  • Lesbofòbia externa: Les actituds lesbòfobes que sorgeixen de persones o institucions heterosexuals.[1]
  • Lesbofòbia interna: és la que pateixen les lesbianes durant les pròpies experiències lèsbiques quan es trenquen les normes i expectatives que la societat imposa sobre elles, sobre els seus cossos i els seus desitjos. També quan hi ha un desig intern rebutjat i es rebutja la pròpia identitat lèsbica o quan es fingeix mantenir-se en l’heteronormativitat per por al rebuig. La Lesbofòbia interioritzada o interna pot ser de dos tipus diferents: manifesta o expressada i subtil. L’expressada inclou negar la pròpia lesbianitat, voler ‘curar-se’, per exemple. I la lesbofòbia sutbil és aquella que roman en el discurs mental i pot o no manifestar-se com a plumofòbia: ‘‘Jo no tinc cap problema amb les lesbianes però...’’, ‘‘m’he enrotllat amb una noia, però perquè no semblava lesbiana!’’.

Heteronormativitat interioritzada:

[modifica]

Hi ha pràctiques característiques de l’heteronormativitat romatitzada que es poden desplaçar en el lesbianisme o altres pràctiques no heterosexuals per tal de normalitzar-les. El fet de rebre, en general, només imputs heterosexuals, construeixen un desig i un imaginari només heterosexual, per aquest motiu, és fàcil reproduir aquests esquemes interioritzats enlloc de crear els propis. Un exemple comú és la necessitat de tenir una parella, casar-se i tenir filles o fills. Voler mantenir rituals o pràctiques comunes amb la norma configura la falça creença que determinades pràctiques seran més vàlides.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Fernandez, J & Momoitio, A «L-E-S-B-O-F-O-B-I-A: ¿Por qué y cómo hay que nombrarla?». Viento Sur, 2016.
  2. Oficina de les dones i LGTBI, Fundació Surt & Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, . «Guia per a l’elaboració de plans locals LGTBI». Barcelona, 2017.