Usuària:Lcaballeroj/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Lcaballeroj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Carles Llussà i Ruiz (Manresa, 23 de juny de 1926) és metge especialista en psiquiatria i metge forense[1].
Biografia[modifica]
Fill de Salvador Llussà i de Rafaela Ruiz. Cursà els primers estudis a l’Escola dels Infants de les Carmelites de la Vedruna, i dels 7 als 10 anys a l’escola dels Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle). Seguí amb els estudis de batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera de la seva ciutat. L’any 1944 inicià els estudis de Medicina a la Universitat de València i dos anys més tard a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1950[1]. Durant la carrera assistí com a alumne intern al servei de medicina Interna del professor Joan Gibert i Queraltó i després al servei de consultes externes de neurologia del professor Ramon Sales Vàzquez. Ja en el tercer curs de la carrera entrà com estudiant intern a l’Institut Frenopàtic de les Corts, on inicià la seva formació en la psiquiatria i continuà com a metge intern fins el 1956. Va completar la seva formació a la càtedra de psiquiatria del professor Ramón Sarró i Burbano de l’Hospital Clínic i després amb el professor Joan Obiols i Vié.
El 1956 contrau matrimoni amb Montserrat Torra Ferrer, amb qui va tenir vuit fills i, en segones núpcies, després d’enviudar, amb Glòria Rubiol.
Activitat professional[modifica]
L’any 1952 s’estableix i obre el seu consultori de psiquiatria a Manresa, exerceix de metge de família de la Seguretat Social del 1956 al 1977 i de neuropsiquiatria del 1977 al 1991. És cap de Servei de Neurofisiologia clínica de la Clínica de Sant Josep de Manresa del 1970 al 1991. El 1962 promou i organitza el primer Servei de Psicologia i Psiquiatria Infantil de la comarca del Bages, a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, del que n’és el Cap des de la seva fundació fins el 1988[1]. També és metge forense de Vic i després de Manresa del 1964 al 1991.
Activitat social, cultural i política[modifica]
Destaca la seva intensa activitat social i política. El 1953 amb un grup de companys funda “Bages”, revista de temes culturals i ciutadans, de la que n'és director fins el 1960[1].
Promotor i membre del grup fundador de l’Escola de Formació Social “Torras i Bages”, membre de la Junta Rectora des del 1959 al 1975 i professor de la mateixa[1].
Participà en la fundació de l’Associació Manresana de Pares de Nens/es discapacitats psíquics (AMPANS) a la ciutat, l’any 1956.
Professor de psicologia de l'Escola d'A.T.S. Farreras Valentí del 1971 al 1979.[1]
Amb altres companys, va promoure la recuperació de la Festa de Sant Jordi i de la Fira del Llibre en Català (salvar els mots) durant la dècada de 1960, en plena dictadura. Membre de la campanya a Manresa “Català a l’Escola”, promoguda pel “Centre d’Estudis Francesc Eiximenis”, 1967-1968. Membre del CC (Cristians Catalans) que aleshores presidien en Xavier Muñoz i en Jordi Pujol.
Membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya el 1974[1] i primer president de la Mesa del Consell Nacional de CDC (1979-1983).
Molt actiu quant a l’associacionisme dels metges, fou vice-president de la primera Junta de la Delegació Comarcal del Col·legi de Metges del 1954 al 1960 i President de la Secció de Metges Jubilats de la Delegació Comarcal del Bages del COMB del 2002 al 2009. Fou membre de la Comissió Organitzadora del “11è Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana” celebrat a Reus, 25-28 de setembre de 1980.
Publicacions[modifica]
- L’Escola de Formació Social “Torras i Bages”. La voluntat de fer país (en col·laboració). Barcelona, Ed. Impuls, 2009.
- “Esta ciencia llamada Higiene Mental”, Revista Bages, juny 1954.
- “Problemas psicològicos de la vida actual”, Bages, agost 1956.
- “El Mercado Común Europeo”, Bages, gener 1958.
- “Karl Gustav Jung 1875-1961”, Bages, juny 1961.
- “ BAGES, un oasi en la postguerra” Regió 7, 18/12/1993.
- “La Neurologia a Manresa”, Butlletí de la Societat Catalana de Neurologia, gener 2011.
- Recensions de llibres publicades a la revista Bages: “Compendio de Medicina Pastoral” del Dr. Albert Niedermeyer . “Anàlisis Psíquico y síntesis existencial”. d’Igor A. Caruso.
- “La Residència Assistencial de Manresa. Casa Caritat. Estudi-proposta de la Comissió Psicopedagògica” (en col·laboració).
El seu compromís amb la societat i amb la professió el portà també a impartir conferències i participar en actes acadèmics: “La Medicina Psicosomàtica” al Col·legi de Metges de Manresa el 1961; “Jornades Científiques del Berguedà i el Bages” el 1962; “Primeres Jornades de divulgació psiquiàtrica”, junt amb el Prof. Sarró; Simpòsium sobre “L’Assistència Psiquiàtrica a Catalunya. Aportació sobre l’Assistència a Comarques”, realitzat a l’Hospital General de Bellvitge el 1977.
Distincions[modifica]
En reconeixement de la seva dedicació i activitat professional li foren atorgades diverses distincions: la Creu de Sant Raimon de Penyafort per part del Ministeri de Justícia i la Medalla de la deessa Temis, de la Conselleria de Justícia, el juny de 1991. I el Premi de Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret, de la Delegació del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, l’octubre de 2006.
Referències
Enllaços externs[modifica]
Referències[modifica]
Sílvia Berengueres i Jordi Sardans, “Metges i humanistes: més que una professió”, El Pou de la Gallina, novembre de 2014.