Vés al contingut

Usuària:Mercè Piqueras/Franca Pieroni Bortolotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Franca Pieroni Bortolotti (Florència, 4 d'octubre de 1925 – Florència, 24 de novembre 1985) va ser una historiadora italiana.

Biografia

[modifica]

Franca Pieroni Bortolotti va néixer en una família antifeixista. La seva mare era cosidora a domicili i el seu pare, després de ser obrer en un taller, va establir pel seu compte un negoci de màquines eina.[1] Ella va tenir contactes amb exponents del Partit comunista d'Itàlia (Pcd'I) clandestí i va entrar en el Front de la Joventut (FDG) i va participar en l'alliberament de Florència. En la postguerra va continuar el seu compromís polític en el Partit comunista italià (Pci). El 1950 es va llicenciar en història moderna amb una tesina sobre Guizot, treball que li va dirigir Gaetano Salvemini. Del 1950 al 1956 va collaborar a la revista Noi donne, amb el pseudònim Silvia Bisenzio. Important per la seva formació d'historiadora va ser Delio Cantimori, que li va suggerir que deixés l'ensenyament i es dediqués exclusivament a la recerca històrica.

Carrera professional

[modifica]

Va començar la seva pràctica de recerca amb un estudi sobre les cigarreres de Florència entre finals del segle XIX i el feixisme, que va publicar-se el 1960. Per a la seva tesi de perfeccionament va treballar sobre Anna Maria Mozzoni, figura destacada en la lluita per l'emancipació de la dona en la Itàlia posterior al Risorgimento, a la qual va dedicar els seus principals assajos.[2] Altres temes de la seva recerca van ser el moviment polític de les dones entre final del segle XIX i l'adveniment del feixisme i la difícil relació entre emancipacionisme i socialisme.[3] Va treballar també sobre la figura de Misiano i, en col·laboració amb Nicola Badaloni, a l'estudi dels orígens del Partit Comunista Italià a Livorno.[4][5]

A partir del 1973, va ensenyar, a la Universitat de Siena, història dels partits i moviments polítics i, des del 1980, història del Risorgimento.

El seu darrer llibre, La donna, la pace, l'Europa. L'associazione internazionale delle donnne dalle origini alla prima guerra mondiale va publicar-se quan ja estava greument malalta.[6]

Reconeixement

[modifica]

El 1990 es van instituir a Florència el «Premi Franca Pieroni Bortolotti», un reconeixement públic significatiu a la seva tasca com a investigadora. El premi, que des del 2012 te també el suport de la Regió Toscana, es destina cada any a dues tesis de llicenciatura magistral o de doctorat, en llengua italiana, anglesa o francesa, que tractin d'història de les dones i història de gènere, des de l'antiguitat a l'edat contemporània.[7] A la Biblioteca de les Oblades de Florència es va crear una secció en la qual es troben tots els treballs presentats al premi des del 1991 al 2003. Des del 2013 la Regió Toscana publica la col·leció Premi Franca Pieroni Bortolotti, que recull els treballs seleccionats pel jurat del Premi.

Referències

[modifica]
  1. Soldani, Simonetta. «Pieroni, Franca» (en italià). Treccani - Dizionario Biografico degli Italiani. [Consulta: 9 setembre 2021].
  2. Alla sua scoperta e valorizzazione sono dedicati due testi fondamentali nella produzione della Pieroni Bortolotti: "Alle origini del movimento femminile in Italia" (Torino, Einaudi, 1963), ricostruzione della biografia politica della Mozzoni, e "Anna Maria Mozzoni: la liberazione della donna" (Milano, 1975), raccolta di scritti
  3. (Socialismo e questione femminile in Italia 1892-1922, Milano, Nuova Mazzotta, 1974; Femminismo e partiti politici in Italia 1919-1926, Roma, Editori Riuniti, 1978)
  4. ("Francesco Misiano. Vita di un internazionalista", Roma, Editori Riuniti, 1972)
  5. ("Movimento operaio e lotta politica a Livorno 1900-1926", Roma, Editori Riuniti, 1977)
  6. (Milano, Franco Angeli, 1985
  7. «Premio Franca Pieroni Bortolotti, 8ª edizione».