Vés al contingut

Rina Monti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Usuària:Mercè Piqueras/Rina Monti)
Plantilla:Infotaula personaRina Monti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 agost 1871 Modifica el valor a Wikidata
Arcisate (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 gener 1937 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pavia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga, limnòloga, zoòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAugusto Stella Modifica el valor a Wikidata
GermansAchille Monti Modifica el valor a Wikidata

Cesarina Monti, més coneguda com a Rina Monti i, de vegades, com a Rina Monti Stella (Arcisate, 16 d'agost de 1871 - Pavia, 25 de gener de 1937), va ser una biòloga, fisiòloga, limnòloga i zoòloga italiana, i el 1907 va ser la primera dona a obtenir una càtedra universitària en el regne d'Itàlia.[1][2]

Biografia

[modifica]

Formació i carrera

[modifica]

El 1892 va llicenciar-se en ciències naturals a la Universitat de Pavia, en la qual va quedar-se una dècada, per dur-hi a terme activitats de recerca, primerament a la càtedra de Mineralogia que dirigia Francesco Sansoni, després com a ajudant del director del Gabinet d'Anatomia comparada, Leopoldo Maggi, al qual substituí durant tres anys. Mentrestant va obtenir el títol per dedicar-se a la docència d'anatomia i fisiologia comparada (1899).

El 1905 van encarregar-li que ensenyés zoologia i anatomia comparada a la Universitat de Siena, i dos anys més tard va obtenir, per oposició, la càtedra d'aquesta matèria de la Universitat de Sàsser, a Sardenya. Rina Monti, que aleshores tenia trenta-sis anys, era la primera dona que obtenia una càtedra universitària al regne d'Itàlia.[3]

El 1915 va tornar a Pavia, per ocupar la càtedra de Zoologia i, després, la d'Anatomia comparada. Va ocupar-se d'aquests ensenyaments fins al 1924, en què se li va demanar que s'ocupés de la secció naturalista de la Universitat de Milà, on va encarregar-se de la càtedra d'Anatomia i Fisiologia comparada, a la Facultat de Ciències, i també es va fer càrrec dels cursos de biologia general i de zoologia a la Facultat de Medicina.

Malgrat la intensa activitat de recerca i els freqüents trasllats d'universitat de Rina Monti, la seva vida familiar no se'n va veure afectada. Es va casar amb Augusto Stella, geòleg i professor de ciències de les mines, i van tenir dues filles, una de les quals, Emilia Stella, va seguir les passes de la seva mare i esdevingué limnòloga.[4]

Activitat científica

[modifica]

Al inicis de la seva carrera, a la Universitat de Pavia, va destacar en el camp de la histologia neurològica, amb algunes recerques sobre el sistema nerviós dels insectes.[5] Després va investigar en el camp de la hidrobiologia, que en aquella època estava poc desenvolupat a Itàlia. En particular, va centrar-se en la limnologia dels llacs d'alta muntanya, com ara els llacs de la regió d'Insúbria (regió alpina entre la Llombardia i Suïssa), que va estudiar mitjançant treball de camp i de laboratori.

Va mantenir relació amb col·legues i institucions diverses, amb el Club alpí italià i associacions naturalistes locals. Emprengué gestes d’alpinisme exigents, va recórrer les aigües amb un vaixell desmuntable, que es dissenyà i construí especialment per a ella, submergí xarxes a les aigües per analitzar-ne les mostres al laboratori, una intensa activitat de camp en què va aplicar la seva àmplia formació mineralògica, zoològica, microbiològica, fisiològica i química.[1]

Durant la seva carrera professional va dedicar particular atenció als llacs de la Vall d'Aosta i de la Vall d'Ossola primer, i posteriorment també del Trentino. A més, va documentar la destrucció del plàncton en el Llac d'Orta a causa de la contaminació industrial, tot destacant la necessitat de respectar l'equilibri ecològic.La seva activitat va contribuir al desenvolupament a Itàlia de la limnologia, que des de 1938 compta amb una institució específica, l'Institut d'Hidrobiologia, fundat a Pallanza, a la regió italiana del Piemont.

Autora d'un centenar de publicacions científiques, Rina Monti va ser sòcia corresponent de dues d'entre les més prestigioses societats internacionals d'anatomia: l'Association des Anatomistes, de França (a partir de 1998, Association des morphologistes) i la Anatomische Gesellschaft, d'Alemanya.

Reconeixements

[modifica]

El llac Monti, un llac glaçat permanentment descobert el 1988 per una expedició científica italiana a la badia Terra Nova, en el mar de Ross, a l'Antàrtida, va ser batejat amb el seu nom com a homenatge a la seva tasca en el camp de la limnologia.[6]

El 2013 la ciutat de Pavia li va retre homenatge anomenant Via "Rina Monti Stella" un carrer d'aquella ciutat.

Principals obres

[modifica]

Notes i memòries

[modifica]
  • Ricerche microscopiche sul sistema nervoso degli insetti. Nota preventiva, a "Reale Istituto lombardo di scienze e lettere. Rendiconti", Sèrie 2, Volum 25, Fascicolo 7, 1892, pp. 533-540.
  • Contributo alla conoscenza dei nervi del tubo digerente dei pesci, Bernardoni, Milano 1895.
  • Sul Sistema nervoso dei dendroceli di acqua dolce. Nota I, Bizzoni, Pavia 1896.
  • Su la morfologia comparata dei condotti escretori delle ghiandole gastriche nei vertebrati, Bizzoni, Pavia 1898.
  • Le ghiandole salivari dei gasteropodi terrestri nei diversi periodi funzionali, Hoepli, Milano 1899.
  • La rigenerazione delle planarie marine, Hoepli, Milano 1900.
  • Le condizioni fisico-biologiche dei laghi ossolani e valdostani in rapporto alla psicoltura, Tip. Cooperativa, Pavia 1903.
  • Esplorazioni talassografiche lungo le coste della Sardegna settentrionale, Fusi, Pavia 1910.
  • Contributo alla biologia degli idracnidi alpini in relazione all'ambiente, Fusi, Pavia 1910.
  • L'apparato reticolare interno di golgi nelle cellule nervose dei crostacei, Accademia dei Lincei, Roma 1914.
  • I condriosomi e gli apparati di Golgi nelle cellule nervose. Ricerche comparative, Niccolai, Firenze 1915.
  • La fisonomia biologica della Sardegna e le nuove idee circa le origini e la distruzione geografica delle specie, Fusi, Pavia 1915.
  • La limnologia comparata dei laghi insubrici, L'universale, Roma 1929.
  • La battaglia contro i maggiolini, in «Nuovi annali dell'agricoltura», IX (1929), pp. 509–529.
  • La graduale estinzione della vita nel Lago d'Orta, Hoepli, Milano 1930
  • La genetica dei coregoni italiani e la loro variabilità in relazione coll'ambiente, Jovene, Napoli 1933.
  • Contributo all'idrobiologia delle Alpi albanesi. Missione Floridia Allegri, Fusi, Pavia 1934.
  • Il lago di Molveno. La vita in un lago zootrofo, (scritto con E. Stella), Scotoni, Trento 1934.
  • La Daphnia cucullata G. O. Sars in laghi tridentini, (con P. Perotti Razzini), Scotoni, Trento 1935.
  • Numeri, grandezze e volumi degli organismi pelagici viventi nelle acque italiane, in relazione all'economia lacustre, Hoepli, Milano 1936.

Textos

[modifica]
  • Studi petrografici sopra alcune rocce della valle Canonica, Fusi, Pavia 1894.
  • Ricerche microscopiche sul Sistema nervoso degli insetti, Bizzoni, Pavia 1894.
  • Ricerche anatomo-comparative sulla minuta innervazione degli organi trofici nei cranioti inferiori, Rosenberg e Sellier, Torino 1898
  • La limnologia del Lario in relazione al ripopolamento delle acque ed alla pesca, Luzzatti, Roma 1924.
  • La Fioritura delle acque sul Lario, s.e., Milano 1925.
  • Lezioni di anatomia comparata, Mariani, Milano 1927.
  • Biologia dei coregoni nei laghi italiani, Ist. Editoriale Scientifico, Milano 1930.
  • Zoologia e anatomia comparata, 2 voll., Bruni-Martelli, Pavia 1931-1935

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Dröscher, Ariane. «MONTI, Cesarina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 21 juny 2021].
  2. Veu online de l'Enciclopèdia Italiana (1934).
  3. Sobre aquest vessant, allèn als textos citats amunt, vegeu també M.R.S. Creese, Ladies en the Laboratory 2.
  4. «Monti Stella Cesarina (Rina)» (en italià). Scienza a due voci. [Consulta: 21 juny 2021].
  5. Tals recerques van ser objecte d'una memòria llegida en el 1892 al Reale Istituto lombardo di scienze e lettere: la primera presentada per una dona en aquell institut (vegeu-ne a propòsit l'article La conferrenza della signorina Munti al R. Istituto Lombardo, en "Il Progresso (Patria italiana) Giornale della città e provincia di Pavia", 28 març 1892.
  6. La denominazione è stata ratificata nel 1997 dal Comitato per i nomi geografici antartici, come documentato dal Programma nazionale di ricerche in Antartide [1]

Bibliografia

[modifica]
  • B. Danesi, Rina Monti Stella, in Rina, Rebecca e le altre. Voci femminili nell'Italia unita, Edizioni ETS, Pisa 2012, pp. 66–79.
  • A. Dröscher, Monti Stella Cesarina, in Scienza a due voci. Le donne nella scienza italiana dal Settecento al Novecento, dizionario biografico delle "scienziate" italiane dell'Università di Bologna.
  • R. Farina (a cura di), Dizionario biografico delle donne lombarde, Baldini&Castoldi, Milano 1995, pp. 755–757, s.v. "Monti Cesarina in Stella".
  • L. Pirocchi, Rina Monti. In memoriam, in «Atti della Societa italiana di scienze naturali», 1937, vol. 76, pp. 56–68.
  • S. Ranzi, Ricordo di Rina Monti Stella nel cinquantenario della sua scomparsa, in «Rendiconti dell'Istituto lombardo - Accademia di scienze e lettere», 1987, vol. 121, pp. 174–182.

Enllaços externs

[modifica]