Usuària:Mercè Piqueras/proves/Carmen Schrader

Carmen Schrader

Carmen Schrader Angerstein (en casar-se va canviar el seu nom original, Waltraud, pel de Carmen) (Grethem, Baixa Saxònia, 14 de febrer de 1913 - Còrdova, 27 de febrer de 2012) va ser una ciutadana hispano-germànica que l'organització Iad va-Xem va reconéixer, juntament amb el seu marit, José Ruiz Santaella, Justa entre les Nacions per haver protegit i salvat la vida a tres dones jueves.

El 1934, la jove Waltraud Schrader va conèixer el qui seria el seu marit, José Ruiz Santaella (1904-1997), que aleshores era estudiant d'enginyeria agrícola a la Universitat Martí Luter de HalleWittenberg. Waltraud era protestant i, en casar-se amb un catòlic, el 1936, va canviar el seu nom 'Waltraud' per 'Carmen'. I el nuvi, per poder casar-se a l'Alemanya nazi, va haver de demanar un certificat a la seva parròquia d'Espanya (era de Baena) que assegurés que no tenia sang jueva.

Després de viure uns anys a Espanya, Ruiz Santaella va guanyar per concurs la plaça d'agregat d'agricultura a l'ambaixada espanyola a Berlín i el 1942 van tornar Alemanya. La parella tenia aleshores tres filles --Carmen, Victoria i Margarita i Carmen estava embarassada del quart fill --José Maríal. Els primer mesos residien en el centre de Berlín, però després es van traslladar a la casa d'hostes d'un finca d'uns nobles alemanys, a Diedesdorf, prop de Berlín. Allà van acollir Gertrude Neumann, una dona jueva que havia salvat la vida en saltar del camió que la duia a un camp d'extermini. Des de la primavera de 1943 vivia clandestinament i, ocultant que era jueva, prestava serveis com a costurera per a la família. Quan els va confessar que era jueva, li van oferir tenir-la com a treballadora fixa i anar a viure amb la família a Diedesdorf. Ella els va recomanar Ruth Arndt, una infermera pediàtrica filla d'un metge reconegut, també jueva i , perquè tingués cura de la mainada. L'abril de 1944, Ruth Ardnt es va entrevistar amb el diplomàtic espanyol en el vestíbul d'un hotel de Berlín i una setmana més tard Ruiz Santaella va recollir-la amb el seu cotxe oficial per dur-la a Diedesdorf per treballar per a la família. El maig del mateix any, la mare de Ruth, Lina Ardnt també va entrar a treballar, com a cuinera, per a la família Ruiz Santaella-Schrader, mentre que el seu marit, el Dr. Arthur Ardnt, viu amagat en el sòtan d'una antiga pacient seva; i Ruiz Santaella, sempre que li és possible, li duu personalment aliments. Per evitar sospites, Ruth i la seva mare van ocultar els seus noms reals i el parentiu que hi havia entre elles; a la mare l'anomenaren "Frau Lieschen Werner" i a la filla, Ruth Neu i entre elles es parlaven de vostè. A més de la protecció de la família, les tres dones rebien el sou corresponent per la seva feina i durant les vacances d'estiu van acompanyar la família a la seva estada a les muntanyes de Harz.

El setembre de 1944, per recomanació de l'ambaixada espanyola, la família Ruiz Santaella-Schrader va traslladar-se a Suïssa, on Ruiz Santaella va ser destinat a legació espanyola a Berna. Mentre va durar la guerra, van seguir ocupant-se de la família Ardnt, enviant-los paquets de roba i aliments a través d'un funcionari de l'ambaixada espanyola. La relació va mantenir-se també després de la guerra. El setembre de 1945, Ruth es casa amb Bruno Gumpel , a qui havia conegut els anys de la clandestinitat a Berlín i el maig de 1946 emigren als Estats Units i s'instal·len a Queens (Nova York), amb el primer vaixell de refugiats jueus que salpa d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. També el 1946, el mes de desembre, Lina Ardnt i el seu marit emigren als Estats Units. Segons va declarar Margarita Ruiz Schrader, filla de Carmen, la seva mare i Ruth mai van perdre el contacte per correu. Ruth i el seu marit van visitar la família Ruiz-Schrader el 1971 i el 1986. I el 2009 Ruth i Margarita Ruiz Schrader, una de les nenes de les quals va tenir cura seixanta-cinc anys abans, es retroben de nou a Berlín.

Després d'estar-se dos anys a Suïssa, on van néixer els altres tres fills de la família --Juan, Teresa i Magdalena-- José Ruiz Santaella va ser destinat a l'ambaixada espanyols als Països Baixos, on van viure fins a 1955. De tornada a Espanya, van viure a Còrdova, on José Ruiz va fundar l'Estació dels Grans Regadius de Còrdova, que dirigeix fins a 1970 i compagina amb la direcció de l'Escola Tècnica d'Enginyers Agrònoms de Còrdova. El matrimoni va tenir set fills i tretze nets. Carmen va morir el 27 de febrer de 2012, als noranta-nou anys. El seu marit havia mort quinze anys abans, l'1 de gener de 1997.

Justa entre les Nacions

Gràcies als testimonis de Ruth i Bruno Gumpel el novembre de 1987 la Comissió d'Homenatge als Justos entre les Nacions obre diversos expedients, entre els quals hi ha el de la família Ruiz Santaella-Schrader. El 13 d'octubre de 1988 són reconeguts com a Justos entre les Nacions, tot i que no serà fins al 20 de juny de 1991 quan rebran el diploma i la medalla acreditativa de mans de l'ambaixador d'Israel a Madrid. Posteriorment van ser convidats a viatjar a Israel per plantar un arbre en el Jardí dels Justos, però la situació conflictiva que vivia Israel desaconsella el viatge. Van ser la filla Teresa i una neta les que hi van anar el 1999 i van plantar una olivera de Baena (Córdova), on ahvia anscut el seu pare. També aleshores es va fer la inscripció dels noms de la parella en el Mur d¡Honor del Museu de l'Holocaust de Jerusalem.

Enllaços externs

Carmen Schrader, the Spanish "Schindler", dies (en anglès), vídeo.

Localización de los miembros del Servicio Exterior en la Europa del Holocausto. Fotos de la família amb Ruth Arndt i del lliurament de la medalla Iad va-Xem en reconeixement com a Justos entre les Nacions (p. 18).