Vés al contingut

Usuària:Paularodrical/Elisabeth Kulmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPaularodrical/Elisabeth Kulmann
Biografia
Retrat d'Elisabeth Kulmann, després d'un bust per Paolo Catozzi

Elisabeth Kulmann (rus: Елисавета Борисовна Кульман/Jelissaweta Borissowna Kulman (17 de juliol [C.J. {{{3}}}] de 1808 [O.S. 7]  - 1 de desembre [C.J. {{{3}}}] de 1825) era una traductora i poeta russa.

Biografia

[modifica]

Va néixer en l'Imperi rus en una gran família. Filla de Boris Fedorovich, i Mary (Rosenberg) Kulmann, d'origen alemany. Pare, un col·legiat i capità retirat, va morir d'hora. Van viure a Vasilyevsky Illa a St. Petersburg. Com a nena, va mostrar habilitats filològiques fenomenals, aprenent llengües antigues i modernes sota la direcció de Karl Grosgeynrikh.

Fluent dins 11 llengües, va escriure per damunt 1,000 poemes abans de la seva mort a edat 17. Robert Schumann va considerar el seu un wunderkind i posar alguns dels seus poemes a música incloent-hi "Mailied" ["Cançó de maig"] i "Un den Abendstern" ["A l'Estrella de Vespre"].[1]

Va ser enterrada en el Smolensky Cementiri en St. Petersburg, amb un monument fet per Alexander Triscorni (escultura de marbre d'una noia en un llit de roses). En el monument hi ha inscripcions tallades en diverses llengües, incloent el llatí: "Prima Russicarum operam dedit idiomati graeco, undecim novit linguas, loquebatur octo, quamquam puella poetria eminens" (La primera noia jove russa, que va saber la llengua grega i altres onze llengües, parlat dins vuit, i va ser una poeta excel·lent).[2]

En el 1930s va ser moguda per les autoritats de Bolxevics a Lazarevsky Semetery en Alexander Nevsky Lavra.

Referències

[modifica]
  1. «Germans from Russia Heritage Collection». [Consulta: 4 juliol 2017].
  2. «Elisabeth Kulmann - Kurzbiographie». [Consulta: 4 juliol 2017].

Elisabeth Kulmann feines

[modifica]
  • Kulmann Elisabeth. Sämmtliche Gedichte — S.-Pb., 1835. — 200 S.
  • Kulmann E. Saggi poetici. — S.-Pietroburgo, 1839. — XXIII, 191 S.
  • Kulmann Elisabeth. Sämmtliche Gedichte — Leipzig, 1844. — 132; 288 S.
  • Kulmann E. Saggi Poetici di Elisabetta Kulmann. — Milano, 1845, 1846, 1847.
  • Kulmann Elisabeth. Sämmtliche Dichtungen — Frankfurt sóc Principal, 1851. — CXXXIII, 670 S.; 1857. — CXXVIII, 724 S.
  • Kulmann E. Dichtungen. Ausgewahlt und mit einer Einleitung versehen von Franz Miltner. — Heidelberg, 1875. — XXII, 145 S.
  • Kulmann E. Mond, meiner Seele Liebling: e.Ausw. ihrer Gedichte. — Heidelberg, 1981.

Feines musicals en Kulmann versos

[modifica]
  • Schumann R. Mädchenlieder von Elisabeth Kulmann für 2 Sopran-St. jder Sopran u. Alt mit Begleitung des Pianoforte. Op. 103. — Leipzig: Fr. Kistner, [1851]. — 11 S.
  • Schumann R. Sieben Lieder von Elisabeth Kulmann zur Erinnerung un dau Dichterin für eine Singstimme mit Begleitung des Pianoforte componirt von Roba. Schumann. Op.104. — Leipzig: Fr. Kistner, [1851]. — 18 S.

Lectura més llunyana

[modifica]
  • Münnich. Elisabeth Kulmann. Eine biographische Skizze. — Nürnberg, 1842.
  • Karl Friedrich von Großheinrich: Elisabeth Kulmann und ihre Gedichte dins: Sämmtliche Gedichte von Elisabeth Kulmann, herausgegeben von K. F. von Großheinrich. Fünfte vollständige Ausgabe. Leipzig: Wigand 1847.
  • Lamprecht E. Elisabeth Kulmann. Biograph. Skizze. Mit Proben aus d. Gedichten. — Zwickau, 1867. — 76 S.
  • Thompson E. Elisabeth Kulmann. — St. Petersburg, 1910. — 34 S.
  • Gramlich Jo. Auf den Spuren eines Engels: Zum 175. Todestag der deutsch-russischen Dichterin Elisabeth Kulmann // Volk auf dem Weg: Verbandszeitung der Landsmannschaft der Deutschen aus Rußterra (Stuttgart). — 2000. — Nr 8/9. — S. 42-45.
  • Hansburg G. Aufsätze über Poetess Elisabeth Kulmann // Russland-Deutsche Zeitgeschichte unter Monarchie und Diktatur. — Bd. 4. — Fusgabe 2004/2005 / Hrsg. Un. Bosch. — Nürnberg, München, Grußburgwedel, 2005. — S. 76—127. ISBN 3-9809613-2-X .
  • Zhatkin D., Milotaeva O. E.B. Kulman Feina Creativa en el Context de la Història de Literatura russa i Traducció Poètica russa // Revista mediterrània de Ciències Socials. – Vol 6. – №3. – Maig 2015. – P. 139-146.

Enllaços externs

[modifica]