Usuària:Pgamero/proves

Escola Pública Anselm Clavé

Dades bàsiques

Tipus entitat L'escola pública Anselm Clavé és un edifici escolar situat al carrer Escoles 1 entre el carrer Afores i el carrer del Sol del municipi de Ripollet (Barcelona).

Web http://www.escolaclave.cat

Edifici L'edifici de l'escola Anselm Clavé ha tingut quatre etapes constructives. El primer edifici, que dona al carrer del Sol, va ser projectat i construït entre 1912 i 1914 per encàrrec a l'arquitecte Eduard M.Balcells, deixeble de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch i autor, entre d'altres de can Masachs, edifici on s'ubica l'actual ajuntament.

En la segona etapa, Joan B.Serra de Martínez va construir l'edifici de nenes, a l'altra banda del pati.

A la tercera, Josep M.Martín Ponchon va ampliar els dos edificis, amb l'aixecament de diverses plantes, però respectant la primera construcció. La darrera fase constructiva la va dur a terme Jordi Fortuny als anys 80 i 90 amb la construcció i posterior ampliació del parvulari.

Història

L'escola Anselm Clavé va ser la primera escola pública de Ripollet. Al 1914 es va fundar l’escola coneguda aleshores per ‘Els Nacionals’, més endavant va rebre el nom de Cristo Rey i més tard va ser batejada amb el nom actual d’escola Anselm Clavé, en referència a Josep Anselm Clavé i Camps.

Durant la II República va acollir el mètode de Célestin Freinet que, conegut com el mestre “que va deixar somniar als nens”, proposava una escolaritat popular i de qualitat per a tothom. “La vida del nen, les seves necessitats, les seves possibilitats, són la base del nostre mètode d´educació popular”. És en aquestes arrels que el Clavé es vol mantenir, essent escola d’acollida per a tots els nens i nenes, de manera inclusiva i amb igualtat d´oportunitats per a tots.

Els mestres i el sistema pedagògic La llista de mestres que han contribuït i contribueixen a la formació dels nens i nenes d'aquesta escola centenària és molt extensa. Tot i això, val la pena esmentar alguns dels mestres que van exercir en els primers anys de l´Escola Nacional de Nens i Nenes ja que van permetre una millora educativa basada en nous sistemes pedagògics.

El 1907 el mestre Francisco de Paula Comenges va lluitar àrduament per tal d'aconseguir una escola digna al municipi de Ripollet. Va ser gràcies a la seva participació activa i als seus esforços que es va aconseguir la construcció de l'edifici.

Al prinicipi només hi havia dos mestres: Gonçal Bonilla i Teresa Vila Arrufat. Tots dos eran coneguts popularment com “els mestres” per la seva dedicació i pel vincle emocional amb l'alumnat.

Bonilla creà un mètode d'aprenentatge de lectura i escriptura per a l'alumnat més petit, molt útil en unes aules tan massificades.(2) L'entitat C.R.A.C. va personificar la seva imatge en uns gegantons de Ripollet, Gonçal i Teresa, i així van voler retre honor a la tasca que van desenvolupar en el nostre poble i fer que el seu llegat resti en la història de Ripollet. (3)

http://webs.gegants.cat/ripollet/els-nostres-gegants/

Gonçal Bonilla i Teresa Vila van ser dels primers mestres d'aquesta escola, que avui dia son recordats amb les figures dels Gegants de Ripollet de la colla gegantera local.

Posteriorment el nombre de mestres de l'escola va incrementar-se. Així, durant el curs del 1928 al 1929 ens trobem amb Josep Maria Brull i Encarnació Braut. Val a dir que el triomf franquista va suposar la pèrdua del títol de magistreria Josep María Brull i que va ser apartat de l'escola pública. A partir dels anys 40, el matrimoni va crear l'escola privada Ave María.

A partir del 1934 es va aplicar el sistema pedagògic Freinet de la mà de Josep Pallerola i Sámara vicente. Aquest nou mètode es basava en la responsabilitat, la participació activa i l'experimentació dels alumnes. Els seus projectes van ser cabdals en l'escola pública ripolletenca i, entre ells, és imprescindible destacar la creació de la revista Sempre Avant,editada i pulicada pels alumnes de l'Escola La Nacional. Aquesta revista va ser el reflex dels esforços en l'àmbit de l'educació que es van portar a terme durant la república. A partir del 1936 també s'implantà el sistema escolar del CENU (Consell Escola Nova Unificada) fruit del moment revolucionari que es va viure.

Malauradament, a partir de la Guerra Civil i durant tota la postguerra, la inversió en educació es va reduir en més del 90% i Ripollet va patir una forta repressió de la llengua catalana i dels membres del professorat, entre els quals destaquen l'empresonament de Josep Pallerola i Roca i Sámara Vicente, i la depuració de Joan Rolà Cabanach i de Josep Maria Brull.

Història, política i educació han estat estretament lligades. I fets com la industrialització, la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura, la transició o la consolidació de la democràcia es visualitzen clarament en el món de l'ensenyament i en la història de l'Escola Anselm Clavé.(1)

Referències

Categoria:Ripollet