Usuària:RosaMPG/proves/Gladys Bentley
En un article escrit per ella mateixa a la revista Ebony[1], Bentley va declarar que la seva mare no volia tenir una filla i que, inicialment, la va refusar i se'n va fer càrrec la seva àvia. Sempre es va sentir diferent. De fet, els seus pares van voler dur-la al metge i, finalment, va marxar de casa als 16 anys directa a Harlem, Nova York. En una època en que aquest barri era un bon refugi per als afroamericans.
Arran d'una feina en que demanaven un pianista home va començar a vestir-se com a tal. Ràpidament va crèixer la seva fama i va començar a guanyar força diners. Actuava també amb el nom de Barbara "Bobbie" Minton. Va viatjar pel seu país i als seus espectacles van assistir-hi moltes celebritats del moment, com Cesar Romero, Hugh Hebert, Cary Grant i Barbara Stanwyck.
Era una artista de gran talent, al piano, cantant, canviant les lletres de les cançons de moda per altres lletres més suggerents. Eren, les seves, unes actuacions entretingudes, còmiques i picants. Tenia una veu forta i un estil vocal profund i potent, sent capaç de fer diversos sons i imitacions, amb una increible energia musical. Va enregistrar diversos discos però no assoliren l'èxit de les seves actuacions en directe, molt més autèntiques i agosarades.
Un cop Harlem entrà en decadència va marxar a Califòrnia, on va fer diverses actuacions, però mai amb l'èxit anterior. Va ser perseguida i detinguda en diverses ocasions per actuar vestida d'home.
A l'article al qual fèiem referència va declarar que s'havia casat amb un home, Charles Roberts, cuiner a Los Angeles. Aquest matrimoni va durar molt poc temps. El suposat marit va negar més tard que aquest matrimoni s'hagués produit.
A banda del seu talent musical i èxit, Bentley és una significativa i inspiradora figura per a la comunitat queer i per als afroamericants. Va ser una figura destacable i revolucionària. Va ser motiu d'inspiració per a personatges de ficció.
- ↑ Bentley, Gladys «I Am a Woman Again». Ebony: 94, 8-1952.