Usuària:Sitaberta/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Sitaberta. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Escola Catalana de Tapís
[modifica]
Context
[modifica]Catalunya, tot i no tenir un passat tapisser equiparable al d’Espanya o França, al segle xx es va situar a la primera línia del tapís internacional. Als anys 60 i 70, Sant Cugat i Barcelona, esdevingueren focus d’innovació en matèria de tapís a Europa, conjuntament amb altres centres de França, Polònia o l’antiga Iugoslàvia. Tots aquests focus varen posar la llavor d’una nova concepció del tapís més adequada al seu temps i societat.[1]
La Casa Aymat va ser motor directe i indirecte de tot aquest moviment tèxtil, primer amb Tomàs Aymat i després amb Miquel Samaranch i l’Escola Catalana de Tapís. D’aquí van sorgir artistes tapissers tan importants com Josep Grau-Garriga o Josep Royo. Primeres figures del món artístic com Joan Miró, Pablo Picasso o Antoni Tàpies entre d’altres, van introduir-se al món de l’art del tapís a través de la proposta de la fàbrica Aymat[2]. Emmarcat dins el corrent i l’ideari noucentista, Tomàs Aymat va ser un artista reconegut i respectat per tot l’ambient artístic català. Alhora, i com a empresari i artista de la primera meitat del segle XX, Aymat va ser pioner en situar l’art tèxtil català a l’alçada dels més importants del món.
Quan, el 1955, la fàbrica canvia de propietat, l’ambient artístic de Catalunya està en plena ebullició. Amb la idea de generar una renovació tècnica i artística del tapís, Grau Garriga coneix Jean Lurçat a França, i s’engega així l’Escola Catalana del Tapís, que formularà solucions que la faran singular. Del 1955 al 1981 es fan 217 tapissos de 40 autors diferents, entre ells, Josep Grau-Garriga, Picasso, Miró, Jean Lurçat, Josep Guinovart, Ràfols-Casamada, Tharrats i grans teixidors i creadors com Josep Royo).
Josep Royo el 1970 va teixir l’únic tapís de Miró realitzat a Sant Cugat, anomenat “Tarragona”. La relació establerta a la Casa Aymat entre Miró i Royo, portà aquest darrer a deixar la manufactura per endegar conjuntament amb Miró un projecte de realització de tapissos, en què el geni del pintor i el talent i perfecció tècnica de Royo van donar magnífics resultats.
Del tapís a l'art tèxtil
[modifica]Gràcies als esforços de Jean Lurçat i Pierre Pauli, les biennals de Lausana es varen convertir en el referent internacional de l’evolució del tapís: del tapís mural a les experiències volumètriques, de la tècnica tradicional a les instal·lacions. Tota aquesta evolució es va poder observar en un lapse de temps molt curt. Partint del tapís pla, i de la seva evolució i experimentació, una sèrie d’artistes, varen protagonitzar en paral·lel noves vies d’innovació en l’art del tapís. Obres molt experimentals, defugint els formalismes i rigidesa tècnica, cercant noves vies d’expressió, i fins i tot defugint del terme “tapís” per reivindicar la denominació art tèxtil. Es tracta d’artistes com Aurèlia Muñoz, Maria Teresa Codina o, en l’àmbit d’Europa, la polonesa Magdalena Abakanowicz, entre d'altres.
- ↑ Tríptic museu del tapís contemporani, pàg. https://www.visitsantcugat.cat/wp-content/uploads/2017/03/aymat_triptic_ca_low.pdf.
- ↑ Museu del Tapís Contemporani Sant Cugat.