Vés al contingut

Usuària:Sitaberta/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Escola Catalana de Tapís

[modifica]


Context

[modifica]

Catalunya, tot i no tenir un passat tapisser equiparable al d’Espanya o França, al segle xx es va situar a la primera línia del tapís internacional. Als anys 60 i 70, Sant Cugat i Barcelona, esdevingueren focus d’innovació en matèria de tapís a Europa, conjuntament amb altres centres de França, Polònia o l’antiga Iugoslàvia. Tots aquests focus varen posar la llavor d’una nova concepció del tapís més adequada al seu temps i societat.[1]

La Casa Aymat va ser motor directe i indirecte de tot aquest moviment tèxtil, primer amb Tomàs Aymat i després amb Miquel Samaranch i l’Escola Catalana de Tapís. D’aquí van sorgir artistes tapissers tan importants com Josep Grau-Garriga o Josep Royo. Primeres figures del món artístic com Joan Miró, Pablo Picasso o Antoni Tàpies entre d’altres, van introduir-se al món de l’art del tapís a través de la proposta de la fàbrica Aymat[2]. Emmarcat dins el corrent i l’ideari noucentista, Tomàs Aymat va ser un artista reconegut i respectat per tot l’ambient artístic català. Alhora, i com a empresari i artista de la primera meitat del segle XX, Aymat va ser pioner en situar l’art tèxtil català a l’alçada dels més importants del món.

Quan, el 1955, la fàbrica canvia de propietat, l’ambient artístic de Catalunya està en plena ebullició. Amb la idea de generar una renovació tècnica i artística del tapís, Grau Garriga coneix Jean Lurçat a França, i s’engega així l’Escola Catalana del Tapís, que formularà solucions que la faran singular. Del 1955 al 1981 es fan 217 tapissos de 40 autors diferents, entre ells, Josep Grau-Garriga, Picasso, Miró, Jean Lurçat, Josep Guinovart, Ràfols-Casamada, Tharrats i grans teixidors i creadors com Josep Royo).

Josep Royo el 1970 va teixir l’únic tapís de Miró realitzat a Sant Cugat, anomenat “Tarragona”. La relació establerta a la Casa Aymat entre Miró i Royo, portà aquest darrer a deixar la manufactura per endegar conjuntament amb Miró un projecte de realització de tapissos, en què el geni del pintor i el talent i perfecció tècnica de Royo van donar magnífics resultats.

Del tapís a l'art tèxtil

[modifica]

Gràcies als esforços de Jean Lurçat i Pierre Pauli, les biennals de Lausana es varen convertir en el referent internacional de l’evolució del tapís: del tapís mural a les experiències volumètriques, de la tècnica tradicional a les instal·lacions. Tota aquesta evolució es va poder observar en un lapse de temps molt curt. Partint del tapís pla, i de la seva evolució i experimentació, una sèrie d’artistes, varen protagonitzar en paral·lel noves vies d’innovació en l’art del tapís. Obres molt experimentals, defugint els formalismes i rigidesa tècnica, cercant noves vies d’expressió, i fins i tot defugint del terme “tapís” per reivindicar la denominació art tèxtil. Es tracta d’artistes com Aurèlia Muñoz, Maria Teresa Codina o, en l’àmbit d’Europa, la polonesa Magdalena Abakanowicz, entre d'altres.

  1. Tríptic museu del tapís contemporani, pàg. https://www.visitsantcugat.cat/wp-content/uploads/2017/03/aymat_triptic_ca_low.pdf.
  2. Museu del Tapís Contemporani Sant Cugat.