Usuària:Ster58/Ueno Chizuko
Ueno Chizuko | |
---|---|
[[Categoria:Filòsofs japonesos]] [[Categoria:Sociòlegs]] [[Categoria:Feministes asiàtics]] [[Categoria:Universitats]] [[Categoria:Professors al Japó]] | |
Ueno Chizuko (上野 千鶴子, Ueno Chizuko (上野 千鶴子, Ueno Chizuko) (上野 千鶴子 , Ueno Chizuko?)) (, 12 de juliol de 1948, Kanazawa, Ishikawa) és una filòsofa, sociòloga, professora i feminista japonesa.[1][2][3]
Vida
[modifica]Ueno va ser criada en un ambient cristià, alguna cosa molt inusual a Japó, ja que només l'1% de la població japonesa és cristiana. El seu pare "un complet sexista" segons va declarar en una entrevista amb El Temps de Japó, tenia expectatives baixes de Ueno, i gràcies a això li va donar "permís" de "fer el que volgués", ella va decidir estudiar sociologia a la Universitat de Kyoto, on va participar en les protestes estudiantils de 1960 de la Federació Japonesa d'Associacions Estudiantils (Zengakuren).[4]
Carrera
[modifica]De 1979 a 1989 va ser professora associada a la Universitat Heian Jogakuin. De 1989 a 1994, professora en el Departament d'Humanitats a la Universitat de Kyoto Seika. De 1982 a 1984 va ser becària a Estats Units, i de 1996 a 1997 convidada de la Universitat de Columbia.[2] El 1993 va rebre una invitació de la Universitat de Tòquio.[4]
Va ser professora convidada a la Universitat de Ritsumeikan i professora emèrita a la Universitat de Tòquio[5].
És directora de la Xarxa d'Acció de les Dones (WAN) a Japó.[6]
La seva línia de recerca inclou teoria feminista, sociologia familiar, i la història de les dones. Ha contribuït molt als estudis de gènere a Japó. Juga una funció central per crear el camp d'estudis de gènere en l'acadèmia japonesa.[4]
Ueno és una crítica incisiva del revisionisme de la postguerra i critica el blanqueamiento de la història japonesa, els intents de justificació dels seus colonialisme, les atrocitats en temps de guerra i el racisme abans i després de la Segona Guerra Mundial. En particular, va pugnar per la compensació de dones coreanes que van ser forçades a prostituir-se per l'Imperi Japonès.[4]
Ha influït a postmodernistes com Karatani Kojin, Akira Rostida, i Noriko Mizutani.[2][7]
Ueno Kizuko va visitar també El Col·legi de Mexico el 1993, i el resultat d'aquesta visita va ser la seva participació amb professores del Centre d'Estudis d'Àsia i d'Àfrica, Michiko Tanaka, Yoshie Awaihara, entre altres acadèmiques, i la publicació d'un llibre titulat Veus de les dones japoneses.[8] La importància d'aquesta compilació, es va donar a propòsit perquè es va tractar el tema del feminisme a el Japó en llengua espanyola. Una compilació valuosa per al moment i àdhuc ara, ja que es va aconseguir reunir a un grup especialista. Cristina Palomar, qui ressenya el seminari que es va obrir en aquest any, diu de Ueno: “…Chizuko Ueno, principal motor d'aquesta antologia, va dictar una conferència en la qual va exposar el context, els criteris i l'estructura d'aquesta obra sobre el pensament feminista en el Japó”.[9]
Publicacions
[modifica]- The Modern Family in Japan: Its Rise and Fall. Victoria, Austràlia: Trans Pacific Press. 2009. [[Special:BookSources/9781876843625|ISBN 978-1876843625.]] (publicat primer en japonès el 1994)
- The Politics of Memory: Nation, Individual and Self. History & Memory. (trducido del japonès per Jordan Sand)
- Nationalism and Gender. Victoria, Austràlia: Trans Pacific Press. 2004. [[Special:BookSources/9781876843595|ISBN 978-1876843595.]]
- Pertany al consell editorial de la Journal of Women, Politics & Policy.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Feminismo en Japón - Parte 1» (en en-us). , 04-09-2013 [Consulta: 28 novembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Debate Feminista».
- ↑ «Holding back half the nation». , 29-03-2014. 29 Marcha 2014.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Speaking up for her sex». , 05-03-2006.
- ↑ https://www.r-gscefs.jp/en/?p=252
- ↑ «Ueno Chizuko» (en castellà). 12/30/2013.
- ↑ [1] (en). https://books.google.es/books?id=8Qv1FdYkhQsC&redir_esc=y. ISBN 9780520914681.
- ↑ [2]. ISBN 9681209281. OCLC 760688362.
- ↑ «Feministas Japonesas Feminismo Estudios de género» (en castellà). [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ https://www.tandfonline.com/action/journalInformation?show=editorialBoard&journalCode=wwap20&.