Vés al contingut

Usuària:Tiputini/Eva Klein

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Eva Klein, nascuda com Eva Fischer, (Budapest, 22 de gener de 1925) és una científica hongarosueca que ha treballat a l'Institut Karolinska des que va deixar Hongria el 1947. [1] Es considerada fundadora de la investigació sobre immunologia del càncer.

De jove les seves opcions d'estudi es van veure liitades a causa de la discriminació que va patir per ser jueva, i de fet va haver de viure amagada durant la darrera etapa de l'ocupació. És doctora en biologia i ha treballat en immunologia i virologia del càncer.

Als anys seixanta, va liderar el descobriment de cèl·lules mortals naturals [2] [3] i el desenvolupament de línies cel·lulars de limfoma de Burkitt. [4][5]

El 1975, l'Institut de Recerca del Càncer dels Estats Units va establir el premi William B. Coley a la investigació distingida en immunologia bàsica i tumoral. El premi inaugural va ser compartit per setze científics considerats "fundadors de la immunologia del càncer", entre els quals hi havia Eva Klein. [6] El seu premi va assenyalar els seus "descobriments d'antígens específics de tumor en el ratolí, a l'anàlisi immunològica més completa d'un càncer humà, el limfoma de Burkitt". [7]

Ha han seguint les pròpies línies d'investigació l així com treballant de prop amb el seu marit, George Klein ambdós estan considerat com a fundadors d'immunologia de càncer.[8]

Primers anys i educació

[modifica]

Eva Fischer va néixer el 22 de gener de 1925 a Budapest, Hongria, en una família jueva benestant. Va assistir a una escola privada i es va interessar per la ciència inspirada en la vida i l’obra de Marie Curie. En acabar els estudis secundaris. les seves opcions professionals es van veure limitades per la situació política, amb un empitjorament de l’antisemitisme i la persecució quan Alemanya va ocupar Hongria[1]

Fischer va assistir a l'escola de medicina de la Universitat de Budapest, i durant els anys 1944 i 1945 ella i diversos membres de la seva família van sobreviure amagats a l'Institut d'Histologia de la Universitat de Budapest. Els va ajudar János Szirmai, inclosa la falsificació de documents. Szirmai va ser guardonat com un dels Justos entre les Nacions per Yad Vashem. [9]

Eva va casar un altre estudiant mèdic George Klein, deixant Hongria per viure a Suècia el 1947. Va completar el seu grau mèdic al Karolinska Institut a Estocolm, el1955.

A més a més, Klein ha estat rebut graus honorífics de la Universitat de Nebraska (el 1993) i l'Ohio Universitat Estatal (el 2003).

Carrera

[modifica]

Klein es va convertir en professora ajudant a l'Institut Karolinska el 1948, i va aconseguir la seva plaça el 1979. [10] Va establir les seves pròpies àrees d’investigació a partir del 1948, animades per Torbjörn Caspersson, del Departament d’Investigació Cel·lular i Genètica de Karolinska, alhora que col·laborava estretament amb el seu marit al llarg de la seva carrera. [11]

Eva Klein ha publicat més de 500 articles i ha estat editora de la revista Seminars in Cancer Biology .[12]

Vida personal

[modifica]

Va treballar mentre estudiava els estudis de medicina a Estocolm. [13] Va tenir tres fills: el gran és matemàtic, seguit de dues filles, una de les quals és metgessa i l’altra dramaturga. Va defensar la seva tesi doctoral quan estava embarassada de vuit mesos amb el seu segon fill. Fins i tot amb ajuda en viu, gestionar la seva carrera científica i criar tres fills va ser una lluita. Ella ha dit que el seu marit no donava suport a la feina domèstica i la criança dels fills.

Després de la jubilació, Klein continua donant suport als estudiants i perseguint els seus interessos de recerca com a professora emèrita amb el seu propi grup de recerca. Un altre dels seus interessos és traduir poesia hongaresa al suec. [14] [15] Va fer una entrevista a la ràdio sueca el novembre del 2015, dient que continuar treballant la manté jove als 90 anys. [16]

Els Kleins van emprendre un ampli treball pioner, conjuntament i per separat, en immunologia del càncer i de quina manera el comportament maligne de les cèl·lules cancerígenes pot ser suprimit pels gens de les cèl·lules normals. [17]

Principals èxits i honors

[modifica]

Als anys seixanta, Eva Klein va desenvolupar línies cel·lulars a partir del limfoma de Burkitt que es continuen utilitzant. [18] [19]

Als anys setanta, els grups de recerca de Kleins investigaven si hi havia una interacció entre els limfòcits i la resposta antitumoral. [20] Eva va seguir una àrea que considerava crítica, mentre que altres no. Va supervisar conjuntament tres estudiants (Rolf Kiessling, Hugh Pross i Mikael Jondal) amb un altre professor (Hans Wigzell), cosa que va donar lloc al descobriment d’un tipus únic de limfòcits (glòbuls blancs) responsables de la citotoxicitat espontània: la capacitat de “matar” les cèl·lules tumorals. o cèl·lules infectades amb virus. [21] Klein les va anomenar " cèl·lules assassines naturals ". [20]

Klein ha tingut un interès de llarga data en la virologia i la immunologia, estudiant el paper del virus Epstein-Barr en el limfoma de Burkitt . [22]

Klein es va convertir en membre de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca el 1987 i de l' Acadèmia Hongaresa de Ciències el 1993. [23] El 2013 va ser escollida beca de l’ American Association for Cancer Research Academy. [24] [25]

El 2005, l'any dels vuitanta aniversaris de Kleins, els científics de l'Institut Karolinska van establir la Fundació Georg i Eva Klein, incloent una important donació de l'Institut de Recerca del Càncer. [26]

Klein va rebre la Medalla de Plata de Karolinska per a la Recerca Mèdica el 2010. [27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Hargittai, Magdolna. Women scientists : reflections, challenges, and breaking boundaries, 2015. ISBN 978-0-19-935999-8. 
  2. ↑ Kiessling, R.; Klein, Eva; Pross, H.; Wigzell, H. «„Natural”︁ killer cells in the mouse. II. Cytotoxic cells with specificity for mouse Moloney leukemia cells. Characteristics of the killer cell» (en anglès). European Journal of Immunology, 5, 2, 1975, pàg. 117–121. DOI: 10.1002/eji.1830050209. ISSN: 1521-4141.
  3. ↑ Nadkarni, J. S.; Nadkarni, J. J.; Clifford, P.; Manolov, G.; Fenyö, E. M. «Characteristics of new cell lines derived from Burkitt lymphomas». Cancer, 23, 1, 1-1969, pàg. 64–79. DOI: 10.1002/1097-0142(196901)23:1<64::aid-cncr2820230107>3.0.co;2-m. ISSN: 0008-543X. PMID: 4178827.
  4. ↑ «Cancer Immunology Research: 3 (2)» (en anglès). Cancer Immunology Research, 3, 2, 01-02-2015. ISSN: 2326-6066.
  5. ↑ Berri, Fatma; Haffar, Ghina; Lê, Vuong Ba; Sadewasser, Anne; Paki, Katharina «Annexin V incorporated into influenza virus particles inhibits gamma interferon signaling and promotes viral replication». Journal of Virology, 88, 19, 10-2014, pàg. 11215–11228. DOI: 10.1128/JVI.01405-14. ISSN: 1098-5514. PMC: 4178827. PMID: 25031344.
  6. ↑ «William B. Coley Award» (en anglès). [Consulta: 25 octubre 2021].
  7. ↑ Cancer Research, 36, 5, 5-1976 [Consulta: 5 desembre 2015].
  8. ↑ «William B. Coley Award». Cancer Research. Cancer Research Institute. [Consulta: 5 desembre 2015].
  9. ↑ «Righteous Among the Nations - Hungary, 2015». Yad Vashem. Yad Vashem. [Consulta: 5 desembre 2015].
  10. ↑ «Eva Klein celebrates her 90th Birthday at MTC». Karolinska Institute Department of Microbiology, Tumor and Cell Biology. Karolinska Institute. [Consulta: 5 desembre 2015].
  11. ↑ Jansen, Antje; Harenberg, Sabine; Grenda, Uwe; Elsing, Christoph «Risk factors for colonic diverticular bleeding: A Westernized community based hospital study». World Journal of Gastroenterology : WJG, 15, 4, 28-01-2009, pàg. 457–461. DOI: 10.3748/wjg.15.457. ISSN: 1007-9327. PMC: 2653367. PMID: 19152450.
  12. ↑ «Seminars in Cancer Biology | Journal | ScienceDirect.com by Elsevier» (en anglès americà). [Consulta: 25 octubre 2021].
  13. ↑ Klein, G.; Klein, E. «How one thing has led to another». Annual Review of Immunology, 7, 1989, pàg. 1–33. DOI: 10.1146/annurev.iy.07.040189.000245. ISSN: 0732-0582. PMID: 2653367.
  14. ↑ Klein, Eva. «Self-Portrait». Karolinska Institute, Eva Klein Group. Karolinska Institute. [Consulta: 5 desembre 2015].
  15. ↑ Klein, Eva. «Poetry: My translation of Hungarian poetry to Swedish.». Karolinska Institute. Karolinska Institute. [Consulta: 5 desembre 2015].
  16. ↑ Stockholm, P4 «Cancerforskaren Eva Klein, 90: Arbetet håller mig ung» (en suec). Sveriges Radio, 11-11-2015.
  17. ↑ Klein, G; Klein, E Annual Review of Immunology, 7, 1989, pàg. 1–33. DOI: 10.1146/annurev.iy.07.040189.000245. PMID: 2653367.
  18. ↑ Nadkarni, JS; Nadkarni, JJ; Clifford, P; Manolov, G; Fenyö, EM Cancer, 23, 1, 1-1969, pàg. 64–79. DOI: 10.1002/1097-0142(196901)23:1<64::aid-cncr2820230107>3.0.co;2-m. PMID: 4178827 [Consulta: free].
  19. ↑ Cancer Immunology Research, 3, 2, 2-2015 [Consulta: 5 desembre 2015].
  20. ↑ 20,0 20,1 Hargittai, Magdolna. Women Scientists: Reflections, Challenges, and Breaking Boundaries. Oxford University Press, 2015, p. 44–48. ISBN 978-0199359981. 
  21. ↑ Kiessling, R; Klein, E; Pross, H; Wigzell, H European Journal of Immunology, 5, 2, 2-1975, pàg. 117–21. DOI: 10.1002/eji.1830050209. PMID: 1086218.
  22. ↑ «Eva Klein Group». Karolinska Institute, Department of Microbiology, Tumor and Cell Biology. Karolinska Institute. [Consulta: 5 desembre 2015].
  23. ↑ «Curriculum Vitae - Eva Klein». Karolinska Institute. Karolinska Institute. [Consulta: 5 desembre 2015].
  24. ↑ «Eva Klein, MD, PhD | AACR | Fellows of the AACR» (en anglès). [Consulta: 25 octubre 2021].
  25. ↑ «Fellows of the AACR Academy». AACR. American Association for Cancer Research. [Consulta: 5 desembre 2015].
  26. ↑ «About the foundation: The Georg and Eva Klein Foundation». mtcexternal.ki.se.preview.binero.se. Karolinska Institute. [Consulta: 1r setembre 2021].
  27. ↑ «Jubileumsmedaljer». Karolinska Institute. Karolinska Institute. [Consulta: 5 desembre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuària:Tiputini/Eva_Klein&oldid=28495744»