Usuari:206.204.159.254/proves/Miquel Llabrés i Grimalt

Miquel Llabrés i Grimalt (Manacor, 15 de gener de 1930 - Palma, 27 de març de 1983) pintor i galerista mallorquí.

Sense cap tradició artística familiar, s'inicià al món de la pintura de manera autodidacta arran d'una malaltia que el mantingué en repòs una llarga temporada. Als 18 anys, exposà per primera vegada a la sala de la Caixa de Pensions i Estalvis de Manacor una col·lecció de natures mortes i paisatges de factura molt primerenca. Aquest mateix any, va ser reconegut amb la segona medalla del VII Saló de Tardor, de Palma. L'any següent, el 1949, viatjà a Barcelona on es matriculà a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i assistí a l'acadèmia Muxart. Abandonà ambdues a les acaballes del primer trimestre del curs, decidit a cercar el seu camí, segons la seva biògrafa Joana Maria Palou, "lluny d'ensenyaments reglats. Es manifesta així el que sembla ser una constant de Llabrés: l'individualisme, la voluntat de no adscriure's a cap grup o moviment, el control de la pròpia producció".

A aquesta primera època, és evident la influència de l'anomenada Escola de Pollença, formada bàsicament per seguidors d'Anglada Camarassa, i especialment de Ramon Nadal, de l'obra del qual se'n reconegué molt influenciat. A més de Nadal i del mateix Anglada Camarassa, amb el qual mantingué relació, se sentí atret per la pintura de l'argentí resident a Palma, Tito Cittadini. Més endavant, i sense abandonar del tot aquestes influències, anà definint el seu estil, producte de múltiples experiències per diversos indrets fora de Mallorca, especialment Eivissa, Castella i França. D'aquest país, visità i reflectí a la seva obra Bordeus i París. Així, segons Palou, "les influències mallorquines donen pas, de manera gens traumàtica, a d'altres d'externes, reconegudes per la crítica coetània en el repertori de Llabrés: Benjamín Palencia, Ortega Muñoz, Utrillo, entre d'altres. Llabrés mai no se n'amagà". En el decurs de la seva carrera, evolucionà cap a una interpretació pròpia del paisatge on abandona el detall per abstreure's a la recerca de transmetre sentiments. Segons pròpies declaracions al seu amic i escriptor, Miquel Pons, "m'interessa la pintura, no el tema. Tans sols no em sent paisatgista. El que en realitat cerc és donar qualitats als meus quadres".

El 1951 fa la seva primera exposició individual a Palma, al Cercle de Belles Arts, on aquell mateix any fou premiat amb la medalla de pintura del seu Saló de Tardor. A més de diverses exposicions individuals a Palma, Manacor i altres indrets de Mallorca, també ment a Barcelona (Club Comodín, 1954 - Sala d'Art Argós, 1955 - Sala Nonell, 1973), a Madrid (Salón Cano, 1965-1967-1971-1973-1975),