Vés al contingut

Usuari:37.223.134.174/proves/Conservatori Professional de Música de Badalona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Conservatori Profesional de Música de Badalona

[modifica]

El Conservatorio Profesional de Música de Badalona és un centre oficial de llarga trajectòria situat a la ciutat de Badalona, fundat com a tal l'any 1980 sobre les bases de l'Escola Municipal de Música de Badalona, que funcionava des de finals del segle XIX. En l'actualitat, la institució pública imparteix estudis de música de Grau Elemental i Mitjà de música en diverses especialitats, entre les quals cant, piano i pràcticament la totalitat dels instruments de corda i vent. Disposa també d'un departament de música antiga i de diferents formacions estables com dos Orquestres, dos corals, Banda Simfònica de Badalona i diversos grups de càmera i conjunts instrumentals. Diversos músics de prestigi tant en l'àmbit de la interpretació, de la composició i la teoria o la pedagogia musical hi han estudiat o impartit classes, entre els quals:

En l'actualitat el Conservatori compta amb 52 professors i més de 500 alumnes, i imparteix el grau mitjà de cant, piano i els de gairebé tots els instruments de corda i vent. I disposa també d'un departament de música antiga i de diferents formacions estables com dues Orquestres, dues corals i diversos grups de cambra i conjunts instrumentals

Historia[editar]

[modifica]

Des de l'última dècada del segle XIX funcionava a Badalona, als baixos del carrer del Carme n30, una escola de música, que el 1894 va ser autoritzada pel Consistori a utilitzar la paraula "municipal" a canvi de reservar unes places per a alumnes sense recursos econòmics. Alhora, el seu director, el mestre Agustí Salvans, es comprometia a no demanar cap mena de subvenció. Havien de passar 21 anys perquè, al 1915, l'Ajuntament acordés crear la primera Escola Municipal de Música i Solfeig. El nou centre comptà amb un pressupost inicial de 750 ptes. procedent d'una partida que li adjudicà la comissió de Foment del Consistori. El seu primer professor, i durant un temps l'únic, fou el mestre Eladi Costa que a més a més va ser-ne director uns quants anys, va començar ensenyant Solfeig, Piano, Violí i Viola a 33 alumnes.

Durant 18 anys l'escola va haver d'allotjar-se en diverses seus provisionals: el domicili del mestre Costa, l'antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis, un local del carrer Sant Miquel, el xalet de "Cal Xic de la fonda" -al carrer de la Mercè-, unes dependències del grup escolar Ventós i Mir i els locals de l'Orfeó Badaloní. El seu creixement feia necessari disposar d'un edifici propi, i així va ser des del 15 d'octubre del 1933, en que s'inaugurà el local del carrer Jaume Solà, la seva seu permanent durant 57 anys. Llavors el centre comptava amb uns 170 alumnes i set professors, que a més de les matèries ja esmentades, impartien classes de violoncel, harmònium i composició, i havia format ja el seu propi conjunt orquestral i un quartet de corda. A l'inici dels cinquanta era filial del Conservatori del Liceu de Barcelona i havia augmentat encara més el personal docent, l'alumnat i les activitats.

A partir del 1966 és fa càrrec de l'escola el mestre Pich Santasusana sota la direcció del qual es faran les darreres passes cap a la creació de l'actual Conservatori Professional. Al 1975 s'obté el permís perquè els alumnes s'examinin a la mateixa Escola de Badalona amb professors del Conservatori de Barcelona, el centre va creixent quantitava i qualitativament. Finalment el 1980 per Reial Decret del Ministeri d'Educació de 4 de desembre (BOE 12.1.81), i a petició de l'ajuntament de la ciutat, l'escola de Música de Badalona va adquirir categoria de Conservatori Professional no estatal i s'atorgà validesa oficial als seus ensenyaments. L'any 1981 el Conservatori comptava amb 10 professors i 120 alumnes es jubilà el mestre Pich Santasusana i es va fer càrrec de la direcció el Mestre Josep Soler, van arribar també nous professors de prestigi com Montserrat Torrent, Eulalia Solé, Jordi Cervelló, Josep Borràs i Jordi Albareda, l'any 1986 s'autoritza al Conservatori a impartir, també amb validesa oficial, el Grau Superior de Piano i Composició.

El Conservatori segueix creixent i l'octubre de 1990 es trasllada a l'edifici del carrer Pare Claret, n 2, que havia estat remodelat aquell any. Aquest immoble, que continua essent la seva seu avui dia, i que des de la seva construcció havia acollit diverses entitats, com l'antiga cooperativa "La Bienhechora", l'Escola Municipal d'Arts i oficis, l'Escola Elemental del Treball i un Institut d'Ensenyament Secundari, ja havia acollit provisionalment l'Escola Municipal de Música en el passat.

També al 1991 es creà l'escola de Música Moderna i Jazz, per tal d'ampliar l'oferta educativa musical de la ciutat, sota la direcció d'Enrique Soriano l'escola situada al carrer Germà Bernabé té un ràpid creixement i una gran acollida i actualment té 20 professors i més de 300 alumnes[1].

Referencias[editar]

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Conservatori Professional de Música de Badalona

  1. Administrator. «Història» (en anglès britànic). [Consulta: 26 març 2017].