Usuari:6nadine

Clement Greenberg

Clement Greenberg (16 de gener de 1909 - 7 de maig de 1994) va ser un influent críic d'art nord-americà molt relacionat amb el moviment abstracte als Estats Units. En particular, va promoure el moviment de l'expressionisme abstracte i va tindre relacions molt estretes amb el pintor Jackson Pollock.

Kitsch

Greenberg es va graduar a la Universitat de Syracuse de Nova York. Va destacar per primer cop com a crític d'art amb el seu assaig Avantguarda i Kitsch, publicat per primer cop al diari Partisan Review el 1939, aquest article va ser el resultat de la correspondència entre Dwight MacDonald i el propi Greenberg, i va ser un dels que va aportar retribucions més importants sobre el fenòmen del kitsch. En aquest article va afirmar que l'avantguarda i l'art modernista van ser un mitjà de resistir-se a la nivelació de la cultura produïda per la propaganda capitalista. Greenberg es va apropiar de la paraula alemanya 'kitsch' per descriure aquest consumisme, tot i que les seves connotacions han canviat des de llavors cap a una noció més afirmativa de materials de desfet de la cultura capitalista. L'art modern, com la filosofia, va explorar les condicions sota les quals experimentem i entenem el món.

El kitsch és, segons Greenberg, la cultura que es va crear al segle XX per als camperols alfabetitzats que van arribar a les ciutats amb la industrialització, una nova forma que està a mig camí entre la cultura de la ciutat i la cultura popular, una cultura succedània destinada a aquells que, "insensibles als valors de la cultura genuïna, estaven famolencs de distraccions que només algun tipus de cultura pot proporcionar". Greenberg va prendre el terme "kitsch" del llenguatge jiddisch (una barreja d'alemany, hebreu i altres llengües) emprada pels jueus centreeuropeus. El seu article va contribuir a popularitzar el terme més enllà d'aquests cercles.

Expressionisme abstracte

Als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, Greenberg va considerar que els millors artistes d'avantguarda estaven sorgint als Estats Units i no a Europa. Va defensar en particular a Jackson Pollock com el millor pintor de la seva generació, conmemorant els quadres de «pintura gestual» all over. A l'assaig del 1955 titulat «American-Type Painting», Greenberg va defensar l'obra dels expressionistes abstraces, entre ells Jackson Pollock, Willem de Kooning, Hans Hofmann, Barnett Newman, i Clyfford Still, com la següent etapa en l'art modern, dient que aquests pintors estaven avançant cap a un major èmfasi en la «planeitat» del pla pictòric. Greenberg va afirmar que aquest caràcter pla separava la seva obra dels antics mestres, els qui consideraven el caràcter pla del llenç com un obstace per la pintura. També defensà un mètode d'autocrítica que permetés que la pintura abstracta passés de ser paper pintat decroatiu a un autèntic art. Considerava que els Estats Units s'haven convertit en el guardià de l'«art avançat». Va lloar moviments similars que estaven tenint lloc a l'extranger i, després de l'èxit de l'exposició de Painters Eleven el 1956 amb els artistes abstractes nord-americans a la galeria Riverside de Nova York, va viatgar a Toronto a veure l'obra del grup el 1957. Va quedar particularment impressionat pel potencial de pintors com William Ronald i Jack Bush, i més tard va desenvolupar una amistad íntima amb aquest últim. Greenberg va veure en l'obra post-Painters Eleven de Bush una clara manifestació del canvi des de l'expressionisme abstrace fins la pintura dels camps de color i l'abstracció lírica, un canvi que ell havia reclamat en la major part dels seus escrits de l'època.

Rebtujà el Pop Art dels anys 1960, una tendència clarament influenciada per la cultura kitsch. La seva oposició a les teories post-modernes i als moviments socialment compromesos dins de l'art van dur-li a ser rebutjat per artistes i historiadors de l'art posteriors.

Abstracció postpictòrica o Nova abstracció

Amb el temps, Greenberg es va preocupar perquè alguns expressionistes abstractes havian quedat reduïts a un «conjunt de manierismes» i va buscar una nova sèrie d'artistes que van arribar a una certa puresa que revelés la veracitat del llenç, i els aspectes bidimensionals de l'espai («planeitat»). Greenberg va encunyar el terme «abstracció postpictòrica» per distinguir-los de l'expressionisme abstracte, o abstracció pictòrica. L'abstracció postpictòrica va reaccionar contra l'abstracció gestural i es va ramificar en dos grups, els pintors Hard-Edged com Ellsworth i Frank Stella, els quals van explorar les relacions entre formes i vores, i els pintors Color-Field com Helen Frankenthaler i Marris Louis, els quals van abocar la pintura diluïda en el llenç sense imprimació per explorar els aspectes de color pur i fluit.