Usuari:81.202.102.214/Psicologia cognitiva

{{Falten referències|data=pàgina d'usuari}} La psicologia cognitiva és la ciència que estudia els processos mentals o cognició, com a base del comportament. Això cobreix una àmplia gamma en els dominis de la investigació, examinant preguntes sobre els funcionaments dels diversos processos cognitius com són memòria, atenció, opinió, representació del coneixement, raonament i creativitat. La psicologia cognoscitiva és radicalment diferent als acostaments psicològics anteriors de dues maneres clau.

Descripció

Accepta l'ús del mètode científic i rebutja la introspecció com a mètodes vàlids d'investigacions. En estos, s'allunya dels mètodes utilitzats per Sigmund Freud i la psicoanàlisi. La psicologia cognitiva postula l'existència de la psicologia mental interna dels estats (per exemple, les creences, els desitjos i les motivacions). L'escola del pensament que representa est acostament es coneix com a cognitivisme.

La psicologia cognoscitiva és una de les addicions més recents a la investigació psicològica, i s'ha convertit en una àrea separada dins de la psicologia des dels anys 50 i 60 (encara que hi ha exemples del pensament cognoscitiu d'investigadors anteriors). El terme va vindre en ús amb la publicació del llibre La psicologia cognoscitiva, d'Ulrich Neisser, cap al 1968. Una de les figures més rellevants del cognitivisme ha sigut Donald Broadbent, que va ser el primer a proposar una visió cognitivista basant-se en la informàtica.

Esta és una manera del pensament i del raonament sobre processos mentals, considerant-los com el programari que funciona en la computadora que és el cervell. Les teories es referixen comunament a formes d'entrada, representació, còmput o procés, i les eixides. Esta manera de concebre processos mentals ha impregnat les teories psicològiques modernes, i no és infreqüent trobar teories cognoscitives dins de la psicologia social, personalitat i psicologia del desenvolupament; també és freqüent l'ús de teories cognoscitives dins de la psicologia comparativa que ha conduït molts estudis recents dins de la biologia i la cognició animal.

L'acostament del tractament de la informació al funcionament cognoscitiu està resultant ser molt interessant per als nous acostaments en psicologia, per exemple els sistemes dinàmics, i encarnació de la perspectiva. A causa de l'ús de metàfores i de la terminologia de còmput, la psicologia cognoscitiva podia beneficiar granment, fent prosperar la investigació dins de la intel·ligència artificial i d'altres àrees relacionades en els anys 60 i els anys 70, això contribuí d'una manera especialment significativa al seu desenvolupament. De fet, es convertí en un dels aspectes significatius del tema interdisciplinari de la ciència cogniscitiva, que procura integrar una gamma d'acostaments en la investigació sobre la ment i els processos mentals.

Model psicològic cognitiu

{{expert|data=pàgina d'usuari}} {{FR|data=pàgina d'usuari}} El model psicològic cognitiu és el model psicològic dels processos mentals, o cognició, com a base del comportament. Les seves teories tenen com a objectiu descriure el funcionaments dels processos cognitius, incloent memòria, atenció, opinió, representació del coneixement, raonament i creativitat.

Aquest model psicològic apareix als anys 50 a Alemanya tot i que es consolida a Anglaterra, degut a la seva posició econòmica i al seu nivell de desenvolupament tecnològic. Les teories del model cognitiu apareixen com a model oposat al conductisme, donant el que s'anomenà la "ciència cognitiva", que derivà en psicologia cognitiva.

Després de la Segona Guerra Mundial i l'aparició de l'ordinador, els estudiosos retornen a la ment de l'ésser humà com a nucli de les seves investigacions, és aleshores quan la psicologia conductivista, entrada en crisi, es queda parcialment obsoleta i sorgeix un nou punt de vista des d'on enfocar la psicologia i amb ella, la ment humana.

Objecte

Els autors que defensen aquest model fonamenten les seves teories en afirmacions no deterministes sobre la conducta humana, ja que els individus reben influències externes, que són l'objecte d'estudi del model, per tal d'establir una pauta de conductes si unes experiències hipotètiques són certes. Així, si aquestes influències es donen, el model podria predir l'actitud que tindrà l'individu.

Aquesta teoria, semblant a un experiment, no és res més que un símil amb la vida quotidiana de qualsevol ésser humà, ja que tots, abans d'actuar intentem predir quina serà la conseqüència de la nostra acció o si més no, si serà positiva o negativa per a nosaltres.

Aquest model defensa el valor dels processos cognitius en la vida de l'ésser humà. Els processos cognitius dóna nom a l'acció que fa el cervell per a processar i analitzar els estímuls externs, tota anàlisi té una conclusió i parlant del cervell aquesta conclusió emet una resposta a l'estímul copsat amb anterioritat. Com podem deduir aquest llarg procediment es fa amb segons o fins i tot menys temps.

Els prejudicis, sentiments, experiències personals, estereotips, objectius o qualsevol tipus de senyals que provoquin algun sentiment en el receptor d'aquests, ha de donar una resposta cognitiva, segons els defensors d'aquesta teoria. Per tant, i basant-nos en aquest model, estem constantment processant senyals que donen una resposta cognitiva i que sens dubte i a la llarga formen part de l'aprenentatge.

Val a dir, que no són els estímuls els que determinen la nostra conducta, sinó que és el processament en si (sentiments, visió de l'acció, etc.) el que determina la nostra resposta.

Llavors, el que aquest model psicològic revoluciona no és la teoria en si que proporciona, que com podem veure a grans trets aquesta base psicològica té coherència, sinó que en aplicar-la, al contrari que en la teoria conductista, l'ésser humà utilitza la memòria, intel·ligència, atenció i altres recursos.

Principis

El primer principi d'aquest model sorgeix d'un matemàtic, Turing, que compara la intel·ligència artificial amb la intel·ligència humana. Altres principis importants en el model cognitiu que intenten apropar la ment humana a un processador són, entre d'altres la teoria de la comunicació, on s'estableix que la ment humana té la capacitat d'enviar i rebre informació a través de canals. Aquí es veu molt bé el símil amb l'ordinador que predomina en aquest model.

La teoria del processament de la informació és un altre principi base d'aquest model, on s'argumenta que l'ésser humà és tipus de màquina que rep informació, la processar i actua d'acord amb aquesta.

Sigmund Freud postula que el comportament de l'ésser humà està guiat per dos instints bàsics: la vida i la mort; la vida se la relaciona amb l'instint sexual i de supervivència, en canvi, la mort amb l'autodestrucció i l'agressivitat. Aquests dos aspectes, mitjançant la canalització dels desitjos es mantenen en ordre de forma equilibrada. En canvi, segons Trait l'objecte d'estudi són les diferències de cada individu i com aquestes diferències els fa actuar d'una manera determinada i per què. Un exemple d'aquesta teoria són els estudis de sociabilitat o d'encert.

Teories

Una teoria proposada per diferents autors és la teoria cognitiva de l'aprenentatge, la qual ha estat exposada per Ausubel, Bruner, Novak i Piaget, tot i que aquest últim de tendència més constructivista.

Ausubel defensa que l'estudiant ha d'aprendre descobrint i investigant els fets, així s'aconsegueix una comprensió per part de l'estudiant que facilitarà la connexió de diversos temes estudiats, en aquest cas s'anomena aprenentatge significatiu. Per la seva part, Bruner defensa que per aprendre el que cal és seguir una estructura de les idees més bàsiques i principals i saber trobar-hi les connexions existents. Per a Bruner, trobar l'estructura de la matèria és la base de l'èxit en aquesta, ja que a partir d'aquesta es poden solucionar qualsevol problema amb què l'estudiant pugui trobar-se. Novak defensa la teoria que abans d'ensenyar cal saber quins són els coneixements de cadascun dels alumnes davant la matèria que se'ls presenta. Aplica en la seva teoria i recomana l'ús de mapes conceptuals que ajudin a visualitzar la idea dins d'un context. Finalment, Piaget, de caràcter més innovador i constructivista, la seva teoria denominada epistemologia genètica defensa que els esquemes bàsics són innats o instintius i que l'aprenentatge no és repetitiu ni memorístic, sinó que s'ha d'assimilar mitjançant el desenvolupament cognitiu, afegint també que cadascú té el seu ritme.

Aplicació del model a l'àmbit educatiu

El model cognitiu s'ha aplicat a la pedagogia i l'educació. Crítica l'aprenentatge memorístic, ja que, segons diuen, ni facilita ni ajuda a un desenvolupament cognitiu adequat. Amb l'estudi memorístic no s'activa l'ús de la memòria a llarg termini, només el de la memòria a curt termini, i això produeix que la capacitat d'atenció, de retenció, d'assimilació i de relació no es desenvolupin amb la mateixa rapidesa.

Un exemple amb el que l'estudi d'aquesta manera simplifica l'esforç és a la matèria d'història. El cognitivisme és una doctrina que, si més no, s'imparteix als primers anys escolars amb l'aprenentatge de nombres i lletres, ja que l'infant assimila el nom amb el dibuix, establint-hi una connexió entre ambdues. Aquesta connexió que s'ha establert, no és, sinó el desenvolupament cognitiu que l'infant ha patit.

Màxims representants

En el model cognitiu tenim com a fundadors i continuadors una sèrie de matemàtics i psicòlegs que estaven en contra del seu model contemporani de psicologia emprat, el conductisme, que defensa un procés mecànic de l'aprenentatge.

Els membres destacats d'aquest model defensen que per aprendre hi ha un camí format per diferents etapes que inclouen la memòria, l'atenció i l'assimilació. Es decanta més per un aprenentatge qualitatiu que no pas quantitatiu com era el cas del conductisme.

Vegeu també

• Pensament simbòlic

Bibliografia

• PUENTE, A (1997). Psicologia bàsica: Introducción al estudio de la conducta humana. Salamanca: Eudema.

Enllaços externs

• El naixement de la psicologia cognitiva: pensar és calcular